Mapes | Sánchez i Feijóo se la juguen a Andalusia i Catalunya amb la incògnita d’Extremadura

L’avanç electoral decidit per Pedro Sánchez ha agafat els barons d’Alberto Núñez Feijóo negociant amb el partit d’ultradreta les meses dels parlaments i els governs en cinc autonomies: Comunitat Valenciana, Balears, Extremadura, Aragó i Múrcia. L’impacte d’aquests primers contactes amb Vox (coalició a València, ruptura i batussa a Mèrida) ha posat en tensió l’equip de Feijóo. Queda just un mes per a les eleccions del 23J i alguns alts càrrecs del PP admeten a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que s’estan veient arrossegats per les contradiccions respecte a Vox i no estan aconseguint marcar el debat públic. De fet, algunes empreses d’enquestes que fan estudis diaris han fet arribar a la seu de Génova les seves advertències: el «soroll d’Extremadura» no és bo, asseguren.

Gran part del que acabi passant d’aquí un mes tindrà a veure amb Andalusia. La comunitat més poblada d’Espanya i, per tant, la que més diputats aporta al Congrés (61 escons de 350) fa temps que va deixar de ser el principal graner de vots socialistes.

Juanma Moreno (PP) va aconseguir el juny de l’any passat una majoria absoluta històrica en aquesta autonomia. I en els comicis municipals del maig totes les seves capitals de província han quedat en mans del PP, un poder que el PSOE no va aconseguir ni en els temps de les seves majories absolutes. «Si hi hagués una gran diferència de vots a favor seu el 23J, costaria molt remuntar-la en altres territoris», temen els col·laboradors de Sánchez. No obstant, remarquen que la diferència entre els dos partits majoritaris va ser molt més baixa en les recents municipals que en les autonòmiques de fa un any: va passar de 19 punts a 5. Així que «no tot està perdut», conclouen els socialistes.

El PP està tranquil amb aquest territori perquè Moreno s’ha construït un perfil polític moderat i ha sigut dels primers (juntament amb Isabel Díaz Ayuso a Madrid) a absorbir el vot de Ciutadans i aprofitar-se, segons fonts de la direcció de Feijóo, a «recuperar votants que se n’havien anat a Vox». La «por» que l’esquerra va atiar contra Macarena Olona (Vox) va ajudar a enfortir Moreno a les urnes, una estratègia que el líder nacional del PP espera repetir també al juliol.

A Catalunya (48 diputats en joc) els auguris són molt millors per al PSOE, que insisteixen en què el 23J es presenta «molt complicat», però «no impossible». El PSC ve de ser el partit més votat a les municipals, així com d’assolir per sorpresa l’alcaldia de Barcelona. Els socialistes admeten que els conservadors estan ara més forts en aquesta comunitat que en altres ocasions, i que poden concitar el suport de molts votants que van donar suport a Xavier Trias fa un mes, però donen per fet que quedaran al davant de tots els seus rivals, incloent-hi ERC, i que l’avantatge sobre Feijóo serà aquí d’«almenys set escons». 

Per als populars, les enquestes més optimistes li arriben a donar nou diputats, les més conservadores, set. En les generals del novembre del 2019, el PP només va obtenir 89 escons a tot Espanya, dos a Catalunya. És fàcil remuntar aquestes dades, assenyalen, perquè donen per fet que absorbiran els dos diputats que també va aconseguir Ciutadans i, a més, atrauran electors de centre catalanistes i que ara, «sense un procés en marxa», poden recolzar el PP de Feijóo. Un avanç, tot i que no tan gran, esperen també els conservadors a Navarra i el País Basc.

El País Valencià ofereix un altre paisatge. Els socialistes continuen assimilant la seva recent derrota en les autonòmiques, que va obligar Ximo Puig a deixar el poder, però alhora aquest, anticipen diversos membres de la seva cúpula, pot ser el lloc que ho decideixi tot. No només pel resultat dins de les seves tres circumscripcions, sinó també per l’efecte que fora de les seves fronteres pugui tenir el pacte entre el PP i Vox per governar la Generalitat en coalició. El partit d’ultradreta, que es quedarà amb una vicepresidència (dirigida per l’extorero Vicente Barrera, que també portarà Cultura) i els departaments de Justícia i Agricultura, ha aconseguit portar els conservadors al seu terreny negacionista, eliminar el terme «violència de gènere» i substituir-lo per «violència intrafamiliar».

Sánchez, a través d’una campanya «emocional», deixant de banda els fruits de la seva gestió, es disposa a explotar el que ha passat a València com a avançament del que passarà a tot Espanya si Feijóo i Santiago Abascal arriben a la Moncloa.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO i Predilect ofereixen una predicció diària sobre les eleccions generals

La jutge posposa la declaració de la parella d’Ayuso al 24 de juny

La comunitat en què Vox ha llançat el pols més gran per ara al PP, a l’exigir tant sí com no l’entrada al Govern autonòmic de María Guardiola, té nerviosos els dirigents populars. A l’horitzó s’albira la repetició electoral, una possibilitat que fa por als de Feijóo: Guillermo Fernández Vara (PSOE) va ser el cap de llista més votat, tot i que amb l’actual repartiment no aconsegueix sumar una majoria suficient amb Podem.

«El partit que deia tenir un discurs per a tot Espanya, fa coses diferents a cada comunitat, a cada província i a cada poble», critiquen a la seu del PSOE sobre la ruptura de Guardiola amb Vox perquè no accepta el discurs contra la «violència masclista» dels ultres mentre que Mazón els fica al seu Govern a València. «Repetir eleccions seria un fracàs de Guardiola», afegeixen fonts socialistes. Els populars també estan pendents de tancar acords amb Vox a Múrcia, Aragó i les Balears. El camí fins al 23J té revolts.