L’Audiència de Barcelona ordena citar la directora del CNI pel cas Pegasus

L’Audiència de Barcelona ha ordenat al Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona que prengui declaració a la directora CNI, Esperanza Casteleiro, sobre la compra del programa Pegasus a través del qual van ser espiats dirigents independentistes, entre ells l’europarlamentària d’ERC Diana Riba i el diputat republicà Josep Maria Jové. El tribunal ha estimat el recurs presentat per aquests dos dirigents polítics contra la denegació per part de la jutge d’instrucció de diverses diligències i haver-se limitat a admetre la querella i donar-li trasllat a la fiscalia.

La Secció Tercera de l’Audiència no només ha acordat que s’ha de citar la directora del CNI, sinó que també insta la jutge que reclami al servei d’intel·ligència espanyol informació sobre la compra d’aquest ‘software’ i la seva utilització. Això sí, únicament en el que fa referència a Riba i Jové, que són els dos casos que ella està investigant.

Actuació secreta

La interlocutòria recorda que llei preveu que el director del CNI ha de demanar autorització judicial al magistrat del Tribunal Suprem designat per instal·lar el programa Pegasus, així com la durada que pot tenir aquesta mesura i les successives pròrrogues, tot i que, precisa, la normativa també estableix que les actuacions tindran «la classificació de secret».

Per tant, segons l’Audiència, la declaració de la directora del CNI «no seria prospectiva com denuncia el fiscal», sinó que és «necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb el programari espia» es va realitzar «conforme a la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial», tot i que, «atès el caràcter secret» d’aquesta tasca, «no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa».

Els magistrats consideren a més que la primera diligència que cal practicar en aquest cas és prendre declaració a l’empresa NSO, fabricant del programa i contra la qual es dirigeix la querella de Jové i Riba, a la qual cosa s’oposava el fiscal per entendre que la jurisdicció espanyola només seria competent sobre ells si la producció o venda del programa informàtic s’hagués «verificat» en territori espanyol. No obstant, els togats argumenten que els fets objecte de la querella són la «gravació o intercepció de comunicacions» als dirigents d’ERC, per la qual cosa la investigació «és competència dels jutjats i tribunals espanyols».

En relació amb la petició d’informació a NSO sobre el suposat espionatge, la sala considera que abans de requerir a l’empresa que aporti documentació se li ha de comunicar la seva condició d’investigada, de manera que pugui decidir si entrega o no proves que poden resultar-li incriminatòries.

Els mòbils atacats

Notícies relacionades

Resultats de les eleccions 2023 en directe: avanç de les generals i sondejos del 23J

El Tribunal Constitucional calibra tornar ‘simbòlicament’ l’escó a Alberto Rodríguez

Una altra de les diligències que acorda l’Audiència, i a què s’oposaven els querellants, és que Jové i Riba entreguin els telèfons mòbils a fi de portar a terme un informe pericial sobre el suposat espionatge. El tribunal assumeix que és possible que ja no es trobin rastres de l’espionatge en aquests mòbils atesa la «tipologia» de Pegasus i el temps transcorregut des que van ser atacats, el 2019, però afirma que han de ser posats a disposició dels Mossos o el que la jutge d’instrucció determini per ser analitzats.

Així mateix, emplaça la jutge a prendre declaració a Jové i Riba com a perjudicats pel delicte i «coneixedors en primera persona dels fets objectes d’investigació», així com a l’interlocutor d’una de les converses «gravades il·lícitament». L’Audiència insta també la instructora a resoldre sobre si aquesta causa s’ha d’acumular a la que té a les seves mans un altre jutjat sobre l’espionatge als mòbils del conseller Roger Torrent i el regidor de Barcelona Ernest Maragall, tots dos d’ERC.