Mercat laboral
Treball posa el focus en les empreses que utilitzen el període de prova per acomiadar gratis: 2 de cada 3 cessaments són legals
La Inspecció detecta irregularitats en dos de cada tres cessaments revisats durant els primers mesos de la relació laboral.
Jóvenes trabajando en las oficinas de una ’start-up’ de Barcelona /
«Lamentem comunicar-li la rescissió del seu contracte al no haver superat satisfactòriament el període de prova pactat». Aquest és el missatge que milers de treballadors reben cada mes quan l’empresa a la qual acaben d’incorporar-se els comunica el seu cessament. En molts casos, les companyies que emeten aquest missatge ja tenien previst que els acomiadarien abans fins i tot de contractar-los i es valen del període de prova per prescindir-ne, després d’uns mesos de feina, sense cost.
Les baixes durant el període de prova s’han duplicat des de l’entrada en vigor de la reforma laboral del 2021. Aquesta norma va restringir l’ús dels contractes temporals, si bé algunes companyies pretenen fintar l’esmentada restricció valent-se dels períodes de prova, que no obliguen l’empresari a pagar cap indemnització.
És a dir, fan servir durant un temps a aquest treballador per cobrir un pic de feina i després en prescindeixen, al·legant que no els ha convençut la seva feina. I és que durant el període de prova, que per llei pot durar d’un mes a sis mesos, depenent del perfil professional, la companyia pot extingir la relació sense cap tipus d’argument ni justificació.
El nombre de baixes durant els períodes de prova s’ha multiplicat, si bé continuen representant un percentatge minoritari entre el total de cessaments que cada mes es produeixen al portal de la Seguretat Social. Durant el primer trimestre del 2026, es van registrar un total de 10.834 rescissions durant els primers mesos de relació laboral, al voltant del 4,3% del total de baixes.
Nova prioritat inspectora
El seu número va a l’alça, perjudica especialment els més joves i el volum de frau que troba la Inspecció de Treball quan investiga és elevat. A Catalunya, dues de cada tres actuacions dutes a terme durant l’exercici passat van acabar en infracció. Fins ara aquest no ha sigut un eix prioritari de les campanyes de supervisió de l’autoritat laboral, però cada vegada adquireix més protagonisme.
Durant el 2025, a Catalunya la Inspecció de Treball va realitzar 155 actuacions al respecte, detectant un total de 103 infraccions i imposant multes per valor total de 160.791 euros. «Repetirem l’any que ve, el volum d’infraccions detectat és molt alt», va explicar la directora general d’Inspecció de Treball, Laura Freixas, aquesta setmana durant la presentació del balanç inspector del 2025.
Sancions poc dissuasòries
També a nivell estatal tenen posat el focus en aquest creixent frau. Segons dades facilitades pel Ministeri de Treball, des del gener del 2025 fins a mitjans de maig, els efectius de la policia laboral van fer 504 expedients sobre incompliments durant el període de prova, en els quals es van detectar incompliments en un total de 373 casos. Cosa que va derivar en 638.037 euros en sancions.
Les actuacions d’Inspecció referent a això generen més protecció per a l’empleat que dissuasió per a l’ocupador, mentre que el cost d’infringir la llei és moderat. Segons les dades facilitades per Treball, el cost mitjà per infracció ronda els 1.700 euros.
Poques denúncies
Les sancions són poc dissuasòries i la capacitat dels sindicats per intervenir, limitada. «En les empreses on hi ha representació sindical això no passa, perquè la direcció té l’obligació d’entregar cada nou contracte al comitè i es controla. Però en aquest país hi ha molta pime i micropime... La gent no sol denunciar-ho, perquè sol ser gent jove, amb poca experiència al mercat laboral i poc sindicalitzada», explica el secretari de política sindical d’UGT de Catalunya, Óscar Riu.
La capacitat dels denunciants en cas de presumptes vulneracions també és limitada. «Llevat que hi hagi una vulneració molt flagrant d’un dret fonamental és complicat demostrar que l’empresa, en aquest cas concret, ha volgut aprofitar el període de prova per acomiadar aquesta persona», explica el director del gabinet jurídic de CCOO de Catalunya, Jonathan Gallego.
Notícies relacionadesEl Consell General del Poder Judicial recull algun d’aquests casos flagrants. Per exemple, a Múrcia un empleat del Burger King va rebre 9.000 eurosd’indemnització, en concepte de danys morals, després de ser cessat durant el període de prova. Aquest empleat va contraure la covid i el mateix dia que ho va comunicar a l’empresa, aquesta li va notificar que no havia superat el període de prova. La justícia va obligar Burger King a readmetre’l.
En aquest cas, la relació de causalitat entre la malaltia i l’acomiadament és clara i es pot reclamar la nul·litat, però en altres supòsits més subtils, un advocat difícilment pot demostrar que hi havia intencionalitat. La Inspecció sol recórrer a les dades de Seguretat Social i traça patrons d’empreses en les quals, de manera reiterada, s’acomiada treballadors just abans de finalitzar el període de prova.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cas Zapatero El jutge ordena analitzar el correu de «presidentzapatero»
- EDUCACIÓ Sense català, eusquera ni gallec a les Escoles Oficials d’Idiomes d’Andalusia: «Un irlandès pot aprendre’ls, però un sevillà no»
- Mercat laboral Treball posa el focus en les empreses que utilitzen el període de prova per acomiadar gratis: 2 de cada 3 cessaments són legals
- Enquesta d'usos lingüístics El 60% dels gironins utilitza el català com a llengua habitual en les relacions socials
- Origen de la població El barri de Santa Eugènia de Ter supera el 50% de població nascuda fora d'Espanya per primer cop
