La campanya electoral coincidirà en plena negociació de Feijóo amb Vox a diversos territoris

La convocatòria electoral per al 23 de juliol anunciada per Pedro Sánchez fa que la campanya coincideixi en plena negociació del líder del PP amb Vox a diversos territoris. El PP ha guanyat les eleccions municipals i autonòmiques, però no es val per si mateix per governar en algunes comunitats i capitals de província, on serà fonamental el suport de la formació ultraconservadora, de manera que aquesta serà una de les qüestions que es debatran durant els dos pròxims mesos abans de la cita amb les urnes per elegir el nou president del Govern.

En el cas dels ajuntaments, el debat es produirà d’aquí vint dies. En tots els consistoris es constituiran els plens dissabte vinent 17 de juny i aquell mateix dia es coneixerà ja qui és l’alcalde, sempre que hi hagi quòrum. En aquells municipis on no hi ha un candidat guanyador clar, hi haurà una primera volta per veure si algun aspirant obté una suma que arribi a la majoria absoluta. Però si no és així, automàticament governarà el candidat més votat, tot i que sigui en minoria.

Així ho marquen els articles 195 i 196 de la Llei Orgànica Electoral General (Loreg) que regulen aquest procés. En aquest cas, per tant, el que passi a la campanya ja no seran les negociacions sinó fets consumats: si el PP ha pactat o no amb la ultradreta.

Incursió territorial de Vox

En les comunitats autònomes, no obstant, els terminis són més amplis. Vox s’ha confirmat com a tercera força municipal a gairebé tots els territoris aquest 28 de maig: més d’1,3 milions de vots (el que suposa superar el 7% a tot Espanya i 1.621 regidors). Això es tradueix en el fet que, malgrat el tomb electoral que ha aconseguit el PP, els de Santiago Abascal seran clau a comunitats com València, Múrcia, les Balears, Cantàbria, Aragó i Extremadura.

Vox comptava amb condicionar aquests governs i aconseguir així representació institucional amb la mirada posada en les eleccions generals previstes inicialment per al desembre, era una manera d’obtenir projecció mediàtica i intentar així millorar resultats en els pròxims sis mesos. Amb l’avanç electoral, el marge per aprofitar la seva participació en els governs autonòmics és menor, però també s’arrisquen que els seus electors no entenguin un rebuig del canvi de color en aquests executius autonòmics en plena campanya electoral.

Terminis en comunitats

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

A les comunitats autònomes, és cada govern regional el que decideix mitjançant el decret de convocatòria de les eleccions la data concreta per a la constitució de les corts regionals. La legislació és autonòmica, cada comunitat té la seva, però és molt similar en gairebé totes.

Una vegada conformada la taula en la data predeterminada, fixada en la segona quinzena de juny en diverses comunitats, hi ha un marge de 15 dies aproximadament per fixar la data de la investidura. Si el dia triat no s’arribés a un acord per elegir el futur president, comença a córrer el rellotge i els nous diputats tenen un marge de dos mesos per votar de nou el candidat a la presidència del govern regional, que en tindrà prou amb la majoria simple. En cas de no aconseguir-se un acord, les corts es dissolen per a una nova convocatòria electoral. Això és el que passa en regions com Madrid, on Vox és irrellevant, però també a València o Aragó, on els d’Abascal seran clau.