El jutge investiga en secret el finançament de Tsunami Democràtic a través de cinc accions

La causa, oberta inicialment per terrorisme i conspiració per cometre estralls, destaca l’extraordinària capacitat de convocatòria de Tsunami des del seu primer tuit contra la sentència del procés. El primer objectiu que assenyala són les empreses de l’Ibex-35, que considera representants de les principals estructures econòmiques espanyoles a Catalunya i, per tant, finançadores de la repressió del poble català. La seva protesta va passar per animar a ocupar oficines i ocupar cartells.

La segona acció sobre la qual versen les indagacions va consistir en l’ocupació i col·lapse de l’aeroport de Barcelona-el Prat, una actuació que els investigadors consideren que van realitzar a semblança de l’ocorregut a l’aeroport de Hong Kong pel seu gran impacte internacional, cosa que Tsunami també va aconseguir just el dia que es coneixia la sentència. L’assalt va suposar la detenció de 194 persones, danys valorats en 3,1 milions d’euros i més de 600 ferits, segons els investigadors.

Amb independència d’aquestes xifres, l’acció cobra especial rellevància perquè va ser secundada per la resta d’entitats independentistes, entre les quals destaquen els Comitès de Defensa de la República (CDR), causa de la qual es va esqueixar la de Tsunami a l’Audiència Nacional.

També va convocar actes de desobediència a la Junta Electoral Central durant el 9 de novembre del 2019, jornada de reflexió de les eleccions generals. Entre els quals destaca un en el qual es va veure l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell participant en l’organització d’un escenari a la Gran Via de Barcelona, davant l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. A Twitter Tsunami va cridar a protegir l’espai «amb la força de la gent». Les indagacions seguides a l’Audiència Nacional el situen a ell, l’ex alt càrrec de CDC David Madí, i persones del cercle de confiança de l’expresident Carles Puigdemont, com Josep Lluís Alay, que va ser responsable de la seva oficina a la Generalitat, i l’empresari Oriol Soler, entre els quals es troben al capdavant de l’estructura organitzativa de la plataforma.

A l’endemà d’aquestes eleccions, Tsunami va convocar a través de l’aplicació de missatgeria instantània Telegram a concentrar-se en el punt fronterer de l’AP 7 a la Jonquera (Girona), crida a la qual també es van adherir els CDR. L’objectiu era tallar l’autopista en el seu quilòmetre 0 tant al costat francès, com a l’espanyol, mitjançant la instal·lació de barricades per bloquejar la principal via de trànsit de les exportacions i importacions espanyoles a través de la paralització del trànsit de mercaderies. Les associacions que componen el Comitè Nacional de Transport per Carretera van calcular unes pèrdues de 15 milions d’euros diaris, per la qual cosa el tall va ser de tres dies i es pot calcular en 45 milions

L’altra acció sobre la qual se centra la investigació és la realitzada el 18 de desembre d’aquell mateix any amb motiu de la celebració del partit de futbol que es va jugar al Camp Nou entre el Barça i el Reial Madrid. Tsunami va convocar amb els lemes «Guanyar sense baixar de l’autocar. Ens veiem» i «Juguem a casa» a un acte que va culminar amb la visualització de la frase «Spain sit and talk» a l’estadi durant la celebració del partit.