Una competència a mitges

Els «recursos necessaris» que espera el traspàs de Rodalies del pacte Govern-PSC

L’acord de pressupostos no concreta quina partida necessita el servei ferroviari ni quan ni com s’afrontarà

Els «recursos necessaris» que espera el traspàs de Rodalies del pacte Govern-PSC

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

Els «recursos econòmics necessaris». En l’acord de pressupostos Govern-PSC, en el qual gran part dels pactes vinculats a les grans infraestructures es mouen entre la inconcreció i l’eufemisme, Rodalies no podia ser menys. El text acordat entre republicans i socialistes dedica un dels quatre grans blocs d’aquest àmbit a «un servei de Rodalies gestionat des de Catalunya i de qualitat». Aquesta gestió catalana pateix des de fa més d’una dècada del mateix: sense la infraestructura però, sobretot, sense la partida en euros corresponent per actualitzar la xarxa, difícilment s’aconseguirà un servei com el que reclamen les persones que l’utilitzen. En això hi ha consens polític i social.

Les Rodalies de Catalunya es van traspassar l’1 de gener del 2010, entre les transferències que emanaven de l’Estatut. En concret es va cedir «la gestió, regulació, planificació, coordinació i inspecció dels serveis i les activitats i la potestat tarifària sobre el servei». O sigui, en resum, horaris i tarifes. Des d’aleshores, amb major o menor accent en funció de l’inquilí de la Conselleria de Territori, tots han tractat de revertir la situació, d’anar més enllà en les responsabilitats ferroviàries del Govern, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a part.

Proposta calcada a la de setembre

Des de fa uns mesos, el PSC s’ha sumat de manera més entusiasta a traspassar Rodalies i a exigir-ho al Ministeri de Transports de la catalana Raquel Sánchez. Ho va fer en el debat de política general de setembre al Parlament, en una proposta que ara pràcticament ha calcat per firmar-la al costat del president Pere Aragonès. Aquell dia, ERC es va abstenir a la cambra catalana tot i que ara han de confiar una mica més en les possibilitats d’aconseguir aquest poder o aquests diners.

La literalitat del text de l’acord Govern-PSC no dona gaires esperances, però, igual que amb l’aeroport del Prat o el Hard Rock, tot depèn d’a qui se li pregunti. El president ha conclòs aquest dijous que l’epígraf sobre Rodalies suposa que el Govern i l’Estat treballaran «amb l’horitzó que es pugui produir un traspàs que inclogui també una part de les infraestructures». Amb això es referia que es transfereixi la infraestructura que transcorre íntegrament per Catalunya, per exemple l’R-1 del Maresme, com ja va passar al seu dia amb la línia de La Pobla, competència de la Generalitat i operada per FGC.

Una comissió bilateral decidirà

Notícies relacionades

No obstant, una vegada més n’haurà d’acordar amb l’Estat «el model». No hi ha calendari, però sí que el deixa en mans de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals. L’última vegada que es va parlar de competències ferroviàries traspassades i de càrregues pressupostàries en aquest òrgan era el 2010. L’immediatament anterior, el 2009. En els dos casos, segons consta a la web de la Conselleria d’Economia i Hisenda, la «càrrega pressupostària assumida», és a dir, el que Catalunya passava a responsabilitzar-se econòmicament després de la negociació, era zero euros. Una evidència més que per encarregar-se d’horaris i tarifes no es necessitava gaire.

Així, serà una vegada més una comissió la que concreti una xifra que mai s’ha gosat explicar. Ha sigut en gran part perquè la quantia econòmica era enorme, però també perquè el traspàs de trens o personal de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) o Renfe era un assumpte massa difícil. Mentrestant, Renfe s’ha mantingut com a operadora del servei ferroviari, però sense normalitzar la situació administrativa amb la Generalitat, una cosa que en ocasions ha generat tensions. L’empresa reclama des de fa anys que es firmi el nou contracte programa i, malgrat que alguna vegada han estat a prop, és un altre dels temes eternament pendents.