Per una suposada conspiració per a la

El Suprem rebutja una querella contra Sánchez i Junqueras per la taula de diàleg

Al·lega que no hi ha indici del delicte que atribueix als líders polítics més enllà de la crítica que realitza a la seva gestió

El Suprem rebutja una querella contra Sánchez i Junqueras per la taula de diàleg

David Castro

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Presentar querelles no deu resultar gaire car, perquè si no és difícil entendre per què ho fa Vox tenint en compte que totes corren la mateixa sort: el rebuig. En aquesta ocasió, el partit d’ultradreta atribuïa ni més ni menys que un delicte de conspiració per a la rebel·lió al president del Govern, Pedro Sánchez, i als seus ministres i consellers que van participar en la taula de diàleg sobre Catalunya, així com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i portaveus parlamentaris del PSOE i d’Unides Podem. 

La Sala Penal del Tribunal Suprem rebutja admetre-la a tràmit perquè en la iniciativa de Vox «no hi ha cap base mínimament sòlida més enllà dels repetits processos d’intenció que es prodiguen en el relat de la querella, que permeti considerar, ni tan sols en els referits termes indiciaris o ‘prima facie’ que resulten propis d’aquest moment processal, que els querellats conspirin per cometre un delicte de rebel·lió (que consistiria en un alçament violent i públic per aconseguir la independència de Catalunya), o es trobin en qualsevol fase orientada a la preparació del mateix».

Crítica a una política

Més aviat, afegeix la interlocutòria d’inadmissió, la querella constitueix, en el seu conjunt, una impugnació o crítica completa a la línia política seguida pel Govern d’Espanya, amb relació al procés, que la Sala Segona va condemnar en la seva sentència del 14 d’octubre del 2019.

Notícies relacionades

La interlocutòria, del president de la Sala Penal, Manuel Marchena, i dels magistrats Andrés Palomo, Ana Ferrer, Javier Hernández i Leopoldo Puente, com a ponent, explica que Vox estén la seva crítica a l’entesa que el Govern defensa en el marc de l’organització territorial de l’Estat, que és una «crítica plenament legítima en el pla polític, com legítima és també la posició contrària».

Afegeix que «serà en l’àmbit polític i, en últim i sobirà terme, en el propi de la contesa electoral, on haurà de ventilar-se», però no en un procés penal com el que vol iniciar Vox, ja que no existeix cap indici de delicte.