Els monjos del Valle de los Caídos estudien Silos com a destí quan els faci fora el Govern

La dotzena de monjos que encapçala l’abat Santiago Cantera és ara una comunitat a la recerca de futura residència. I el monestir burgalès de Silos, habitat per monjos benedictins de la mateixa branca, és el destí més estudiat, indiquen a EL PERIÓDICO fonts pròximes a la congregació, ja que els monjos de Cuelgamuros no fan declaracions a la premsa. S’estudia Silos amb preferència abans que una altra opció, el monestir de Leyre, a Navarra, perquè Silos va ser l’origen. D’allà van sortir els primers 20 monjos a qui el dictador Francisco Franco va encarregar custodiar el monument de la serra de Madrid i els 34.000 cossos de combatents i víctimes de la Guerra Civil que allotja. I de Silos són, encara, dos dels religiosos de l’actual comunitat.

«No hi ha res decidit», diu a aquest diari l’abat de Silos, monjo, teòleg i historiador religiós Lorenzo Maté, que resta imminència al trasllat. Certament, no és imminent, confirmen fonts de la Moncloa, però alhora remarquen que és imparable: «L’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica extingeix la Fundació de la Santa Creu», resum. Aquesta entitat va ser la que va crear Franco amb un decret el 23 d’agost de 1957, durant unes vacances a Sant Sebastià, a fi de donar carta legal a l’encàrrec de la gestió del monument a una nova congregació de monjos de dant Benet.

Per a això, la dictadura va arribar a un acord amb l’abadia de Silos establint un contracte d’escissió d’una part de la seva comunitat. I el contracte pel qual els monjos van entrar al Valle «encara s’ha de resoldre... Però també els incompliments d’aquest contracte», recorda des del seu retir de Burgos l’abat Maté, que no vol fer més comentaris. Es refereix al pagament «pel treball» dels membres de la comunitat, que, calcula, fa quatre anys que no s’abona.

Plet llunyà

Abans de regir Silos, l’abat Maté va ser prior del priorat de Montserrat a Madrid. Els monjos de Silos, els de Cuelgamuros i els de l’abadia barcelonina de Montserrat tenen en comú l’Orde de Sant Benet, però pertanyen a diferents branques. Els de Catalunya, a la Congregació Sublacense Cassinese (originària de Monte Casino, a Itàlia); els de Silos, a la Congregació de Solesmes, que des de maig dirigeix a França el monjo alsacià Geofroy Kemlin. És per aquesta raó que l’abadia catalana, tot i ser un recinte benedictí, no s’estudia com a destí de cap dels monjos que avui habiten el Valle de los Caídos.

No és improbable que en el procés de desallotjament dels frares tingui alguna intervenció el nou dirigent dels benedictins de Solesmes. En recents declaracions al digital Religión en Libertad, Cantera, l’abat del Valle, va respondre que «a Solesmes hi ha molta sensibilitat cap a la nostra abadia», amb referència a una pregunta d’aquest mitjà per si coneixia la situació de la congregació «contínuament atacada per part de les autoritats».

Santiago Cantera va ser candidat electoral de la Falange abans de prendre els hàbits i es va oposar tot el que va poder durant tot el procés d’exhumació i trasllat de les restes de Franco i davant les peticions d’exhumacions de famílies de republicans. La seva relació amb el Govern de Pedro Sánchez és dolenta i l’Executiu té tancada l’aixeta de les dotacions econòmiques la congregació. Però les fonts consultades a la Moncloa no descarten que algun enviat del Govern i dels monjos s’asseguin a parlar, no ja sobre la permanència o no dels religiosos, sinó sobre la data i la manera en què es farà la seva sortida.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Els integrants de l’abadia han de tenir decidit abans el seu nou destí. Són una congregació independent i aquesta decisió correspon al seu capítol. Però la sortida no estarà exempta d’un possible plet de reclamació de quantitat al Govern que estudiarien juristes pròxims a la congregació.

Fonts de l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial, serra on s’obre la vall de Cuelgamuros, apunten encara un altre tema per resoldre: l’escola dels nens de l’escolania que canten a les misses del Valle. Es tracta d’un centre concertat. Part del professorat està format per alguns monjos. Aquestes fonts municipals veuen allà una via de personació en el procés per a la Comunitat de Madrid, governada per la popular Isabel Díaz Ayuso.