Anàlisi
El que queda de Carlos Lesmes i el seu delfinat
Feijóo ven una majoria per consens per nomenar magistrats del Tribunal Suprem i tribunals superiors que ja està en vigor des de la reforma del desembre del 2018
Després de matar el pare era inevitable matar el seu delfí, com s’anomenava a França l’hereu del tron real. Els vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van forçar a través dels seus fusellers mediàtics la dimissió en diferit anunciada per Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i el CGPJ, el 7 de setembre, i el dijous 13 d’octubre, amb base al millor informe tècnic conjunt elaborat en 9 anys i 10 mesos els vocals del sector progressista i conservador van enterrar el pretès delfinat de Lesmes en favor del president de la Sala Primera, del Civil, del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, perquè aquest fos –sense pertànyer al CGPJ– el nou president del Suprem i el CGPJ. Rafael Mozo Muelas, vocal del sector progressista, sempre havia presidit la Comissió Permanent, el totpoderós òrgan presidencial de Lesmes, en la seva absència. I aquest dijous 13 d’octubre –segons va avançar una vocal a El Periódico de Catalunya– assumiria com a president en funcions per ser el vocal de més edat.
Però aquell matí, Mozo va decidir suspendre la reunió de la Comissió Permanent. Perquè José Luis de Benito Benítez de Lugo, secretari general del CGPJ, qui havia dissenyat el delfinat –és a dir la successió del tron de Lesmes–, el va informar que havia convocat Marín Castán a creuar la vorera –la seu del Suprem és davant del CGPJ al madrileny carrer de Marqués de la Cala– per assumir també, a banda de la del Suprem, la presidència de la Comissió Permanent del CGPJ al matí i el ple convocat per la tarda.
Mozo va parlar amb Marín Castán i li va explicar que el ple tenia previst debatre el nomenament del nou president. «No tinc cap intenció d’interferir en el que és una qüestió dels vocals», va replicar cavallerosament el ja president del Suprem per pilot automàtic.
El primer punt de l’ordre del dia –la presidència– va comptar, doncs, amb l’informe tècnic, elaborat pels vocals Gerardo Martínez Tristán (conservador), Álvaro Cuesta (progressista), Enrique Lucas (proposat pel Partit Nacionalista Basc, que se sol incloure en el grup progressista), Nuria Abad (conservadora) i el conservador José María Macías. ¿«Tu també Brutus, fill meu?» (‘Juli Cèsar’, Shakespeare).
El secretari general, De Benito, que no té veu ni vot, va defensar Lesmes, el seu propi informe del delfinat i va amenaçar amb accions legals. La votació dels 18 vocals va ser exercitada per 17 vocals: 16 a favor de Mozo i 1 en contra. El vocal Wenceslao Olea, íntim de Lesmes, expromotor de l’acció disciplinària en el CGPJ, va anunciar un vot particular i també va advertir de possibles accions legals. La nota la va donar, però, Mar Cabreres, pseudoprogressista que va fer un gest pòstum de solidaritat amb Lesmes. Es va aixecar abans de la votació. «Això és il·legal», va bramar. I va marxar del ple per tornar més tard.
En tot cas, tots els indicis apunten que l’interregne de Mozo i aquest CGPJ agonitzant serà molt breu. Obrir i tancar els ulls.
Alberto Nuñez Feijóo primer ha venut que el Tribunal Constitucional (TC) i el CGPJ es renovaran conjuntament.
No és així. El PP sí que s’ha assegurat els vots del PSOE al Senat per nomenar substitut del magistrat conservador malalt, dimitit del TC el juliol, Alfredo Montoya, juntament amb la renovació del CGPJ.
Però els altres quatre mandats vençuts el 12 de juny passat (Pedro González-Trevijano, actual president; Antonio Narváez, Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol, vicepresident) només seran coberts després de la renovació del CGPJ (dos) i llavors el Govern procedirà als que li correspon (dos més).
Però el grau de desinformació que ven Feijóo, voluntàriament o per simple ignorància, arriba fins al punt que ara emfatitza que Pedro Sánchez ha acceptat estudiar la necessitat de reforçar en el nou CGPJ els «consensos».
Ja ho veurem.
El 2013, Lesmes amb la promulgació de la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial a proposta pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, aconsegueix dirigir el CGPJ com mai abans, és a dir, com un tsar.
L’esmentada reforma legal «imposava un esquema fortament presidencialista a través de la Comissió Permanent i de la preterició de bona part dels vocals a la condició de simples notaris del que la Comissió anés decidint, al ser convertits en vocals a temps parcial impedits de tenir una dedicació constant i real a l’òrgan», va escriure el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona Miguel Ángel Cabellos Espiérrez
Un estatus ue, a més, podia incórrer, per a no pocs juristes, en un conflicte d’interessos en potencials qüestions.
Però hi havia una altra norma que va aconseguir Lesmes del Govern de Mariano Rajoy –que va assessorar sobre l’esmentada reforma del 2013– i de la qual Feijóo no sembla estar al corrent al remarcar que ara vindrà el «consens».
I és que aquí Lesmes (article 630 de la llei orgànica del 2013) va imposar la majoria simple per a nomenaments rellevants: «Els acords dels òrgans col·legiats del Consell General del Poder Judicial seran adoptats per majoria simple dels membres presents, tret quan aquesta llei orgànica disposi una altra cosa. Qui presideixi tindrà aquí vot de qualitat en cas d’empat».
Amb això, Lesmes es va desempallegar del que Feijóo ara anomena el consens: la majoria de 3/5 que requeria la llei vigent fins aleshores per nomenar presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem, president de l’Audiència Nacional i presidents dels Tribunals Superiors de Justícia. I va presentar en l’exposició de motius aquest canvi –cap a l’aplicació del rodet sobre la minoria progressista– com una simplificació del funcionament del CGPJ.
Però l’esquema –«tret d’alguna cosa», que diria Rajoy en relació amb les acusacions de Luis Bárcenas– es va ensorrar quan el CGPJ arribava als cinc anys del seu mandat i havia de ser renovat el desembre del 2018.
El Govern de Sánchez va modificar en aquestes circumstàncies la llei orgànica del Poder Judicial per al futur CGPJ, teòricament pròxim a renovar, i va restablir la dedicació plena de tots els vocals així com l’exigència que el president del CGPJ havia de ser elegit per majoria qualificada de 3/5 (són 12 vocals), eliminant així la segona votació anterior que consagrava guanyador que obtingués més quantitat de vots, així com altres normes per democratitzar la Comissió Permanent.
Tanmateix, la modificació de la norma que en la llei del 2018 exigia la majoria de 3/5 per als nomenaments de magistrats del Suprem i els altres apuntats, va començar a aplicar-se al peu de la lletra des d’aleshores per aquest CGPJ. «La majoria qualificada va començar a regir per a nosaltres tot i que les altres normes haguessin d’aplicar en el nou CGPJ», assegura una vocal consultada.
Notícies relacionadesUna conclusió s’imposa: quan el PP governa apel·la a la majoria simple per fer els seus nomenaments i quan passa a l’oposició parla de consens o majoria de 3/5. En el cas que ens ocupa ha sigut el Govern de Sánchez el que va restituir la majoria qualificada el 2018.
En resum: el que queda dels nomenaments en els primers cinc anys per majoria simple és la col·locació dels amics de l’anomenat GAL (Grup d’Amics de Lesmes) en llocs clau i la inundació de jutges conservadors acuradament seleccionador pel tsar. Entre el 2013 i el 2018 i entre el 2018 (abans de la modificació del desembre d’aquest any) i el 2023.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions
- turisme cultural La Cerdanya a través de les esglésies romàniques
- caminada popular De ruta pels paratges de la riera de Rajadell
- EXPOSICIONS El Balloon Museum d’‘Emily in Paris’ aterra a Barcelona