Malgrat que la sentència no és ferma

La Junta Electoral retira l’escó a Laura Borràs després de ser condemnada per falsedat i prevaricació

L’òrgan administratiu deixa la líder de Junts sense acta de diputada al concórrer en una causa d’inelegibilitat sobrevinguda

  • Borràs al·lega que la JEC és «manifestament incompetent» per retirar-li l’escó

  • El Parlament retarda el cessament de Borràs i al·lega davant la JEC que la seva condemna no és ferma

La Junta Electoral retira l’escó a Laura Borràs després de ser condemnada per falsedat i prevaricació

ACN

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

La Junta Electoral Central (JEC) ja ha sentenciat el futur de Laura Borràs al Parlament i obre el ball de cadires per al seu relleu al capdavant de la institució després de mesos d’interinitat. L’òrgan administratiu ha acordat aquest dimecres desposseir definitivament la líder de Junts del seu escó a la Cambra catalana i expedir la credencial d’Antoni Castellà, el següent en la llista de Junts. La decisió d’aquest òrgan té lloc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemnés a 4 anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per a l’exercici d’una feina o càrrec públic per un delicte de falsedat i un altre de prevaricació, i es produeix malgrat que l’esmentada sentència no sigui ferma, ja que hi pot haver recurs davant el Tribunal Constitucional.

Acollint-se als precedents de l’expresident Quim Torra i de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, la JEC ha rebutjat les al·legacions que el Parlament i la ja exdiputada van presentar defensant que Borràs concorre en la «causa d’inelegibilitat sobrevinguda» recollida en l’article 6.2 b) de la llei orgànica del règim electoral central (LOREG). La normativa estableix que «són inelegibles els condemnats per sentència, tot i que no sigui ferma, per delictes contra l’Administració Pública», entre els quals hi ha el delicte de prevaricació pel qual va ser sentenciada. A més, es deixa clar que «les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat», cosa que significa que no només no pot optar a presentar-se a unes eleccions, sinó que ha de perdre l’escó. Les raons de la JEC es comunicaran oficialment aquest dijous a les parts.

Les al·legacions

La decisió posa fi a un periple que s’arrossega des del juliol, quan la Mesa del Parlament va suspendre Borràs com a parlamentària i, conseqüentment, com a presidenta de la institució, quan se li va obrir judici oral per haver manipulat contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes per beneficiar un amic seu. L’acord de l’òrgan rector de la Cambra no va ser mai acceptat per Borràs, que, malgrat tenir les funcions de diputada suspeses, va decidir no cessar de la presidència, cosa que va implicar que ningú pogués optar al càrrec per rellevar-la. De fet, aquest mateix dimecres s’ha sotmès a votació una proposta del PSC que pretenia reformar el reglament intern per incorporar una mena de moció de censura als presidents del Parlament per pèrdua de confiança, però aquesta part no ha fructificat perquè finalment ERC i la CUP s’han posicionat al costat de Junts per impedir-ho. El que sí que segueix la seva tramitació és la part relativa a la regularització del vot telemàtic que afectaria el diputat de JxCat, Lluís Puig, i la prohibició dels discursos d’odi per frenar Vox, que va avançar EL PERIÓDICO.

La JEC va donar un primer avís al Parlament a mitjans d’abril en un escrit en què ja descrivia quina era la situació legal de Borràs i va obrir un termini de 10 dies hàbils perquè la Cambra informés sobre «decisions, resolucions o altres mesures» que haguessin pogut adoptar i també oferia a l’exdiputada la possibilitat de presentar al·legacions. Tant el Parlament com l’exdiputada van registrar les seves argumentacions respecte al tema, recolzant-se en el reglament de la Cambra i al·legant que la sentència ha de ser ferma, mentre defensaven que es prenia una decisió «innecessària i desproporcionada» a l’estar Borràs suspesa. Els advocats de la líder de Junts, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, van criticar que la JEC és «manifestament incompetent» per deixar sense efecte la credencial de la líder de Junts i que això és «usurpar la competència dels tribunals per a l’execució de les resolucions judicials». No obstant, la JEC no ha coincidit amb cap d’aquests plantejaments.

El relleu al Parlament

Notícies relacionades

El comiat de Borràs obre el debat sobre qui ocuparà el seu lloc en la presidència de la institució. Si bé Junts no ha volgut fins ara discutir qui l’ha de rellevar, els postconvergents tampoc estan disposats a perdre el comandament de la Cambra, per molt que els afins a la ja exdiputada s’hagin manifestat a favor de deixar el càrrec vacant. Dirigents com Anna Erra i Marta Madrenas estan en les quinieles per substituir-la i per molt que Junts trenqués amb ERC en el Govern, els republicans s’obren a negociar el seu suport a perfils de tarannà moderat.

El PSC rebutja facilitar l’elecció d’un diputat d’Esquerra perquè implicaria que disposin de les dues principals institucions catalanes, i, alhora, Esquerra, a les portes de les municipals, prefereix llançar el missatge de buscar acords dins l’independentisme. S’ha de veure el soroll que pretengui fer Borràs amb la intervenció de la JEC i l’actuació del seu partit, però el secretari general, Jordi Turull, s’inclina per evitar qualsevol polèmica per no perjudicar les opcions de Xavier Trias com alcaldable de Barcelona. De fet, fonts parlamentàries no descarten que no s’abordi la substitució de Borràs fins que s’hagi superat la campanya electoral, això és, a partir del 28 de maig, més encara tenint en compte que no se celebrarà cap ple fins que passi la cita amb les urnes.