Audiència Nacional

Així es va construir Tsunami Democràtic: del Canadà a Perpinyà passant per Ginebra i un xat de Signal

La investigació judicial situa l’estiu del 2019 la preparació tecnològica de la plataforma que va fer eclosió amb la sentència del procés

Així es va construir Tsunami Democràtic: del Canadà a Perpinyà passant per Ginebra i un xat de Signal

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’organització demostrada per la plataforma Tsunami Democràtic és difícilment compatible amb l’aparença de protestes espontànies contra la sentència del procés, amb la qual el projecte es va intentar presentar. Es necessitaven uns actes preparatoris perquè tingués èxit. Segons assenyalen fonts de la investigació a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, aquesta és la cronologia d’aquesta preparació i de les mobilitzacions realitzades.

Juliol del 2019

Els investigadors situen a finals de juliol el moment en què es va crear la web de Tsunami Democràtic. Es va registrar el domini en la canadenca Tucows, així com en altres portals del Regne Unit i els Països Baixos. Van utilitzar el sistema de noms de domini de Cloudflare, amb seu a San Francisco i que ofereix protecció davant atacs de tercers per fer caure el servidor web.

30 d’agost del 2019

Les fonts consultades situen en el 30 d’agost una reunió a Ginebra, ciutat triada per la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per eludir la citació judicial que havia cursat el Suprem. A la trobada se sospita que hi van assistir també Elsa Artadi i Josep Rius Alcaraz, per JxCat, perquè tots dos van viatjar allà el 29 d’agost; la diputada d’Esquerra al Parlament Marta Vilalta, que hi va arribar el mateix dia; l’exdiputat de la CUP David Fernández, i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell. També apunten a la presència de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el seu successor, Quim Torra, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que també va fugir a Suïssa.

Josep Lluís Alay, director de l’oficina de l’expresident, tenia agendada la reunió en el seu telèfon, a través del qual s’ha conegut l’existència d’un grup anomenat Harley Davidson a la xarxa social de missatgeria ràpida Signal, en què es coordinaria l’actuació sobiranista. També hi participaven Rovira, Vendrell, Rius, Vilalta i Fernández.

2 de setembre del 2019

Tsunami Democràtic va fer la seva presentació en societat el 2 de setembre a través de Twitter. Va animar a protestar contra la sentència del Suprem que va condemnar els líders independentistes. L’expresident Puigdemont li va donar la benvinguda a la mateixa xarxa social, cosa que va donar una preponderància a la plataforma que no tenen d’altres. Van aparèixer 15.000 cartells per Catalunya publicitant-la i pancartes a les Torres Venecianes de la plaça d’Espanya de Barcelona.

25 de setembre del 2019

Després que el 13 de setembre Tsunami animés a continuar treballant a favor de l’autodeterminació, va tenir lloc la primera de les accions que s’atribueixen a Tsunami Democràtic: la protesta contra les empreses de l’Ibex-35. El 25 de setembre es van impulsar manifestacions en contra seu, enganxar cartells i ocupar les seves oficines, cosa que es va aconseguir en una de La Caixa i una altra d’Iberdrola.

14 d’octubre del 2019

El mateix dia en què es coneixia que el Tribunal Suprem havia condemnat els líders del procés a penes de fins a 13 anys de presó per la seva responsabilitat en l’1-O, Tsunami Democràtic va prendre l’aeroport de Barcelona-el Prat, com uns dies abans havia passat al de Hong-Kong. Unes 8.000 persones van ocupar l’aeròdrom, cosa que va provocar la cancel·lació de 108 vols. Hi va haver 194 detinguts i més de 600 persones ferides. Els danys es van valorar en 3,1 milions d’euros.

17 a 21 d’octubre del 2019

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va procedir a ordenar la clausura de tots els dominis tsunamidemocratic.cat, així com els servidors de Google a través dels quals es redirigia l’aplicació per evitar el mandat judicial. El magistrat, a més, va remetre comissions rogatòries als Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i els Països Baixos per sol·licitar informació de les persones que van actuar a través dels comptes amb què es produïa l’activitat de l’‘app’ de Tsunami.

9 de novembre del 2019

Amb motiu de les eleccions generals del 10 de novembre, Tsunami va convocar una sèrie d’actes a tot Catalunya per desobeir la Junta Electoral Central. Els investigadors afirmen que les activitats culturals, polítiques i festives desenvolupades van interferir en la jornada de reflexió, al ser propaganda independentista i anticonstitucionalista.

11 de novembre del 2019

Tsunami va convocar a concentrar-se a l’AP-7, a la Jonquera (Girona), a la frontera amb França. A la mobilització s’hi van afegir els CDR. Es van instal·lar barricades i es van causar danys a la via. El Comitè Nacional de Transport per Carretera calcula que el bloqueig de la frontera amb França va produir unes pèrdues d’uns 45 milions d’euros en els tres dies que va durar.

12 a 15 de novembre del 2019

El jutge va lliurar ordres judicials a Google España i companyies telefòniques per mirar d’identificar les persones que a través de la direcció de correu de Tsunami Democràtic havien organitzat les activitats desenvolupades durant la jornada de reflexió.

18 de desembre del 2019

Tsunami va aprofitar el clàssic entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid per convocar d’un acte amb el lema: «Guanyar sense baixar de l’autocar. Ens veiem» i «Juguem a casa». Durant el partit es van llançar pilotes al camp amb el missatge ‘Spain sit and talk’, que també apareixia en una pancarta que es va estendre. Al final del partit hi va haver aldarulls en els quals es van produir 10 detinguts i més de 60 persones van resultar ferides.

14 de gener del 2020

Notícies relacionades

La plataforma va llançar una dotzena de tuits aquest dia per fer balanç de la primera campanya de mobilitzacions i anunciar una segona onada, així com per a reivindicar-se com la veu de 100.000 catalans reprimits per l’Estat. La seva represa de l’activitat va coincidir amb l’adquisició de l’escó al Parlament Europeu per l’expresident Puigdemont i l’exconseller Toni Comín.

29 de febrer del 2020

L’expresident i Clara Ponsatí van reconèixer públicament la tasca de Tsunami a Perpinyà davant 150.000 persones. L’exconsellera va citar expressament els que van participar en les marxes de la llibertat, els que van ocupar l’aeroport i «els joves que van guanyar la batalla d’Urquinaona», per declarar-se orgullosa d’ells i animar-los a preparar una nova ofensiva per a la ruptura de Catalunya amb la resta d’Espanya.