Viatge del cap de l’oposició

Salvador Illa marca perfil a Brussel·les com a alternativa al Govern en minoria de Pere Aragonès

El líder del PSC aborda amb tres comissaris europeus que Catalunya ha de recuperar «influència» en les institucions comunitàries

Salvador Illa marca perfil a Brussel·les com a alternativa al Govern en minoria de Pere Aragonès

PSC

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El líder del PSC, Salvador Illa, ha intensificat la seva estratègia per intentar erigir-se en alternativa al Govern de Pere Aragonès, especialment des que Junts va trencar la coalició i ERC està al comandament de la Generalitat sense suports al Parlament. En l’agenda de reunions amb agents econòmics i socials davant uns pressupostos que per ara no han sigut presentats, el cap de l’oposició ha sumat dos dies de marató de trobades a Brussel·les. Si el president es va reunir la setmana passada amb dos comissaris europeus, el cap de l’oposició ho ha fet aquest dijous amb tres de la seva mateixa corda socialdemòcrata i just abans de la reunió que tindrà aquest divendres amb Aragonès per analitzar la nova etapa política.

Que Catalunya ha de recuperar «més presència» i «influència» a Europa ha sigut un dels leitmotivs que Illa ha compartit amb els comissaris. La reunió de més rellevància ha sigut amb el vicepresident i titular de Relacions Internacionals i Prospectiva, Maroš Šefčovič, amb qui precisament ha conversat sobre el rol de Catalunya en les institucions comunitàries. Segons fonts socialistes, existeix «certa enyorança» del paper que com a regió va jugar en les èpoques en què Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla van ser presidents de la Generalitat, reflexió que ha sigut també fil conductor de la trobada amb el president del Grup Socialista en el Comitè de les Regions, Cristophe Rouillon.

Aragonès va aconseguir trencar la setmana passada amb set anys d’absència de la Generalitat davant la Unió Europea, cosa que no van aconseguir ni Carles Puigdemont ni Quim Torra, un parèntesi que el PSC atribueix a la «inestabilitat» provocada pel procés independentista i a com aquest ha anat en detriment de la «influència» a Brussel·les. Això, afirmen els socialistes, «està canviant en la bona direcció», un fet que el PSC atribueix a com el president del Govern, Pedro Sánchez, està gestionant el conflicte amb Catalunya perquè s’avanci cap a la «normalització política».

Després dels indults, la Moncloa està negociant en aquests moments amb ERC una complexa reforma del delicte de sedició per equiparar el codi penal als estàndards europeus que està causant irritació en els partits de dretes. Si l’objectiu d’Aragonès va ser el de traslladar que l’independentisme que governa ara la Generalitat és diferent del de Carles Puigdemont i parla un llenguatge més comprensible per a Brussel·les sense renunciar a denunciar capítols com l’escàndol d’espionatge amb Pegasus, el líder del PSC ha buscat projectar que ell busca «girar full» davant un Govern que ha «col·lapsat» i centrar Catalunya en la batalla econòmica i social amb l’aprovació dels pressupostos en totes les institucions.

Notícies relacionades

I és que una de les principals carpetes que Illa portava sota el braç són les mesures que ha aprovat Sánchez per fer front a la crisi energètica i a la inflació, les oportunitats que entén que s’obren amb els fons europeus i com el seu partit allarga la mà a la Generalitat perquè no quedi abocada a una pròrroga pressupostària. Aquesta ha sigut principalment l’ordre del dia de la reunió amb el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, i la comissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira. Segons els socialistes catalans, tots dos han celebrat les polítiques aplicades des de la Moncloa tant durant la pandèmia com ara per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna.

En el balanç del seu viatge abans de tornar de nou a Barcelona, el cap de l’oposició ha avançat que aquest divendres tornarà a oferir al president en la reunió al Palau de la Generalitat que està disposat a ajudar amb els pressupostos i que rebutjar el seu suport seria «incomprensible» davant la difícil situació econòmica que cal afrontar.