L’Exèrcit assaja un escut contra atacs de drons

A simple vista no es diria que l’helicòpter Seahawk que està arribant a la costa des de la fragata Santa María vingui en vol de caça. Però és que amb prou feines es veu el seu objectiu, un petit però letal dron d’atac que s’aproximava a un post de comandament que està situat en un turó. Aviat helicòpter i dron emprenen al cel una carrera, com un elefant perseguint un mosquit. I aviat s’evidencia el propòsit de la persecució quan comença a sonar la metralladora de 7,62 mil·límetres de l’helicòpter mirant d’abatre el robot. A l’oceà es perden les bales, deixant a l’impactar a l’aigua una recta estela d’esquitxades.

Aquest mar és l’Atlàntic i aquest cel, el de Doñana. La situació és una més de l’Exercici Atlas-25, sense precedents en extensió a tot el raval de la seguretat de l’Estat: militars de l’Exèrcit de Terra, de l’Armada i de l’Aire, a més de policies i guàrdies civils, es coordinen en la defensa antidrons. Tècnicament és un exercici d’UAS i contra UAS, els sistemes d’aeronaus no tripulades i d’intercepció radiològica que han posat potes enlaire els supòsits sobre equilibri de forces que regien abans de la guerra d’Ucraïna.

En total, segons explica el tinent coronel Enrique Costas, hi participen "400 militars de 21 unitats de tot Espanya", de les tres forces armades, la Guàrdia Civil i la Policia. Costas ha viatjat des de la Corunya; uns legionaris, des d’Almeria, i uns soldats entre pantalles, del Regiment d’Artilleria Antiaèria del districte madrileny de Fuencarral.

També es congreguen a l’exercici 140 civils, executius i enginyers d’empreses com Amper, Escribano, TRC, Indra... i catedràtics de la Universitat d’Alcalá i de la Politècnica de Madrid, a les aules de la qual hi ha gent dissenyant sistemes per a aquesta nova dimensió de la guerra.

Gran entramat

Un dels planejaments de les proves és un gran atac de drons i míssils contra Huelva. L’objectiu que cal defensar és a 30 quilòmetres, la distància en la qual es disposa tot un entramat de guerra electrònica, aeronaus, coets i metralladores que serveixi de mur antidrons... i que també és objectiu de l’atac per deixar sense defensa aèria la ciutat. "Més a prop no s’hauria de disposar la defensa, perquè si allà estan caient míssils, no té gaire lògica...", comença a explicar el tinent Luna cabotejant cap a ponent. El jove oficial pertany a la generació Z, criada entre videojocs, i parla de drons i de sistemes d’engany, intercepció o trets hard kill com si fossin personatges del seu veïnat habitual.

Notícies relacionades

La Cambra catalana ret homenatge a Companys

Junts amenaça Sánchez de retirar-li el suport: "És l’hora del canvi"

El que els civils ucraïnesos coneixen com el seu quotidià infern de mitjanit, als turons del camp de tir de Médano del Loro els militars ho anomenen "atac de saturació multicapa". Consisteix en l’arribada d’una multitud de variats aparells voladors no tripulats. Alguns són esquers, d’altres són míssils de creuer o balístics, d’altres són drons pertorbadors de senyal i d’altres... aquests últims porten la mort com a passatgera en els seus fins a 70 quilos de càrrega explosiva.

Que els noms dels drons d’atac siguin tan populars com els dels míssils Tomahawk o Kalibr és qüestió de temps. "Al camp de batalla han arribat per quedar-se", diu Juan Luis Chulilla, propietari de Red Team, un dels empresaris que porten solucions per provar a militars i policies.