Negociació econòmica

El PSC planteja un desafiament al Govern amb els Pressupostos

Les propostes dels socialistes per pactar els comptes col·lideixen amb l’acord tancat amb els comuns i pretenen posar en un compromís Aragonès

El PSC planteja un desafiament al Govern amb els Pressupostos

ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Rebutja parlar de línies vermelles o d’ultimàtum, però el document de peticions que el PSC ha posat a sobre de la taula del Govern per aprovar els comptes del 2023 suposa tot un desafiament en una negociació que acumula 14 reunions. Es tracta, pràcticament, d’uns Pressupostos alternatiusincompatibles en punts clau amb l’acord tancat amb els comuns i que busquen que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es vegi abocat a cedir. Aquesta és justament la paraula que va fer servir aquest dimarts Salvador Illa, que ha posat tota la carn a la graella per forçar una negociació entre iguals. No en va recorda dia sí l’altre també que ERC oblida que, com el PSC, té 33 diputats.

Que Aragonès invertís part del discurs de Nadal a reclamar «responsabilitat» i exercir pressió sobre els socialistes després del braç allargat i rebutjat durant mesos va caure com una galleda d’aigua freda sobre el cap de l’oposició, que ara hi respon amb una proposta que suposa tot un desafiament per al president. Que el PSC mantingui com a condicions inamovibles l’ampliació de l’aeroport, la inversió en el complex d’oci Hard Rock i l’ampliació del quart cinturó entre Sabadell i Terrassa ja és tota una declaració d’intencions. Es tracta d’un torpede en la línia de flotació del pacte segellat amb el grup de Jéssica Albiach.

Com també ho és que defensin que no és moment d’obrir el meló fiscal després que l’Executiu tingui ja una entesa amb els comuns per retocar a l’alça l’impost de patrimoni i el dels pisos buits i la creació de nous tributs per a creuers i aliments ultraprocessats. ¿Són totes aquestes condicions sine qua non per prémer el botó del ‘sí’ als comptes? «Si vol tenir Pressupostos, no puc imaginar-me que el Govern no accepti aquestes propostes», ha respost la portaveu parlamentària, Alícia Romero. La traducció directa: l’acord va per llarg si l’Executiu continua entestat i no dona empara a aquestes exigències que impliquen, inevitablement, alterar el que ja s’ha pactat amb els vuit diputats dels comuns.

«Les negociacions amb el PSC i Junts continuen i des del Govern mantindrem la discreció que les ha caracteritzat fins ara, no n’hi ha cap canvi rellevant», asseguren fonts de l’Executiu, que té ja el document del PSC a sobre de la taula. «Quines ganes de pactar que tenen», responen amb ironia des de les files republicanes. Veient el que és un clar intent de traspassar-li tota la pressió, Aragonès s’aferra al fet que es tracta d’uns Pressupostos acordats amb sindicats i patronals, així com amb el tercer sector i els comuns, i que ara els socialistes han de decidir si formen part o no d’aquest front. El Govern creu que, per molt que redobli l’aposta, el PSC no es pot permetre quedar-ne fora.

A banda dels grans projectes que incomoden ERC i de la carpeta fiscal, el PSC ha deixat clar que el seu objectiu és fer «canviar de rumb» el Govern d’Aragonès després d’una «dècada perduda, fracassada i de paràlisi». A la carpeta social, en la qual proposen 1.287 milions per a la sanitat –el 24% per a l’atenció primària–, la creació de 2.000 places de residència per a gent gran i destinar 180 milions a potenciar les energies renovables, poden produir-se aproximacions amb els republicans. Però en l’afany per implantar el seu segell en els comptes els socialistes demanen també mesures que, sota el paraigua de «transparència i racionalització» són d’alt voltatge polític.

Peticions d’alt voltatge polític

Notícies relacionades

Un clar exemple és la reclamació que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que elabora els sondejos electorals, passi de dependre de la conselleria de Presidència a estar sota la batuta del Parlament. També que es freni l’expansió de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, que es redueixi en un 10% les entitats que depenen de la Generalitat –en són unes 300– i que es tanqui la delegació del Govern a Barcelona i que se n’estudiï la continuïtat de les altres tres. Que les subvencions als mitjans de comunicació privats hagin de ser avalades en comissió parlamentària i que l’Agència Catalana de Notícies (ACN) s’incorpori a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, com TV-3 i Catalunya Ràdio, són altres reclamacions incloses al llistat.

«El nostre objectiu és rescatar Catalunya, no rescatar Aragonès», ha resumit Romero a tall de conclusió. Les propostes exposades, asseguren, han suposat poques sorpreses per al Govern, que ja en coneixia «el 90%». Ara, diuen, és el seu torn, i la «seva responsabilitat» –la tornada a l’al·locució de Sant Esteve del president– aconseguir la solució perquè els Pressupostos prosperin.