Elena insisteix que destituir el cap dels Mossos era «necessari» perquè frenava la feminització

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, s’ha aferrat novament a la bandera de la feminització per justificar davant la comissió parlamentària d’Interior la decisió de destituir el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela, el 17 d’octubre passat. Ho ha fet en un to més conciliador del que va utilitzar el director general de la policia catalana, Pere Ferrer, un dia després del seu cessament. I a més ho ha argumentat matisant que Estela compartia l’objectiu d’ampliar la xifra de dones presents al cos però no el «ritme» que havia imposat la conselleria.

«S’ha qüestionat la meva decisió», ha prosseguit Elena sobre l’elecció de les quatre comissàries per a les sis noves places de comissari. El conseller ha recordat que entre els vuit homes i les quatre dones tenien la mateixa puntuació del comitè tècnic que els havia valorat prèviament i que, per això, i al tractar-se de places de lliure designació, es va enrocar en el fet que totes quatre serien comissàries i només dos dels vuit candidats homes restants serien comissaris.

Elena, tanmateix, no ha fet cap al·lusió a la qüestió de fons que va motivar la seva elecció: Estela havia demanat que Eduard Sallent, el seu número dos, fos apartat de la prefectura perquè la confiança entre tots dos estava trencada a l’assegurar el primer que el segon manava més que ell. En realitat, no ha aclarit cap dels interrogants que pengen sobre aquesta destitució que ha significat el sisè relleu de cap policial i que ha sumit la policia catalana en una nova crisi institucional.

Elena ha defensat que la decisió de fer fora Estela ha sigut «difícil» però «necessària» no només perquè frenava el ritme de feminització sinó per la mateixa evolució que Esquerra prepara per al cos. «Aquest Govern ha vingut a transformar les polítiques de seguretat. Vaig acceptar l’encàrrec de canviar coses, no per acomodar-me en el càrrec», ha raonat abans de recordar que fins a l’última promoció de nous comissaris –en el qual han sigut elegides quatre dones– hi havia només tres comissàries. Ara seran set. Només el 21% del cos són dones. «És una situació injusta, una realitat que cal canviar», ha defensat.

Elena ha insistit també que la seva decisió de substituir el major Josep Lluís Trapero per una prefectura més coral continua vigent. Interior creu «en una direcció col·legiada», en un treball en equip, formada per tres o quatre persones, que es complementin entre elles. «Al meu entendre, les relacions piramidals són antigues», ha raonat sense aclarir si es referia a la prefectura anterior que liderava el major Trapero i que també estava integrada per tres persones. En realitat, l’única diferència és que per a aquesta conselleria la portaveu Montse Escudé forma part de la prefectura.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Per això ha defensat Eduard Sallent, el número dos que ha substituït Estela i que ja va ser comissari en cap entre el juny del 2019 i el novembre del 2020, quan va ser rellevat per un Trapero absolt per l’Audiència Nacional. I ha demanat per a aquest i per a la intendent Rosa Bosch –una de les noves quatre comissàries– que es respecti la seva honorabilitat.

Elena s’ha defensat així mateix de les crítiques que han plogut sobre la conselleria a causa de la destitució d’Estela, i que l’acusen d’ingerències polítiques, assegurant que provenen de la concepció que tenen els crítics de la institució de la Generalitat. «No existeixen les ingerències polítiques i no les toleraré», ha assegurat. «Però tampoc toleraré les ingerències policials en allò que és responsabilitat de la política», ha repetit. «Aquella persona que practiqui ingerències polítiques en l’àmbit policial serà destituïda», ha promès. «Els cossos de seguretat han de tenir orientació política, qui defensa el contrari el que defensa és un cos que vagi per lliure i no reti comptes. Els Mossos obeeixen un govern elegit democràticament», ha conclòs.