Debat sobre l’ajuda a morir
Feijóo demana una "reflexió" sobre l’eutanàsia després del cas de la Noelia
El president del PP impulsarà una llei de "cures pal·liatives" i "suport psicològic" perquè l’Estat no ofereixi la mort digna com a única opció
El líder del PP evita concretar si la seva proposta implicaria derogar la llei vigent o conviure-hi
El cas de Noelia Castillo ha obligat Alberto Núñez Feijóo a moure fitxa en un dels debats més incòmodes per al PP. El líder de l’oposició ha reclamat una "reflexió apartidària" sobre la llei d’eutanàsia i va anunciar que, si arriba a la Moncloa, impulsarà una "llei estatal de cures pal·liatives, de protecció física i suport psicològic" per evitar que "l’Estat ofereixi com a única opció la de morir-se".
L’experiència de la Noelia i les seves paraules, pronunciades ahir en una entrevista a Antena 3, reobren un debat que feia temps que era fora del focus polític dins del PP. La llei d’eutanàsia, aprovada el 2021 amb el rebuig del PP i Vox, estableix que la mort assistida no és l’única sortida: obliga a informar el pacient de totes les alternatives, incloses les cures pal·liatives, i fixa un procediment amb diverses avaluacions mèdiques.
Malgrat això, al PP afirmen que el marc actual no garanteix prou la protecció de la vida. Feijóo va evitar concretar si la seva proposta implicaria derogar la llei vigent o conviure-hi. "No m’agradaria en aquest moment reobrir un debat sobre una llei que a més nosaltres no hem recolzat", va assenyalar, ajornant qualsevol iniciativa a una eventual arribada al Govern.
Sí que va fixar una posició ideològica: "Abans de regular l’excepció, que és la mort, cal ocupar-se de la norma, que és garantir la vida", va afirmar, en un plantejament que, segons el seu parer, "pot compartir qualsevol persona amb independència de la seva ideologia".
Es tracta de la primera vegada que Feijóo es pronuncia amb claredat sobre aquesta qüestió des que lidera el PP. El partit va votar en contra de la llei sota la direcció de Pablo Casado i va recórrer la norma davant del Tribunal Constitucional, que va avalar-ne la legalitat el setembre del 2023. Ni llavors ni tampoc en l’últim congrés nacional del PP hi va haver un posicionament més enllà de la defensa d’unes cures pal·liatives "millor dotades i humanitzades".
El moviment arriba deu dies després de l’eutanàsia de Noelia Castillo, la sisena pacient psiquiàtrica a Catalunya a sol·licitar-la. El seu cas va estar marcat per una batalla judicial de 20 mesos que va estar impulsada pel seu pare, amb el suport d’Advocats Cristians, que va mirar de frenar una decisió avalada per tots els òrgans competents i recolzada finalment per part del Tribunal d’Estrasburg.
La seva història ha reobert el debat polític i social. Castillo havia passat per centres de menors, va patir una agressió sexual grupal més tard, va intentar suïcidar-se –cosa que la va deixar paraplègica– i patia intensos dolors neuropàtics. Per Feijóo, el cas evidencia "una fallada evident de les administracions públiques" i "un abandonament durant molts anys de l’Estat espanyol", tot i que va evitar assenyalar responsables concrets.
El que falla abans
El líder del PP situa allà el focus: no tant en la llei d’eutanàsia com en el que, segons el seu parer, falla abans. Diverses comunitats autònomes compten ja amb lleis pròpies de cures pal·liatives –Galícia entre elles, aprovada sota la seva presidència el 2015– que podrien servir de base per a una futura norma estatal. Aquest model posa l’accent a "defensar proactivament la llibertat, l’autonomia i la voluntat de la persona" al final de la vida.
Notícies relacionadesFeijóo considera que el cas obre una finestra per a una "reflexió apartidària", especialment dirigida als qui van recolzar la llei, tot i que també va apel·lar al "conjunt de la classe política" per analitzar "per què l’Estat ha fallat a la Noelia" i com s’ha arribat a un cas que, en les seves paraules, "estremeix qualsevol consciència".
"La Noelia no ha tingut la sort de néixer en una família estable, ha viscut circumstàncies d’enorme càrrega emocional, ha intentat suïcidar-se i ha demanat posar fi a la seva vida. I hi ha un abandonament i fracàs evidents de l’Estat", va dir. I va afegir: "L’opció de morir no pot ser la norma; ha de ser l’excepció de totes les excepcions".
