Les 4 claus del nou informe de la UE que acusa Espanya d’utilitzar Pegasus contra l’independentisme català

L’esborrany assenyala que el Govern espanyol «va ser probablement el primer client a la Unió Europea del grup NSO», la controvertida companyia israeliana responsable de la fabricació de Pegasus. Segons va avançar ‘El País’, el CNI va destinar presumptament uns sis milions d’euros a la compra d’aquest programa d’espionatge.

Els altres països de la UE que sembla que van usar Pegasus són Hongria i Polònia, denunciats des de fa anys per la seva deriva antidemocràtica i on l’espionatge és un «element integral del sistema per oprimir l’oposició», Xipre i Grècia, on Pegasus s’ha utilitzat «de manera sistemàtica com a part d’una estratègia política» del Govern conservador.

En les investigacions que s’han publicat fins ara s’ha assenyalat que altres clients internacionals d’aquest ‘software’ són l’Aràbia Saudita, Mèxic, Rwanda, el Marroc o els Emirats Àrabs Units.

L’informe de la comissió recalca que, com va destapar CitizenLab, les autoritats espanyoles van punxar els telèfons de 65 persones, com a mínim, lluny de les 18 que van admetre haver espiat amb autorització judicial. «Inclou parlamentaris catalans, membres del Parlament Europeu, advocats, membres d’organitzacions de la societat civil i alguns familiars i personal relacionat amb aquestes víctimes», diu l’esborrany. Entre ells hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’expresident i ara eurodiputat Carles Puigdemont.

L’informe apunta a un «patró clar»: «La majoria dels atacs del Catalangatecoincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política, com casos judicials contra independentistes catalans, mítings i comunicació amb líders catalans que viuen fora d’Espanya». Així, confirma que «l’atac als ciutadans catalans amb programari espia va començar el 2015 i s’ha portat a terme a gran escala des del 2017».

La ponent de l’informe, la liberal neerlandesa Sophie in’t Veld, ha denunciat que «el Govern espanyol no dona informació». La falta de col·laboració de Madrid no només dificulta aclarir els fets, sinó que també fa que «no sigui possible establir de quina manera [les víctimes de l’espionatge] tindrien un impacte immediat o constituirien una amenaça imminent per a la seguretat nacional o la integritat de l’Estat». «La situació a Espanya és delicada; tenim poca informació oficial», ha lamentat. «Però veiem que hi ha indicacions fortes que polítics han sigut espiats sense suposar una imminent amenaça a la seguretat nacional».