El ‘Catalangate’ al Parlament

Els advocats espiats amb Pegasus acusen el Govern de malversació

Els socialistes abandonen la primera sessió de compareixences per discrepàncies amb l’ordre del dia de la comissió d’investigació

Els advocats espiats amb Pegasus acusen el Govern de malversació

ACN

2
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Els advocats Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde i Benet Salellas, afectats per l’espionatge amb Pegasus i que també defensen dirigents independentistes espiats, han apuntat que el ‘Catalangate’ només pot haver sigut possible per una malversació de recursos públics per part del Govern espanyol. Així ho han assegurat en la seva compareixença davant la comissió d’investigació al Parlament, que aquest divendres ha aprovat sol·licitar que el president Pedro Sánchez i quatre ministres, així com l’expresident Mariano Rajoy i els responsables del CNI, siguin citats per poder ser interrogats.

«No hi ha pogut haver espionatge sense malversació i sense malgastar diners públics», ha assegurat Boye, advocat de Carles Puigdemont, una acusació a la qual s’han afegit els altres lletrats. Els tres han lamentat que se’ls hagi espiat, segons el seu parer, pel simple fet de defensar dirigents independentistes i, per tant, com una manera de perseguir la dissidència política. Han apuntat directament al CNI com a presumpte responsable movent-se pel terreny «pseudolegal» o, directament, fora de la legalitat.

Especialment contundent ha sigut Boye, que ha sentenciat que Espanya «ha espiat per sobre de les seves possibilitats si vol continuar sent considerat un Estat democràtic de dret». Van den Eynde, per la seva banda, que defensa dirigents com Oriol Junqueras, ha criticat el fet que s’espiï utilitzant l’argument de la «seguretat nacional» i ha recordat que cap llei empara l’espionatge a advocats. «Poden fer qualsevol cosa amb els nostres mòbils com si fóssim nosaltres mateixos», ha apuntat.

Salellas ha remarcat la vulneració de drets fonamentals que s’ha produït en aquest cas, que afecta unes 60 persones entre dirigents, advocats i activistes vinculats a l’independentisme. Una eina tan «invasiva» com Pegasus, ha apuntat, només podria tenir una justificació en cas d’atac terrorista amb caràcter «imminent», una circumstància que no encaixa amb la realitat en la qual es va produir l’espionatge.

Notícies relacionades

La comissió ha arrencat amb polèmica perquè, a part de la votació de més de 80 compareixents, entre ells Sánchez i membres i exmembres de l’actual Govern, els socialistes han anunciat que no pensaven quedar-se a la compareixença de Boye, Van den Eynde i Salellas. El diputat Jordi Terrades ha argumentat que és un «procediment inaudit» i «precipitat» iniciar les compareixences el mateix dia en què s’aprova el calendari de la comissió i sense haver rebut la documentació sol·licitada.

ERC, Junts i la CUP, que han actuat coordinadament per dissenyar el pla de treball i acordar els noms citats, han respost que en moltes altres comissions s’han substanciat compareixences el mateix dia que es votaven i han criticat que el PSC tingui voluntat «obstruccionista». De fet, han recordat que al Parlament s’està fent aquesta investigació mentre que al Congrés no ha sigut possible pel rebuig del PSOE.