El tribunal permet que Laura Borràs declari al final del judici, després dels acusats que la inculparan

La guerra entre la defensa dels tres imputats en la causa contra la presidenta suspesa del Parlament i dirigent de Junts, Laura Borràs, en la primera sessió del judici, la setmana passada, pel pacte d’algunes d’elles amb la fiscalia ja va marcar el camí pel qual es desenvoluparà la vista durant les pròximes setmanes. Serà un lluita cos a cos de tots contra la líder independentista.

El tribunal va donar una de freda i una de calenta als advocats de Borràs: va rebutjar que la modificacions de la fiscalia en el redactat de la seva qualificació siguin substancials i va desestimar la petició de suspensió de la vista, però va acceptar que la política catalana declari en la recta final del judici, després de la pràctica de tota la prova i de la declaració dels altres dos acusats. I és que el beneficiari dels contractes, Isaías Herrero, i l’empresari Andreu Pujol, han arribat a un acord amb l’acusació pública per incriminar Borràs, i declararan dilluns vinent, quan ho havia de fer també Borràs. La fiscalia va requerir que la líder sobiranista també fos interrogada aquest dilluns, però els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van inclinar per avalar la sol·licitud de l’advocat Gonzalo Boye.

La fiscalia, per ara, no ha canviat les penes que reclama provisionalment per a Herrero, que s’enfronta, igual com Borràs, a sis anys de presó, mentre que per a Pujol es demanen tres anys de presó. Està previst que aquest tràmit el facin les fiscals del cas, Teresa Duerto i Assumpta Pujol, abans dels informes finals. És a dir, d’aquí a dues setmanes. Abans comprovaran si els dos acusats compleixen la seva paraula d’incriminar Borràs i l’assenyalen com la persona que, almenys a Herrero, li va donar instruccions per fraccionar en 18 contractes uns treballs que li va encarregar la líder de Junts quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2017. La rebaixa de la condemna podria evitar que Herrero ingressés a la presó.

La defensa de Borràs està disposada a plantar cara en tot el que li sigui possible, com es va demostrar aquest dimarts. Es fixa fins en l’última coma i fins a l’últim moviment de la fiscalia per desacreditar els seus arguments. En aquesta segona sessió del judici, Boye es va centrar en una modificació realitzada la setmana passada per la fiscalia en el redactat del seu escrit d’acusació per fer detonar la seva artilleria, alhora que va llançar sospites sobre unes diligències indeterminades obertes pel ministeri públic quan la causa ja estava judicialitzada i que va servir per requerir informació sobre l’assumpte.

La frase de la polèmica

Notícies relacionades

El col·laborador de Laura Borràs pacta amb la fiscalia inculpar-la en el judici

La sentència ‘mutant’ del procés

En la seva qualificació provisional, la fiscalia datava l’inici de les presumptes irregularitats en la junta de govern de la ILC del 20 de març del 2013 en la qual es va acordar com a objectiu l’elaboració d’un portal web, una tasca que va ser encarregada a Herrero. Les fiscals van canviar la frase «una vegada aprovat l’esmentat objectiu» per «anteriorment a aquesta junta». Aquesta reforma, a l’entendre del lletrat, es va introduir de manera sorprenent divendres passat, sense concretar-se a què es referia. «Hem entrat en una dinàmica de desconfiança», va admetre el lletrat. Per a ell, amb aquesta innovació s’està provocant la indefensió de la seva clienta i «ens deixa malvats» davant la possibilitat que durant el judici s’introdueixin nous elements. «No es modifica perquè sí, sinó buscant una rellevància», va insistir, «canviant la ruta per la qual ha transcorregut durant cinc anys la instrucció», va remarcar.

El tribunal es va mostrar disconforme amb aquesta hipòtesi, ja que, segons la seva opinió, aquestes rectificacions de «desplaçament temporal» realitzades per la fiscalia no són substancials i «essencials» com argumenta la defensa de Borràs. Per això, va acceptar la introducció d’aquestes modificacions i va denegar la petició de suspensió de judici. Els magistrats van admetre la major part de la prova documental, tot i que alguna d’aportada per la fiscalia va ser rebutjada, així com la testifical proposada per alguna de les parts, com la de l’exconseller Lluis Puig, en la mateixa tessitura de l’acordat anteriorment amb altres polítics. A més, van acordar la protecció de la imatge dels guàrdies civils que han de comparèixer en el judici com a testimonis.