El Suprem frena l’ofensiva judicial de la ultradreta contra el Govern de Sánchez

Les sales Penals i Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, que s’encarrega de les querelles i recursos que s’interposen contra els integrants del Consell de Ministres i les seves decisions, ha arxivat, sobresegut i inadmès en els últims 12 mesos les accions legals promogudes per Vox, el pseudosindicat Manos Limpias i diversos particulars i fundacions contra els ministres del Govern socialista de Pedro Sánchez.

Fernando Grande-Marlaska (Interior), Alberto Garzón (Consum), Carolina Darias (Sanitat) i Irene Montero (Igualtat) han sigut els últims que han vist arxivades les querelles, que s’han dirigit a tots els integrants del Consell de Ministres.

El passat 1 de desembre els components de la Sala Penal, amb el magistrat Pablo Llarena de ponent, van inadmetre la querella que va interposar Manos Limpias contra Alberto Garzón, a qui atribuïen un delicte d’injúries contra la Corona per unes declaracions que havia fet a Astúries.

A Mieres del Camino

«Els fets que es relaten en la denúncia haurien ocorregut el 21 de maig del 2022, en la roda de premsa que es va celebrar a la Casa de la Cultura de Mieres, després de la participació del denunciat en un acte polític de l’Escola de Municipalisme d’Izquierda Unida», recorden els magistrats, que prossegueixen en la seva interlocutòria: «Segons el relatat en la denúncia, el denunciat hauria manifestat les següents expressions, referides a S. M. el Rei Joan Carles I de Borbó: «Estem parlant d’un delinqüent acreditat, acreditat a més per ell mateix i que tot Espanya sap que aquesta persona és un lladre. Estem davant l’expressió més clara de la impunitat amb què s’ha treballat des de la Casa Reial i des de la màxima institució de l’Estat»; «Joan Carles I no té ja causes obertes a Espanya, no perquè sigui innocent, sinó perquè molta d’aquesta informació es referia als temps en què era inviolable. La pregunta important en aquests moments per als demòcrates és: ¿s’ha fet alguna cosa en aquest país perquè si en algun moment Felip VI vulgui fer el mateix que el seu pare no pugui succeir? La resposta és ‘no’, no s’ha fet res», relata la interlocutòria del Suprem, que arxiva la querella, ja que els magistrats consideren que les expressions de Garzón «s’emeten amb relació a un tema d’actualitat i interès públic, i en el marc de l’actuació política del denunciat».

Tanmateix, el magistrat que redacta la resolució, Pablo Llarena, rebutja imputar un delicte al ministre, i de forma literal recorda: «Ho dèiem en [altres interlocutòries], el Dret penal no és una eina apta per llimar asprors o imposar un estil més pla, menys escandalós, més objectiu o neutre; o per apaivagar una opinió agra, ni tan sols tot i que pugui ser injusta».

Grande-Marlaska

En el mateix sentit, el 13 de juliol els magistrats van arxivar la cinquena querella de la qual ha sigut objecte el 2022 el titular de la cartera d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que també va ser denunciat per Vox després del cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos. Aquestes dues querelles i les altres conegudes van ser sobresegudes o inadmeses.

Idèntic final han tingut les accions legals que la formació de Santiago Abascal va emprendre contra la ministra d’Igualtat, Irene Montero, avançades per ElDiario.es. Els jutges han rebutjat de ple totes les acusacions en una interlocutòria en la qual retreuen a Vox que barregi el debat parlamentari amb la pedofília i que hagi intentat acusar Montero d’un delicte que ni tan sols existeix. «Les denúncies i querelles són manifestament improcedents», diu el Suprem, segons la informació avançada per aquest diari.

Fa ja gairebé un any, el 19 de gener del 2022, la Sala Penal arxivava una querella interposada per un particular contra tot el Consell de Ministres de Pedro Sánchez, però especialment contra Carolina Darias (Sanitat, Consum i Benestar Social) i el seu predecessor Salvador Illa, en l’actualitat diputat del PSC al Parlament català. El denunciant pretenia que s’investigués si les vacunes havien seguit tots els protocols legals abans de sortir al mercat, ja que considerava que la ministra no havia «identificat el patogen», i que «malgrat això» s’havien autoritzat.

«Sentit comú»

Notícies relacionades

La fiscalia manté la seva petició de 3,1 milions d’euros per l’1-O

Pradales, atacat amb un esprai de pebre

Els magistrats van rebutjar de ple investigar els fets denunciats: «Una interpretació de la norma que no desconegui el sentit comú condueix a sostenir que no es justifica l’obertura d’un procés penal per a la investigació d’uns fets que, ja des del primer moment, no es presenten com a versemblants en tant que manquen de qualsevol suport probatori, aportat o ofert en la querella, que pugui ser considerat accessible i racional», especifica la interlocutòria.

Finalment, el passat 24 de novembre, i totalment al marge de les accions empreses per la ultradreta, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional va inadmetre el recurs que va interposar la Fundación Hay Derecho contra el nomenament per part del Ministeri d’Economia de Mariano Bacigalupo, marit de l’actual vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, com a conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en substitució de Manuel Santos Suárez, a qui li va expirar el seu mandat l’abril passat. El recurs va ser rebutjat al considerar els magistrats que la fundació que el va presentar no està legitimada per fer-ho.