Juristes adverteixen de recursos en el TC si el Poder Judicial es renova amb la llista actual de jutges, que veuen caducada

Jutges, professors universitaris i juristes integrats a la Plataforma Cívica per la Independència Judicial han elaborat un informe sobre els possibles recursos davant el Tribunal Constitucional (TC) que podrien interposar membres de la carrera i també diputats de grups minoritaris al Parlament en el cas que, com sembla que passarà de forma imminent, el PSOE i el PP pactin la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Consideren que l’actual llista de candidats, que es va fer el 2018, està caducada i no és vàlida.

Per a aquesta plataforma, que integren més de 150 juristes, l’elecció per part del Parlament dels dotze vocals de procedència judicial, presenta un «altíssim risc d’anul·lació» després dels avisos que sobre com ha de ser l’òrgan de govern dels jutges han donat diferents organismes europeus –tant la UE com del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), dependent del Consell d’Europa–, al qual sumen «raons específiques del present procés de renovació».

Entre els fundadors d’aquesta plataforma hi ha el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, catedràtics com Andrés de la Oliva i Enrique Gimbernat; l’exfiscal de l’Audiència Nacional Ignacio Gordillo, el notari i coeditor del blog «¿Hay Derecho?» Fernando Gomá, l’advocada Elisa de la Nuez o el jurista i europarlamentari Javier Nart, a més de jutges de base de tot el territori espanyol, segons es pot consultar a la web de la plataforma. Actualment el secretari general és el magistrat instructor a Guadalajara Jesús Manuel Villegas.

Quant a les llistes remeses el setembre del 2018 pel ja dimitit president del CGPJ Carlos Lesmes, sobre les que ara hauran de pactar els partits polítics, dels 51 candidats inicials ja s’han produït nou baixes per renúncies, jubilacions, morts i la consecució d’altres destinacions per part d’algun dels integrants.

Ja el desembre del 2020, aquesta plataforma va fer públic un informe en el qual denunciava que l’actual procés de renovació del CGPJ, «està afligit de radical nul·litat» i vulnera drets fonamentals dels jutges sortits de les dues últimes (ja són tres) promocions de jutges. Ara, han realitzat un informe que apunta als recursos concrets que podrien interposar-se.

Candidats d’una legislatura anterior

Així, adverteixen que les candidatures sobre la base de les quals es pretén ara realitzar la proposta de nomenament dels vocals del CGPJ es van presentar en la XII legislatura, trobant-nos actualment en la número XIV. En aquest punt assenyalen que l’article 207 del Reglament del Congrés disposa que «dissolt el Congrés dels Diputats o expirat el seu mandat, quedaran caducats tots els assumptes pendents d’examen i resolució per la Cambra, excepte aquells dels que constitucionalment hagi de conèixer la seva Diputació Permanent». 

Per això, afirmen davant aquesta situació podria donar-se el risc que es presentessin recursos d’empara davant el TC per part de qualsevol dels jutges de les promocions que han accedit a la carrera des del 2018, «que es priva de la possibilitat de participar en el procés, amb evident vulneració de l’article 23.2 de la Constitució, que és el que reconeix als ciutadans el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions públiques.

També hi hauria recurs d’empara basada en el mateix precepte constitucional, per part de qualsevol dels candidats que consideri que els seus mèrits han crescut en aquest interval i tanmateix se l’obliga a participar segons els mèrits demostrats fa diversos anys, afegeixen. Això és perquè els mèrits dels candidats no necessàriament han hagut de créixer de manera uniforme «pel mer pas del temps».

Doctrina del TC

Una altra part de l’informe al·ludeix a la doctrina del Tribunal Constitucional ja existent sobre aquest assumpte, en clara al·lusió a la sentència del 1986 que va validar l’actual sistema d’elecció dels vocals si bé afegia que seria inconstitucional l’elecció dels mateixos atenent només la divisió de forces existent en el parlament, de manera que es distribuïssin els llocs a cobrir entre els diferents partits en proporció amb la força parlamentària d’aquests. 

Es tracta del que es va fent a l’hora de constituir els últims consells, i segons aquests juristes, és una cosa que seria contrària a l’esperit de la norma constitucional segons va dir el mateix TC. Per això creuen que aquesta sentència «constitueix un antecedent que pot provocar que el TC anul·li una elecció de vocals que respongués a una forma d’aplicació de la norma que ell mateix va considerar contrària a la Constitució».

Opacitat de criteris per a la selecció

Per a això, no obstant, seria necessària la presentació de recursos d’empara, segons continua el seu estudi, per part de qualsevol dels no elegits contra l’acte de les Corts de proposta de nomenament. Aquest recurs s’hauria de basar en l’opacitat dels criteris per a la selecció entre els candidats i la realització mitjançant un repartiment polític.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Altres possibilitats que apunten és que el recurs el presenti qualsevol parlamentari d’un partit minoritari contra l’esmentada proposta de nomenament «sobre la base que el nomenament es fa a partir d’un pacte previ que els partits majoritaris porten tancat a la Cambra, sense un veritable examen parlamentari dels candidats».

L’opció més remota, però que igualment contempla aquest informe, és que «qualssevol d’aquests recursos d’empara basats en l’article 23 de la Constitució podrien provocar que el TC es plantegés l’‘autoqüestió’ d’inconstitucionalitat a fi d’anul·lar la LOPJ, en vista de la seva aplicació en la forma que el mateix TC va reputar inconstitucional».