Feijóo assumeix el «soroll» per les contradiccions amb Vox i confia que «baixi» per al 23J

La presa de possessió d’Isabel Díaz Ayuso, que després del 28 de maig s’ha fet, per fi, amb la seva majoria absoluta, ha estat contaminada pels pactes del PP i Vox. Per una vegada, el protagonisme s’ha adreçat a altres barons autonòmics: el valencià Carlos Mazón i l’extremenya María Guardiola, que han arribat a l’acte junts, parlant, i mirant de dissipar les discrepàncies que s’estan vivint als territoris.

Amb Ayuso ha entrat Alberto Núñez Feijóo, que aquests dies ha hagut de trampejar amb un embolic constant pels diferents criteris que el PP està seguint a comunitats i ajuntaments. Mazón ja té firmat el preacord que el farà president de la Generalitat, en coalició amb els ultres, abans de les eleccions generals. Guardiola manté el veto a Vox. I el líder conservador ha admès el «soroll» que té desconcertats els votants de dretes.

Això sí, Feijóo ha reconegut que confia que aquest «soroll» que provoquen les contradiccions en la relació amb Vox «baixi» durant les setmanes vinents. «Em critiquen per pactar amb Vox i per no pactar», ha dit als periodistes amb cara d’incredulitat. El dirigent dels populars ha recordat que la política de pactes no inclou només Vox, i ha enumerat l’acord amb els regionalistes de Cantàbria per governar en minoria i haver permès a Collboni accedir a l’alcaldia de Barcelona. «Soc raonable», ha remarcat. 

«El pacte a la Comunitat Valenciana, inevitable»

Després de l’embolic pels percentatges de vot segons els quals Vox pot entrar o no en governs, Feijóo ha considerat que el pacte de Carlos Mazón a la Comunitat Valenciana era «inevitable», pel pes parlamentari de Vox (13 diputats, 12,18% de paperetes) i ha defensat el seu argument dient que l’entrada o no de la formació d’Abascal en els executius respongui a la representació a cada territori.

A la Puerta del Sol s’hi ha congregat una part important del PP per acompanyar Ayuso. Amb Feijóo han estat asseguts el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco; l’alcalde de la capital, José Luis Martínez-Almeida; els expresidents de la Comunitat (Esperanza Aguirre, molt crítica amb Guardiola; Cristina Cifuentes i Ángel Garrido), a més dels nous consellers, els que surten del govern autonòmic i el grup parlamentari gairebé al complet. També el futur president de la Rioja, Gonzalo Capellán, que també ha atresorat una majoria absoluta. I, especialment, el candidat valencià i l’extremenya, que no s’han pogut treure de sobre el focus.

«Escenari obert a Extremadura»

Les mirades s’han centrat, sobretot, en Guardiola. L’extremenya, que no ha amagat la seva incomoditat pel protagonisme que ha tingut, ha evitat fer declaracions públiques. Però, al seu equip, insistien que continuarà endavant amb el rebuig rotund a Vox: «Ella no canviarà de posició. Sap el que li espera, però continuarà», asseguraven a Sol. 

Malgrat la pressió d'aquests dies anteriors i la repetició electoral que ara mateix gairebé es dona per feta en aquesta comunitat autònoma, en el nucli dur de la candidata sostenen que les eleccions generals del 23J «ho poden canviar tot» i «obrir altres opcions». En funció de la força que tingui Feijóo, el lloc en què quedi Vox i fins i tot en el PSOE. L’equip de Guardiola assegura que Guillermo Fernández Vara «està a punt de sortir» per molt que es presenti a una investidura i que s’ha de veure «si continuarà al capdavant del PSOE». El PP extremeny insisteix a tenir «prudència» i «calma» després dels dies més convulsos que recorda. 

Com va publicar aquest diari, hi ha dirigents dins del PP amb un malestar important a compte de la duresa de Guardiola. Mazón també ha evitat fer declaracions públiques, però en privat, insisteix a defensar el pacte a la Comunitat Valenciana Fonts pròximes al futur president asseguren que el principal escull, Carlos Flores (el candidat de Vox sobre qui pesava una condemna per violència masclista contra la seva exdona) ha quedat solucionat. En realitat, Vox l’ha inclòs a les llistes al Congrés.

Notícies relacionades

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

«Ell havia dit durant sis mesos que seria vicepresident de la Generalitat. I ni ho és, ni ho serà», insisteixen taxatius en el PP valencià, i eviten tant sí com no llançar retrets cap a la postura de Guardiola. «Cadascú parla del que té. Aquí no fem passos enrere. Hi ha 12 imputats que continuen en el Govern malgrat haver tapat els abusos sexuals de l’exmarit d’Oltra. ¿El canvi en aquesta comunitat és fer passos enrere?». 

Sobre el contingut de l’acord de Govern amb 50 mesures, algunes de molt polèmiques com diluir la violència de gènere en la violència intrafamiliar (un discurs de Vox, que ja va imposar en l’acord de Castella i Lleó), el PP valencià ho justifica dient que la violència masclista «és una qüestió òbvia» i que al recaure la conselleria d’Igualtat en el PP «no hi haurà passos enrere».