Vox i el disputat vot de la gent gran: ¿quants són i com vota la ‘generació Tamames’?

A diferència de la moció de censura del 2020, quan va ser Santiago Abascal el que es va postular davant Pedro Sánchez, Vox ha triat aquesta vegada un autor respectat durant molts anys pel seu pensament econòmic i els seus coneixements sobre la història d’Espanya. Un perfil una mica indòmit, com demostren les seves entrevistes dels últims dies en les quals s’ha desmarcat d’algunes tesis de Vox, però amb el qual Abascal intenta envernissar la seva imatge i situar el partit en una posició més centrada en l’espai conservador. Perquè els resultats electorals i les enquestes reflecteixen que la gent gran és una porció de l’electorat capitalitzada pels partits tradicionals, el PSOE i el PP.

En les últimes eleccions generals, les del novembre del 2019, un de cada quatre espanyols amb dret a vot (25,8%) era una persona de més de 65 anys. En concret, 9.552.180 electors superaven aquesta edat, dels quals 1.788.669 votants tenien més de 85 anys, com Tamames, gairebé el 5% del cens. 9,5 milions de vots són més que, per exemple, els 6,8 milions de paperetes que va obtenir el PSOE per guanyar les generals del 2019.

El pes electoral d’aquest segment de població varia substancialment segons la circumscripció, però és a les províncies de l’anomenada Espanya Buidada on els seus vots poden ser més decisius. Segons dades de l’INE corresponents al 2022, el percentatge de persones de més de 65 anys oscil·la entre el 15,9% a Almeria i el 31,8% a Ourense, tot i que en la majoria dels casos es mouen al voltant de la mitjana nacional.

Les 15 províncies amb més proporció de gent gran són Ourense (31,8%), Zamora (31,4%), Lugo (29,7%), Lleó (27,9%), Salamanca (27,2%), Astúries (27%), Palència (26,9%), Àvila (26,1%), la Corunya (25,5%), Sòria (25,4%), Burgos (24,7%), Terol (24,3%), Valladolid (24%), Biscaia (24%) i Pontevedra (23,6%). Onze d’aquestes circumscripcions pertanyen a l’Espanya Buidada i reparteixen, cada una, entre 2 i 5 escons en les eleccions. Són territoris on, històricament, el PSOE i el PP s’han repartit tota la representació electoral, però que amb la crisi del bipartidisme han deixat lloc per als seus rivals a esquerra i dreta: Unides Podem i Vox.

Diversos exemples significatius. A Zamora, els populars, els socialistes i els ultradretans tenen avui un escó cadascun, però el PP es va quedar a tan sols 760 vots d’arrabassar el diputat a Vox i adjudicar-se el segon. A Lleó, on el PSOE té dos escons, i el PP i Vox, un cadascun, Abascal podria perdre el diputat si Alberto Núñez Feijóo suma 7.100 paperetes més. A Àvila hi va haver un triple empat a un escó i al PP li van faltar 2.133 suports per aconseguir el segon i treure’l a Vox. A Sòria, la província menys representada al Congrés, amb només dos diputats, el PSOE i el PP en tenen un cadascun i Vox va ser el partit que es va quedar més a prop d’aconseguir una acta en detriment dels populars, tot i que per a això necessita 8.952 vots més.

En les últimes eleccions, entre el PSOE i el PP van aconseguir 75 dels 92 escons que es reparteixen a l’Espanya Buidada (41 els socialistes i 34 els populars). Vox va obtenir 14 diputats; Unides Podem, dos, i Terol Existeix, un. El 38% dels diputats del PP i el 34% dels del PSOE provenen d’aquestes províncies. En el cas de Vox, representen el 26% dels seus parlamentaris.

Per saber quin és el marge que té Vox per erosionar el PP en l’electorat de més edat cal recórrer als estudis d’opinió. El més recent és el baròmetre del març del CIS, publicat divendres passat, que reflectia que el PSOE era l’opció preferida per al 31,4% d’electors de 65 a 74 anys, seguida del PP (19,5%), Unides Podem (8,7%) i Vox (3,8%). Entre els més grans de 75 anys hi ha un empat entre el PSOE i el PP (27,6%), seguits de Vox (2,9%) i Unides Podem (2,8%).

Ara bé, Vox es pot aferrar a dues dades del CIS per perseguir vots. Gairebé la meitat de les persones de més de 65 anys (46,3%) i una de cada tres persones de més de 75 anys (35,3%) asseguren que no voten sempre el mateix partit, sinó que ho fan segons el que més les convenç en aquell moment. I més del 70% d’aquest sector de la població decideixen el seu vot molt abans de la campanya electoral.

Notícies relacionades

¿On se la juga el PSOE? Els 20 escons que Sánchez es disputa amb la dreta després de ‘perdre' un milió de vots

Així estan les enquestes de les eleccions a la Comunitat de Madrid 2023

Per la seva banda, l’últim Baròmetre d’Espanya del GESOP per a Prensa Ibérica situava el partit d’Abascal com la quarta opció entre la gent de més de 60 anys en intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’). En aquesta porció de votants, el 27,4% recolzaria el PP; el 22,9%, el PSOE; el 5,1%, Unides Podem, i el 4,7%, Vox. A més, els ultres perden el doble de vots en direcció al PP dels que reben dels populars: 2 de cada 10 espanyols que van votar Abascal el 2019 triarien ara la papereta de Feijóo, mentre que només 1 de cada 10 votants de Pablo Casado el 2019 recolzarien ara Abascal. El CIS eleva el transvasament de vot de Vox al PP fins a gairebé el 23%.

Fa quatre anys, en l’enquesta postelectoral que va elaborar el CIS després de les generals, només el 3,5% de la gent de més de 65 anys va declarar haver votat Vox, enfront el 30% que va recolzar Sánchez i el 20,3% que va escollir la papereta del PP. Però la dada que més esperances pot donar als ultres és que 1 de cada 10 votants de més de 65 anys van dubtar entre el PP i Vox, i aquesta és la disjuntiva més habitual en aquest segment de població.