Laura Borràs, contra les cordes: les claus de la confessió dels dos acusats després de pactar amb la fiscalia

L’informàtic Isaías Herrero ha admès davant el tribunal que la presidenta de Junts «sabia», li donava instruccions i es posaven d’acord tots dos per fraccionar els contractes per serveis informàtics que li anava encarregant des de la Institució de les Lletres Catalanes i que per a això presentava el pressupost real, que seria el que s’aprovaria, i dos més «comparses» o falsos. En total, 18 contractes que no havien de superar els 18.000 euros cada un, el límit per atorgar-los a dit, i per un import global de 336.000 euros (324.000 + IVA), entre el 2013 i el 2017. «Vam acordar dividir el treball en diversos contractes», ha recalcat l’imputat. A Herrero li han ensenyat durant l’interrogatori els correus que li van confiscar al seu ordinador a l’entrada i registre a la seva vivenda i en els quals hi ha els que es va enviar amb Borràs sobre el fraccionament dels contractes. «No havien de superar els 18.000 euros», ha recordat.

El tercer acusat, l’empresari Andreu Pujol, que també ha arribat a un pacte amb la fiscalia, ha reconegut en la vista que estava al corrent que Borràs i l’informàtic van acordar cobrar les feines per a la ILC a través de diferents contractes. En la seva declaració ha remarcat: «Vaig seguir les instruccions de l’Isaías». A més, ha acceptat que els conceptes dels serveis que figuraven a les factures en ocasions «s’assemblaven» als reals i d’altres no.

Tant Herrero com el seu amic Pujol es van comprometre davant la fiscalia a incriminar Borràs i declarar que era ella la que donava les indicacions per fraccionar els contractes de serveis informàtics de la Institució de les Lletres. Tots dos han complert aquest dilluns i ara la pilota és a la teulada de la fiscalia. Si no hi ha un imprevist d’última hora, les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto modificaran el seu escrit d’acusació i rebaixaran la petició de pena per a cada un d’ells. Provisionalment reclamen per a Herrero sis anys de presó i per a Pujol, tres anys. La idea és que la condemna sigui inferior als dos anys de presó i, per tant, cap d’ells ingressi en un recinte penitenciari. Però el té Borrás, que s’enfronta a una petició de sis anys de presó, cosa que suposa un risc de ser empresonada si els tribunals la consideren culpable dels presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental. Això a part de la inhabilitació que se li imposaria per exercir càrrecs públics, que suposaria el final de la seva carrera política.

L’estratègia de Borràs ha hagut de canviar radicalment després de l’acord assolit entre la fiscalia i els altres dos acusats. Fins a principis de febrer, les finalitats eren les mateixes i els advocats dels tres encausats tenien traçada una línia comuna per poder convèncer el tribunal que els seus representats eren innocents. No obstant, l’acord ha fet esclatar aquest propòsit pels aires. Com s’ha pogut observar en les primeres sessions del judici, els lletrats de la dirigent independentista juguen, d’entrada, a intentar desacreditar els altres imputats, que, segons la seva opinió, l’han traït.

Per ara, aquest propòsit no l’han aconseguit. Herrero i Pujol van rebutjar contestar les preguntes de la defensa de Borràs. Només n’hi va haver un intent quan els lletrats de l’expresidenta del Parlament van voler deixar constància que Herrero havia sigut drogoaddicte. Tot i que aquest estratagema tampoc els va sortir bé. Primer, perquè el president del tribunal els va retirar la paraula i, segon, perquè el mateix informàtic va reconèixer que havia tingut problemes amb la droga. Amb aquest panorama, la lluita de la líder sobiranista es podria centrar a intentar anul·lar com a prova els correus electrònics que deixaven constància del fraccionament dels contractes o abocant sospites sobre aquests.