El Govern registrarà una despesa rècord en un any de desacceleració econòmica

El Govern gastarà aquest any un total de 41.025 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 7,6% respecte a aquest any, tot i que si s’hi inclouen els fons europeus l’augment serà del 10,7%, cosa que suposarà 3.842 milions addicionals, «el creixement anual més elevat des del 2006», segons el Govern. En els comptes, que arriben a un nivell rècord malgrat preveure’s un alentiment del creixement econòmic, es pressuposten 1.185 milions dels fons ‘Next Generation’, 957 milions menys que el 2022. Al seu torn incorporen poques de les mesures acordades amb el PSC, com la B-40 o el Hard Rock, ja que es tramitaran mitjançant esmenes.

Aquest projecte pressupostari, amb un nivell de despesa sense precedents i un creixement no vist en 17 anys aprovat per l’Executiu català i entregat aquest dijous per la consellera d’Economia, Natàlia Mas, a la presidenta del Parlament, Alba Vergés, s’haurà d’aplicar en un context de desacceleració econòmica. L’alça del producte interior brut (PIB) previst de l’1,7%, davant el 4,4% de l’exercici passat. Abans que el PSC, l’Executiu d’ERC va arribar també a un acord amb els Comuns, així com amb els agents socials, patronals i sindicats.

Amb una inflació que encara que va tancar l’any passat en un nivell del 5,2%, s’inclouen polítiques que, segons l’Executiu, «activen en un escut econòmic i social». De tota manera, el pes de la despesa social suposarà 73,2 de cada 100 euros, davant els 74,6 de l’any passat. Aquesta lleugera reducció es deu, segons fonts del Govern, a l’augment dels interessos del deute i de les polítiques per a la indústria. A més de l’escut econòmic i social es destaquen com a objectius l’acceleració de la transició energètica i el suport a la indústria i a la cultura.

Salut i Eduació, amb 1.128 milions addicionals, fins als 11.423 milions; i Educació, amb 675 milions, fins a 6.825 milions, són els àmbits que més creixerà en termes absoluts, mentre que Empresa i Treball, amb el 28% i Igualtat i Feminismes i Cultura, amb el 27%, són els departaments que més augment relatiu de la seva dotació registraran.

Un altre apartat que creix és el de personal, que arribarà a 282.887 persones, amb un augment net de 6.886 o el 2,5%. En realitat es doten 12.225 places estructurals, de les quals 5.369 són l’absorció de temporals. El 55,5% van a Educació i el 35,1% a Salut.

Inversió

La inversió, sense incloure els fons europeus, ascendirà a 2.794 milions, amb un augment del 5,8%. Si s’inclouen aquests recursos s’arriba als 3.796 milions, per sota dels 3.949 milions del 2022. De la xifra total 602 milions aniran a Salut, 271 milions a infraestructures viàries, 259 milions a infraestructures ferroviàries, 244 milions a Educació, 243 a l’àmbit de societat de la informació i telecomunicacions, o 127 milions al cicle de l’aigua, entre d’altres.

Segons el projecte de comptes, el dèficit el 2023 serà de 791 milions, el 0,3% del producte interior brut (PIB). El de l’any passat superarà el 0,6% suggerit malgrat la suspensió de les regles fiscals, segons fonts de l’Executiu. Per la seva banda, el deute hauria de caure fins al 32,7% del PIB davant el 34,1% del 2022.

En conjunt, si s’hi suma tot el sector públic, que inclou la Generalitat i 205 entitats, l’administració gestionarà 45.359 milions d’euros.

Un dels punts destacats en política social és l’augment del 8% a l’indicador renda de suficiència, pactat amb patrona i sindicats, que no s’actualitzava des del 2010 i de la qual es beneficiaran més de 100.000 famílies, a més de bonificacions en el transport públic, l’impuls de la vivenda pública, el reforçament de la salut o la reducció a la meitat de la llistes d’espera en dependència.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El projecte no té grans novetats fiscals, ja que alguns dels nous acordats amb els Comuns, com el que recaurà en els creuers, encara s’han de regular. En el capítol dels ingressos, el model de finançament és el que més aporta, amb 25.236 milions, el 20,6% més, seguit pels impostos propis i cedits, amb 4.964 i una alça del 6%.

En aquest apartat, els tributs propis, amb 368 milions, es redueixen el 10,1% i els cedits, amb 4.596 milions, creixen el 7,5%.