L’Audiència Nacional recorre a la CNMV per investigar una estafa financera piramidal

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que investiga una presumpta estafa piramidal, ha reclamat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que li aporti «la informació disponible sobre recomanacions, advertències o procediments sancionadors referents a les mercantils QRenta Agencia de Valores SA i Partisu XXI Group SL», segons especifica una interlocutòria del 22 de febrer, a la qual ha tingut accés aquesta redacció.

El 20 de gener del 2022 l’instructor va decidir acceptar la inhibició del Jutjat d’Instrucció número 3 de Barcelona. I per això investiga la querella que van interposar els perjudicats a Catalunya.

Els afectats no tenien coneixements tècnics sobre finances i inversions, i demanaven una gestió del seu patrimoni conservadora per mantenir el seu patrimoni mitjançant instruments financers de renda fixa. Acusen les companyies i alguns dels seus directius d’haver comès els delictes d’estafa, administració deslleial, alteració de preus i corrupció entre particulars. Els inversors van desatendre les peticions dels seus clients i van destinar el capital que se’ls havia entregat per gestionar a la inversió de fons en renda variable i sicavs.

Les mateixes empreses

També van assignar els fons a comprar participacions d’empreses que cotitzaven en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), considerades inversions d’alt risc, i n’eren les beneficiàries en tots els casos les mateixes empreses: Inkemia Gropu, Europa Wireless Telecom, K2 2006 Sicav., Sigma Activa Sicav., Annapurna FI i algunes més. Aquestes operacions van ocasionar rellevants pèrdues per als inversors. A més, els querellants afirmen que hi ha «indicis que hi va haver incompliments en la informació subministrada, dels riscos existents i que s’hauria modificat el seu perfil inversor per beneficiar QRenta».

L’instructor reclama informació a la CNMV perquè aquest organisme regulador va imposar el 2021 dues sancions per infraccions molt greus a QRenta per un valor de dos milions d’euros per la inadequada gestió de conflictes d’interès en l’assessorament sobre valors cotitzats en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), però també per deficiències en els registres d’ordres i l’organització interna.

3,1 milions més

En el mateix sentit, l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) ha guanyat una vintena de sentències a QRenta per valor de 3,1 milions d’euros. En l’última d’aquestes decisions judicials, la jutge donava per provat que aquesta companyia no va informar els clients sobre la depreciació de les carteres. A més, als informes que elaborava de forma periòdica sobrevalorava els actius i la rendibilitat de la cartera que oferia.

Així mateix, García Castellón s’ha dirigit al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), perquè aquest organisme l’informi de quina unitat policial de delinqüència econòmica pot elaborar una relació de possibles perjudicats per la presumpta estafa i que determini els imports de les quantitats perdudes.

Possibles fraus

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

També vol que els agents, a partir de la informació aportada pels denunciants, i la que pugui recollir-se de bases de dades i registres públics i bases de dades, determinin quins tipus de productes oferien els investigats i les seves condicions, i la possible existència d’indicis de fraus.

Finalment, sol·licita que la Policia Judicial elabori una relació de denúncies que hagin pogut ser presentades en dependències del Cos Nacional de Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil sobre les mateixes persones i fets. L’instructor pretén que els agents detectin si els querellats han sigut objecte d’investigacions prèvies.