Eleccions municipals

L’independentisme registra la seva pitjor dada en unes eleccions a Catalunya des del 2016

¿Qui serà l’alcalde de Barcelona? Totes les combinacions possibles

Els gràfics més importants de les eleccions de Barcelona

Els gràfics més importants de les eleccions municipals a Catalunya

MAPA | Resultats de les eleccions municipals 2023 a Espanya

L’independentisme registra la seva pitjor dada en unes eleccions a Catalunya des del 2016
2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les cares llargues dels partits independentistes a Catalunya evidenciaven les males sensacions que els havien deixat les eleccions municipals. Més enllà de com li ha anat a cada formació, el conjunt del secessionisme té motius per estar preocupat, perquè aquesta cita amb les urnes ha certificat que molts catalans ja han girat el full del procés. En dos anys, l’independentisme ha passat d’aconseguir la seva millor marca electoral a anotar-se el pitjor registre des del 2016, abans de la convulsa tardor del 2017. De fet, s’ha trencat la tendència de les últimes convocatòries que l’independentisme aconseguia guanyar a les urnes, però no creixia en adeptes. Aquest 28-M no ha passat ni una cosa ni l’altra.

En el conjunt de Catalunya, els partits independentistes han sumat 1.260.769 vots i els contraris a la independència han reunit 1.376.776 paperetes. Una diferència de 116.007 sufragis a favor dels no secessionistes. En comparació amb les municipals del 2019, els independentistes han obtingut 322.700 vots menys i els no independentistes, 173.174 vots menys. Aquesta davallada dels dos blocs s’explica per la forta caiguda de la participació a Catalunya, que ha sigut 9,2 punts inferior a la consignada fa quatre anys.

En percentatge de vot, l’independentisme ha arribat en aquestes municipals al 41,92%, quatre punts menys que el 2019. Si ho comparem amb la convocatòria electoral més recent, les catalanes del 2021, el daltabaix és de 8,8 punts. Cal tenir en compte que les autonòmiques de fa dos anys van oferir el millor resultat percentual per als secessionistes, tot i que també la seva pitjor dada fins aquest 28M en números absoluts. Aquell resultat va donar lloc al mite de la majoria independentista del 52% a Catalunya.

Per trobar un nombre de paperetes independentistes més baix cal remuntar-se a les eleccions generals del juny del 2016, quan hi va haver 1.115.722 sufragis secessionistes. I, en percentatge, les generals de l’abril del 2019 van registrar un 39,38% de vot partidari de la ruptura amb Espanya. De fet, tradicionalment, els comicis més refractaris per a l’independentisme sempre han sigut els estatals.

Notícies relacionades

Però no només han rebaixat la cota en uns comicis catalans. En les europees de l’any passat hi va haver 1.720.550 sufragis secessionistes; a les generals del novembre, 1.642.063; i a les municipals,1.583.469. Són registres similars als que ha anat obtenint en cada convocatòria un independentisme que es va anotar la seva millor marca en les últimes autonòmiques del 2017: 2.079.764 vots. I en el referèndum de l’1-O, els ‘sís' van ser 2.020.144.

I sobre cens electoral –la base social a «eixamplar»–, el percentatge de vot secessionista s’ha ressentit amb cada embat del procés. El suport a la secessió de Catalunya va atreure en els comicis autonòmics del 2017 el 37,4% del cens. En aquestes eleccions, ha retrocedit ni més ni menys que fins al 22,97%.