La Guàrdia Civil situa empresaris i informàtics en el ‘CNI català’ que es va reunir amb CDR per impulsar la república

La Guàrdia Civil ha situat empresaris i informàtics en l’òrbita del ‘CNI català’ que es va reunir amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) per impulsar la república independent de Catalunya, segons es desprèn de diversos informes del sumari d’aquesta investigació secreta que s’ha portat a terme a l’Audiència Nacional, al qual ha tingut accés Europa Press.

Els agents van iniciar les indagacions sobre el denominat ‘CNI català’ el desembre del 2018, nou mesos abans que es detingués 13 membres dels CDR ara processats. La investigació se centra en aquest suposat òrgan, «relacionat amb l’administració autonòmica i pública catalana» que –«en col·laboració directa» amb alguns CDR– havia iniciat la «planificació, mitjançant l’ús de la violència i la força, per assaltar, ocupar i defensar en el temps el Parlament de Catalunya».

Els investigadors consideren que l’esmentada planificació tenia per objectiu –juntament amb altres «iniciatives simultànies o successives»– «subvertir l’ordre constitucional» per «aconseguir la independència» de Catalunya. Segons un informe de l’agost del 2019 de la Secció d’Informació de la Benemèrita a la Zona de Catalunya, els fets investigats estarien recollits en el Codi Penal en l’apartat «dels delictes de rebel·lió».

En el marc de les indagacions, la Guàrdia Civil va arribar a documentar «dues reunions secretes» relatives al ‘CNI català’. Una va tenir lloc el 18 de setembre del 2018; l’altra, el 16 de novembre d’aquell mateix any. En les esmentades trobades va participar «un significatiu grup de persones».

Els agents destaquen la presència de Roger Cumeras Viladecans, «integrant de la comissió d’interlocució dels CDR», que «va admetre» –a través d’una conversa intervinguda per les autoritats– que anava la reunió celebrada al novembre amb «un grup de gent que també toca diferents punts, un dels quins és el del CNI, el CNI català».

Els investigadors recorden que Cumeras ja havia fet d’enllaç en una reunió dels CDR amb el llavors president Quim Torra, que li va donar «instruccions i directrius concretes a la cúpula dels CDR», instant a muntar un «ciri» que permetés prendre el control efectiu de la comunitat autònoma.

En l’informe, remès al Jutjat Central d’Instrucció Número 6, la Benemèrita indica que «a través de l’oportuna vigilància discreta» de la trobada sobre el ‘CNI català’ celebrat el 16 de novembre «va ser possible la identificació completa de tots els assistents».

Els investigats

Entre els investigats que consten en l’ofici figura Miguel Montero de Quadras, a qui els agents situen com «un dels principals referents i líders del grup» i una «persona excepcionalment qualificada en la denominada intel·ligència artificial». És un empresari, director executiu i administrador d’Atomian Cognitive Architects SL, una companyia orientada al desenvolupament de tecnologies dins del sector informàtic i de la informació.

La Guàrdia Civil destaca que ha mantingut «relacions directes comercials» amb l’Administració catalana. I remarca, a més, la seva «implicació directa i decisiva en la creació i assessorament de la plataforma digital ‘Consell per la República Catalana’, ideada i impulsada pels polítics secessionistes en rebel·lia i el seu entorn més pròxims ubicats a Bèlgica», amb els quals, segons els agents, «manté contacte directe».

Els investigadors asseguren haver obtingut «evidència fefaent» dels vincles de Montero de Quadras amb «les més altes esferes directives sobiranistes». Afirmen que l’empresari es comunica a través de l’aplicació de missatgeria Signal amb «David Ollé Parellada, enginyer informàtic també investigat».

Segons les indagacions, Ollé forma part de l’equip de Montero de Quadras per desenvolupar la plataforma ‘Consell per la República Catalana’. Els agents expliquen que a aquest investigat se li va sol·licitar la seva «col·laboració» per fer arribar una aplicació de telefonia al llavors conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, qui abans va ser màxim responsable de l’Agència de Ciberseguretat de la comunitat autònoma i posteriorment vicepresident del Govern (2021-2022).

En un altre informe aportat per la Benemèrita, els agents afegeixen que Ollé va viatjar a Waterloo el febrer del 2019 per al desenvolupament d’aplicacions de telefonia «directament relacionades» amb el ‘Consell per la República’.

Estructures paral·leles a l’Estat

La Guàrdia Civil destaca que el departament llavors dirigit per Puigneró va difondre el juliol del 2019 –a través d’una web del Govern– un «document base oficial denominat ‘L’estratègia d’intel·ligència artificial de Catalunya’».

L’esmentat document recull l’«evolució» de la intel·ligència artificial i fa referència a la «tecnologia de la informació i ciberseguretat» i la «defensa i seguretat ciutadana». Els agents remarquen que aquests apartats són «competència exclusiva de titularitat Estatal, que en cap cas han sigut transferides a les comunitats autònomes, en aquest cas Catalunya».

Així les coses, adverteixen que «podria considerar-se que des de tals instàncies governatives catalanes es continua –el 2019– amb la gestió d’estructures paral·leles, alienes a l’Estat.

Els investigadors situen Montero de Quadras en una «relació personal directa» amb el llavors conseller Puigneró i avisen de les «futures pretensions per a la creació de sistemes de defensa mitjançant la tecnologia de la intel·ligència artificial».

Arran de les indagacions, segons figura en el sumari a què ha tingut accés aquesta agència, consta que l’Audiència Nacional va intervenir les comunicacions d’alguns investigats, així com de dirigents catalans i persones pròximes a l’entorn de l’expresident català fugit Carles Puigdemont.

Mossos, policies i bombers

Una de les primeres converses intervingudes és la mantinguda el 8 d’octubre del 2018 entre dos membres dels CDR investigats –Ferrán Jolis i Xavier Buigas– on «parlen d’un grup, presumiblement clandestí, al qual denominen ‘CNI’» que s’hauria posat en contacte amb ells perquè aportessin «la infraestructura logística necessària» per assaltar i ocupar el Parlament.

Posteriorment, les escoltes autoritzades van permetre conèixer la conversa sobre el ‘CNI català’ que va fer que els agents identifiquessin els assistents a la reunió del 16 de novembre del 2018, en la qual van participar els empresaris i informàtics ara investigats i altres com Jordi Domingo i Francesc Xavier Sole, segons consta en un altre informe de la Benemèrita aportat a la causa el desembre del 2019.

Els agents asseguren que a aquella reunió també va assistir Francesc Claret, agent del Servei d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Per als investigadors, es tracta d’una «circumstància greu» per ser un uniformat amb «accés a informació, recursos, bases de dades i diferents eines d’investigació».

Notícies relacionades

Salvador Illa, a Saragossa: «Catalunya i Aragó hem de superar reticències, desacords i desconfiances»

La Justícia imputa dos ex alts càrrecs del Govern d’Ayuso per les morts a les residències

A més, la Guàrdia Civil va identificar un policia local (Josep Llius Bermúdez), a una guàrdia urbana (Silvia Prat) i dos bombers (Daniel Queralt i Lluis Borras), a més d’agents rurals, estibadors i personal sanitari. I va assenyalar Ramir de Porrata-Doria, un empresari que va ser candidat de Junts a les eleccions del 2017 al Parlament.

Aquesta i altres reunions van portar la Guàrdia Civil a concloure «l’existència d’un ens que, sota la denominació de ‘CNI català’, planificaria i dirigiria accions subversives i violentes, ja no només a través dels CDR, sinó des de la coordinació de diversos col·lectius i entitats, amb la gravetat que alguns siguin funcionaris públics», que, segons el seu parer, situaria els seus partícips en possibles delictes de rebel·lió o sedició.