¿Què està passant a la cúpula dels Mossos d’Esquadra?

El major Josep Lluís Trapero és destituït el desembre del 2021. Mesos abans, Esquerra ha assumit per primera vegada la direcció de la Conselleria d’Interior. En les etapes anteriors en què havia format part de governs del tripartit o amb Junts, havia delegat aquesta responsabilitat en altres partits de les coalicions. A la primavera del 2021, però, decideix assumir un repte que implica manar en els Mossos d’Esquadra. Esquerra considera que Trapero li impedeix controlar el cos policial i en prepara el recanvi, que anuncia dies abans de Nadal i que justifica com una transició cap a un funcionament més coral. Dissenya per a això una prefectura integrada per tres persones: Josep Maria Estela, Eduard Sallent i Rosa Bosch. 

Una de les primeres decisions que pren la prefectura és apartar l’intendent Toni Rodríguez de la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC). La decisió coincideix amb la versió que procedeix de l’entorn de Trapero que denuncia que el que de veritat vol controlar Esquerra són les investigacions del cos català, que per primera vegada en la seva història ha burxat amb Rodríguez la corrupció del Govern amb casos contra el de Laura Borràs i Miquel Buch. Aquesta versió dels fets assenyala, a més, Eduard Sallent com l’instrument que permet a Esquerra tenir més accés a les indagacions en marxa. Toni Rodríguez recorre la seva destitució i argumenta que Sallent va arribar a demanar-li un atestat de la investigació judicialitzada a Buch.

Al juny Josep Maria Estela es reuneix amb el conseller Joan Ignasi Elena i li comunica que no pot continuar treballant al costat de Sallent. Considera que Sallent mana més que ell perquè junt amb el director general de la policia catalana, Pere Ferrer, prenen decisions de què ni tan sols l’informen. La plantada d’Estela és una bufetada inesperada que descompon el pla per succeir Trapero. Estela el que està dient és el que Interior havia negat públicament i que l’entorn de Trapero, a qui Estela s’ha acostat en els últims mesos, va denunciar després de la seva destitució. Elena respon a Estela que Sallent no es mou d’on és perquè té la màxima confiança d’Interior. 

La relació entre Estela i Sallent està trencada i continua deteriorant-se. El diari ‘El País’ informa de la situació i EL PERIÓDICO revela que la majoria de comandaments dels Mossos recolzen Estela. La informació eleva la tensió fins a un límit difícil de gestionar per al conseller Elena, que a més pateix un problema de salut del qual es recupera a poc a poc. Estela hi intervé per sufocar l’incendi i envia una carta als agents en què pretén segellar la pau amb Elena, però no amb Sallent, a qui continua volent fora de la prefectura. 

Al cos hi ha malestar perquè hi ha la sospita que Elena ja ha decidit que quatre dels sis nous comissaris siguin dones abans que acabi el procés. Es lamenta que això deixarà sense nomenament homes d’àmplia trajectòria que també ho mereixen. Divendres passat, Elena confirma que les quatre dones ascendeixen a comissàries i que en queden fora intendents valorats pel cos. Estela, conscient del malestar intern que suscitarà, vol negociar que siguin tres dones i tres homes. Però Elena no cedeix. Estela se sent novament desautoritzat i, durant la discussió, recorda que no pot continuar treballant amb Sallent. Elena li repeteix que Sallent no es toca. Estela li diu al conseller que si no confien en la seva direcció, haurien de destituir-lo i enviar-lo a Lleida. 

Aquest dilluns Elena cita Estela i li comunica que ha de cessar en les seves funcions i que, atenent el seu suggeriment, passa a ser el nou cap de la regió policial de Ponent. Sallent és nomenat nou comissari en cap dels Mossos, un càrrec que ja va exercir fins que va ser substituït per Trapero al ser aquest declarat innocent per part de l’Audiència Nacional, la tardor del 2020. El relleu d’Estela, el sisè canvi al capdavant del cos en cinc anys, ha distanciat encara més Conselleria i Mossos. Els sindicats i l’oposició política interpreten els fets com l’enèsima ingerència política en la policia catalana. Interior, per la seva banda, parla de legítima «orientació política» i defensa la substitució d’Estela perquè tapava «la feminització» del cos.