Seguretat

Els Mossos denuncien que la Guàrdia Urbana no permet l’accés a les dades municipals

L’ajuntament al·lega que la llei de protecció de dades impedeix la consulta automàtica i assegura que cap cos policial compta amb aquesta facilitat

zentauroepp51181374 bcn191202195435

zentauroepp51181374 bcn191202195435 / Elisenda Rosanas

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les actes de la taula de coordinació operativa (MCO) entre el Cos de Mossos d’Esquadra (CME) i la Guàrdia Urbana (GU) recullen, segons ha tingut accés aquest diari, fins a 12 peticions formals del cos policial de la Generalitat de consulta de les bases de dades de l’Ajuntament de Barcelona. La primera ocasió va tenir lloc el 20 de novembre del 2012 i, l’última, el 3 de juny del 2022. Fonts de la Conselleria d’Interior reconeixen que la policia catalana continua sense tenir encara accés automatitzat a les dades municipals, com el padró d’habitants, els tributs municipals, les denúncies tant d’ordenances municipals com de trànsit, les llicències municipals, inspeccions municipals, imatges de les càmeres de seguretat municipals, dipòsits municipals, accidents i identificacions.

Fonts del consistori barceloní van acollir amb sorpresa la demanda dels Mossos per tal com consideren que hi ha una «òbvia» col·lisió amb la llei de protecció de dades. Segons aquestes fonts, «cap altra administració o cos policial té accés directe i generalitzat a les bases de dades municipals». «Aquestes bases de dades tenen informació personal i protegida de la ciutadania i, per tant, estan subjectes a normativa específica que garanteix els seus drets», indiquen, i «això no significa que no hi hagi comunicació i que la informació, concreta i circumscrita, no flueixi», afegeixen.

Aquest dijous es fa una nova reunió de la Junta Local de Seguretat de Barcelona, organisme que aplega els cossos policials i les seves direccions polítiques, sota la presidència de l’alcaldessa, Ada Colau.

Demandes per conveni

Interior recorda que, si bé la primera petició es va fer el 2012, les últimes 11 s’han produït des del 2018 i que en aquests cinc anys transcorreguts les instàncies municipals «han anat donant allargues, que s’ho estudiarien o que s’ho estaven estudiant». Segons les actes del MCO, el 26 de juny de 2018 consta una petició formal dels Mossos per a l’accés automatitzat a les dades municipals, «en compliment del Conveni Marc de Coordinació i Col·laboració de matèria de Seguretat Pública i Policial entre Interior i l’ajuntament de l’any 2005». El punt 17 d’aquest acord diu que: «L’Ajuntament de Barcelona facilitarà al CME, mitjançant l’acord corresponent, l’accés i utilització de les bases de dades d’interès policial que es determinin d’acord amb la legislació aplicable». 

A més, el consistori assenyala que «la petició que fan té un accés generalitzat a les bases de dades municipals que estan demanant no és un tema policial, s’hauria de realitzar a altres instàncies municipals». Interior recorda que interlocutor habitual dels Mossos ho és el cos policial municipal i per aquí es vehicula la demanda.

Fax i ‘mail’

Cal subratllar el terme ‘automatitzada’ perquè el CME sí que pot tenir entrada en la informació, tot i que per vies poc d'acord amb els temps tecnològics actuals. La policia autonòmica només ha pogut consultar les dades després de formalitzar una petició primer per fax, i posteriorment, per correu electrònic, que han sigut respostes de forma manual per part de personal de la policia municipal. Un accés poc eficient pel retard temporal evident que porta. Fonts policials asseveren que «l’accés automatitzat a les bases de dades municipals és imprescindible per agilitzar la tasca operativa» dels Mossos. Amb tot, portaveus oficials d’Interior asseveren que la relació entre els cossos policials és «excel·lent».

Notícies relacionades

El cert és que aquesta no és la primera queixa que sorgeix d’un d’aquests cossos cap a l’altre. La GUB té també un, entenen ells, motiu de greuge, ja que fa mesos que reclamen que Interior autoritzi la seva connexió amb el banc nacional d’empremtes dactilars, tal com l’ajuntament va pactar amb el Ministeri de l’Interior.

De fet, sobre aquesta demanda i sobre el retard d’un conveni que els dos cossos havien de firmar sobre la recollida de denúncies de violència masclista, va apuntalar, en part, la moció de reprovació al conseller Joan Ignasi Elena, que va impulsar el PSC i que, a la fi, va explicar amb la majoria del Parlament. Que les direccions polítiques dels dos cossos estiguin en mans d’ERC, la Conselleria d’Interior, i del PSC (en virtut del pacte de govern municipal que encara perviu entre els Comuns i els socialistes), la gerència de Seguretat, converteix la relació entre els cossos en una peça més del tauler polític català.