Entrevista al cap de l’oposició

Salvador Illa: «Sánchez complirà el compromís de reformar la sedició»

El líder del PSC diu que seria una «irresponsabilitat» deixar sense Pressupostos Espanya, Catalunya i Barcelona; però desvincula aquestes negociacions de la reforma del Codi Penal

Entrevista amb Salvador Illa.

7
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Es tanca una setmana en què el Govern de Pere Aragonès ha constatat la seva soledat al Parlament i en què, en plena ofensiva de l’arc parlamentari, el cap de l’oposició, Salvador Illa, s’ha ofert una vegada més per aprovar els Pressupostos de la Generalitat. La nova etapa està marcada pels comptes de les tres institucions (el Govern, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona) i per una nova cita de la taula de diàleg abans de final d’any, amb el repte de reformar el Codi Penal per suavitzar el delicte de sedició. El líder del PSC afirma que les dues carpetes s’han de complir, però no vincula l’una a l’altra, i demana a Aragonès que tampoc ho faci.

Encara no s’ha reunit amb Aragonès. ¿Li preocupa que s’hagi citat amb altres grups, per exemple, els comuns, abans que amb el seu?

Té tot el dret a reunir-se amb qui cregui convenient i en l’ordre que consideri. Tinc prevista la reunió amb ell a finals de la setmana que ve. La situació exigeix més diàleg. He demostrat en tot moment predisposició per dialogar i contribuir que el país avanci. A Catalunya li convé tenir uns Pressupostos. La meva predisposició va de debò, no és una posició retòrica ni estètica.

¿El Govern pot arribar fins a les eleccions municipals sense el suport del PSC?

Plantejar-se les coses amb horitzons electorals ja implica una mentalitat de preocupar-se més de les eleccions que del que ha de fer el Govern, que és preocupar-se per la situació que es viu a Catalunya. Té l’obligació de tenir aprovats uns Pressupostos l’1 de gener del 2023. Això vol dir posar 3.098 milions d’euros més a disposició dels catalans. Els altres plantejaments, ni els entenc ni els subscric. 

Ara no tinc al cap una moció de censura

Està oferint aquesta mà estesa i, alhora, diu que vol ser l’alternativa. ¿Per què no planteja una moció de censura?

Vivim en un moment molt excepcional i delicat. Hem de centrar la nostra energia a resoldre els problemes dels ciutadans. Però això no m’impedeix fer el que entenc que és el meu deure com a cap de l’oposició, que és plantejar l’alternativa a un esquema de govern que no funciona. No tinc pressa.

¿Contempla presentar una moció de censura si no hi ha Pressupostos a Catalunya?

Això ara no ho tinc al cap. Tampoc un plantejament que passi per què Catalunya no tingui Pressupostos. Estic una mica desconcertat per aquesta posició ambigua d’ERC, aquesta poca claredat i passivitat d’Aragonès, de no poder abordar la negociació amb qui li allarga la mà. Em té molt preocupat i una mica trist. Catalunya no es mereix això.

¿Què espera que faci llavors Aragonès?

S’ha d’ordenar políticament Catalunya. Hem tingut un Govern de baralla constant, ara tenim el Govern més dèbil de la història. Ningú sap dir què ha fet el Govern Aragonès. Ordenar políticament Catalunya vol dir que les institucions funcionin a ple rendiment perquè tenim una presidència interina al Parlament i un comissari interí dels Mossos.

¿Això vol dir que unes eleccions desordenarien encara més?

Vol dir que l’administració dels resultats electorals s’ha fet pèssimament per part dels que van arribar a un acord d’investidura. Els grups li han dit a Aragonès que no se’n fien perquè no respecta els acords.

¿Creu que ERC pot apostar per una pròrroga a Catalunya per tenir més força negociadora a Madrid, respecte als Pressupostos Generals de l’Estat?

Els ciutadans es mereixen un pressupost a tot arreu. La meva formació política, on està en posició de govern s’esforça a obtenir els suports necessaris. I on no estem en el govern, de moment, allarguem la mà. Però és que aquí se’ns diu que no volen parlar. Jo ho lamento. Una pròrroga pressupostària és un fracàs del Govern Aragonès. 

S’ha d’ordenar políticament Catalunya. Hem tingut un Govern de baralla constant i ara tenim el Govern més dèbil de la història

¿L’ideal seria Pressupostos a tres bandes –Barcelona, la Generalitat i el Govern–?

A tot arreu. Entenc que on no hi hagi suports s’obrin processos de negociació. Però soc molt poc partidari de barrejar llibretes, aquí no ho faré.

¿Li sap greu que, malgrat reiterar la seva mà estesa, ERC no li aixequi el veto?

M’entristeix molt per Catalunya i, en algun moment, fins i tot sento indignació perquè veig que és molt injust i equivocat i no entenc per què no podem negociar.

¿Compta que ERC aprovarà els Pressupostos Generals de l’Estat?

Seria una irresponsabilitat deixar sense Pressupostos el Govern d’Espanya, el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i qualsevol altre.

¿Ho facilita que no hagi presentat una esmena a la totalitat?

És una notícia positiva. Agraeixo el gest d’ERC i d’altres partits, com el PDECat, que no han presentat esmena.

¿Té aquest gest alguna cosa a veure amb la taula de diàleg?

Té a veure que els Pressupostos van en la direcció correcta, amb polítiques orientades a protegir la població. A més, es podran millorar durant la tramitació.

¿Com es compatibilitza dir que no hi ha «repressió» sobre l’independentisme i defensar alhora la «desjudicialització»?

A Catalunya hi ha hagut una aplicació de l’Estat de dret. El que es va acordar a la taula entre governs és que la política torni a fer política per resoldre conflictes polítics. Això no és ni esmenar l’acció de la justícia ni negar el paper que té en una democràcia. 

¿Arribarà la reforma del delicte de sedició abans que s’acabi l’any?

És un compromís del president del Govern central. La legislatura a Espanya no s’ha acabat i el president compleix els seus compromisos i no tinc cap dubte que complirà. Es tracta d’un mesura que és encertada i que va en la direcció correcta.

¿Aquesta reforma hauria de tenir efectes retroactius per als indultats?

No entraré en detalls sobre com hauria de ser. Serà una decisió que haurà de prendre el Congrés, no el Consell de Ministres o el Govern.

Ara que a Catalunya hi ha un Govern monocolor d’ERC, ¿és el moment de convocar la taula de diàleg?

Sí, sí. Però també s’ha de convocar més que mai la taula de partits catalans, que ERC està incomplint des del gener del 2020.

¿Demana o no la dimissió del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena?

Jo crec que ha de dimitir. El senyor Elena ha quedat desautoritzat i crec que està fent una mala feina. M’hauria agradat que es quedés el comissari Estela i hagués marxat el conseller Elena. 

Denúncia «ingerències polítiques» en els Mossos. ¿El model policial no s’ha de decidir des de la Generalitat?

El Govern ha d’aprovar el pla general de seguretat de Catalunya, cosa que no feia des del 2019. El model policial no es fixa nomenant comissaris. Ja n’hi ha prou de prendre el pèl. Si el conseller ha de cessar el comissari en cap que va escollir fent servir una coartada tan barroera com és la feminització del cos, per mi queda inhabilitat per governar.  

Elena ha de dimitir, utilitza la feminització com a coartada

¿Què li sembla l’impost de solidaritat que reclamen els comuns per a les rendes de més de 175.000 euros?

En principi soc partidari de no alterar la fiscalitat a Catalunya ni d’una manera ni de l’altra, però vull ser prudent i conèixer els números, que encara no coneixem.

Abans de començar el curs polític va apuntar que hi havia mecanismes, l’article 180, per intentar forçar el relleu de Laura Borràs i acabar amb la interinitat al Parlament. ¿Com està aquesta situació?

Un cop més, una baralla entre dues formacions polítiques provoca que hi hagi una presidència sense plenitud de funcions. Al seu dia vaig dir que això s’havia de resoldre i vaig posar a disposició els vots del meu grup per resoldre-ho sense demanar res. Però això està enquistat.

Fa l’efecte que no hi ha res a fer. 

Per això estic trist i, de vegades, un punt indignat. Però soc molt conscient de la força parlamentària que tinc. Reitero el meu oferiment, estic fent un exercici de generositat.

¿Quin nivell de rebuig està vostè disposat a acceptar?

Al final, en una democràcia, la ciutadania té l’última paraula. Em moc, em reuneixo molt, estic fent una ronda de contactes per explicar-nos i escoltar les opinions i sensibilitats de diferents àmbits de la societat catalana. S’ha d’ordenar el país o bé que hi hagi un canvi d’actitud d’alguns actors polítics.

Notícies relacionades

¿No el preocupa que l’acusin d’inacció si espera que el desbloqueig arribi per part de qui governa?

Hem desbloquejat 112 càrrecs institucionals i hem fet un acord per a les llengües oficials, no se’ns pot dir que tenim una actitud de bloqueig. Jo no rescataré el senyor Aragonès, treballo per rescatar Catalunya. Més no puc fer. Si més endavant es plantegen escenaris diferents, els avaluarem.