Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

Podem va consumar divendres passat el seu gir de guió a Andalusia a l’arribar a un acord in extremis amb IU i Moviment Sumar per integrar-se a la coalició Per Andalusia. Un cop de volant que trenca el seu full de ruta en solitari després dels últims fiascos electorals d’Aragó i Castella i Lleó, i que es va forjar en una reunió clau dijous passat, de 12 hores de durada i que va estar marcada per la desconfiança inicial i l’extrema seguretat per evitar filtracions. L’anunci va arribar unes quantes hores abans que acabés el termini de registre, i amb crítiques del partit morat. A la cúpula nacional van evitar celebrar l’acord, mantenint un estricte silenci i exhibint així el seu malestar.

La coalició andalusa suposa de facto un salvavides per als morats, que evitaran assumir en solitari un altre càstig a les urnes, quan totes les enquestes avancen que la papereta únicament de Podem no obtindria cap diputat. Els permet també situar-se com una mena de màrtirs de la nova aliança, havent firmat llocs que difícilment aconseguiran representació, en un episodi que alguns morats ja equiparen a les generals del 2023, on Podem va pactar amb Sumar en les generals malgrat l’exclusió d’Irene Montero. Un moviment, en definitiva, que l’esquerra andalusa observa amb esperança com un "punt d’inflexió" per acostar posicions en l’àmbit nacional i que, no obstant, alguns ja avancen que pot ser gasolina per endurir les condicions de futurs pactes com el de les generals.

Rebuig inicial de Podem

Esquerra Unida portava més d’un any convocant reunions amb diferents partits per negociar la coalició, que es va llançar oficialment el setembre passat. Podem no havia anat fins ara a cap d’aquestes trobades, sota una directriu de la direcció nacional, que volia fer servir els pactes autonòmics com a palanca per forçar IU a trencar amb Sumar a escala nacional, en una mena de vendetta pel 2023. El rebuig d’Antonio Maíllo de vincular els pactes territorials a l’estratègia nacional va frustrar aquesta estratègia.

Però la cúpula morada es va mantenir ferma. El juny de l’any passat, segons confirmen des de Podem Andalusia i d’IU, les dues forces van arribar a un preacord per presentar-se junts a les eleccions andaluses, amb un pacte "just", admeten a Podem, on tenien llocs en les llistes que asseguraven la seva representació al Parlament regional. La direcció andalusa va remetre aquesta proposta a la direcció nacional de Podem, que no hi va donar el vistiplau i va frenar l’intent per arribar a l’acord. Des d’aleshores, la coordinadora de Podem Andalusia, Raquel Martínez, partidària de la unitat, va quedar apartada en la formació, i algunes veus destacades com el diputat José Manuel Gómez Jurado van anunciar que no repetirien en les llistes.

Des d’aleshores, una part de la federació andalusa ha estat qüestionant l’estratègia imposada des de Madrid, que passava per exigir el veto a Sumar per tancar acords amb IU, per establir aquest precedent de cara a les pròximes generals, on Podem té un doble objectiu: fer desaparèixer Sumar i fer seure de nou Irene Montero al Congrés dels Diputats.

Mals sondejos

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Pablo Iglesias: "No era feliç: vaig rebre molta violència"

Però les eleccions a l’Aragó i Castella i Lleó, on van rebutjar pactes amb IU i es van presentar en solitari, no van avalar la seva estratègia i els van deixar sense representació amb uns resultats pírrics –0,9 i 0,7% del vot, respectivament. L’amenaça de desaparèixer també a Andalusia, on tenen tres diputats, venia també encoratjada per les enquestes. I és que cap sondeig atorgava a Podem representació al Parlament regional en cas de presentar-se en solitari. Una cosa que no només els deixaria sense diputats regionals, sinó també sense recursos econòmics provinents de subvencions públiques. Una situació que va portar els morats a impulsar un canvi de 180 graus en el tauler andalús.

Per Andalusia va convocar una reunió de la coalició, on convidava també Podem. I aquesta cita va ser la clau per desencallar l’acord. Va començar a les 11.00 i va acabar "entrada la nit", després de gairebé 12 hores de trobada. La desconfiança estava instal·lada entre els actors, tot i que les converses van venir facilitades pel fet que fossin representants d’Andalusia, i no de les direccions estatals, els que portessin les regnes de la trobada. Tot i així, les mesures de precaució van ser importants: es va prohibir l’accés amb mòbils a la cita i totes les formacions van arribar a un pacte de "confidencialitat" sobre les converses, segons fonts presencials.