Entrevista al Canal 24 Horas de TVE

Sánchez demana a les empreses «posar l’espatlla» per impulsar una pujada de sous

  • El president abandona l’equidistància que fins ara havia mantingut el bloc socialista i fa una crida directa a la patronal

  • Rebutja en canvi posar un topall a les hipoteques i apel·la al CGPJ que renovi el Constitucional «al més aviat possible». Remarca la coordinació «total» amb la Zarzuela respecte al funeral d’Isabel II

Sánchez demana a les empreses «posar l’espatlla» per impulsar una pujada de sous

EFE / JUANJO MARTÍN

6
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Marisol Hernández

Amb el debat de la pujada de salaris obert de bat a bat, el Govern s’ha mantingut durant setmanes en un equilibri perfecte, estrictament en la mateixa distància dels sindicats i de la patronal, a qui ha demanat responsabilitat per arribar a un acord que ajudi a pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu que produeix l’alta inflació. Però aquest dimarts a la nit, en un entrevista al Canal 24 Horas de TVE, el cap de l’Executiu, Però Sánchez, va abandonar aquesta calculada neutralitat per reclamar directament als empresaris que «posin l’espatlla». 

Fins ara només Yolanda Díaz havia arribat tan lluny. El pas fet pel president col·loca tot el Govern amb la mirada posada en la patronal. Sánchez va apel·lar als agents socials perquè «es pugui desbloquejar la negociació de molts convenis col·lectius», però es va dirigir «singularment» a les empreses. «Li demanem una dosi de responsabilitat a la patronal», va dir. 

L’increment de sous com un dels instruments clau per compensar els elevats preus de l’energia i l’alimentació és un dels grans assumptes d’aquesta tardor. Els sindicats han anunciat mobilitzacions, però per ara el Govern s’havia limitat a reclamar que s’arribi a un pacte amb els empresaris. Que uns es mostrin moderats en les seves peticions d’augments de salaris i d’altres renunciïn a part dels seus beneficis, es defensava.

Aquesta crida suposa un nou gir de guió. Sánchez, amb l’impost als beneficis extraordinaris dels bancs i les empreses energètiques, que ha començat a tramitar-se aquest dimarts al Congrés, s’havia situat davant de les grans corporacions, però no havia ficat pressió als empresaris perquè elevin els salaris, com ha fet aquesta nit. 

Les companyies de l’Ibex no oculten el seu malestar pels missatges que el president llança en les últimes setmanes contra els poderosos. Poc semblen importar-li a ell aquestes crítiques. En l’entrevista amb el periodista Xabier Fortes va tornar a repetir-les perquè entén que els dos sectors s’estan beneficiant alegrement d’aquesta crisi. Fins i tot va acusar les energètiques de «fer ‘lobby’ a Brussel·les» per impedir que Espanya i Portugal poguessin posar un topall al preu del gas –l’anomenada excepció ibèrica–, una cosa que, va dir, també va fer el PP. 

«Totes les variables»

El president es va pronunciar sobre un altre dels assumptes que han protagonitzat l’agenda pública l’última setmana, la possibilitat de limitar el preu d’alguns productes bàsics, llançada també per la vicepresidenta segona. «Hi ha debat perquè estem en una crisi de preus». «El Govern estudia totes les variables per defensar la gran majoria d’aquest país». «El poder dels diners és gran, però en democràcia no hi ha poder major que el de la majoria», va reiterar, amb referència a les resistències de les grans corporacions. Va afirmar que «no poden posar un topall als preus, però sí apel·lar a la responsabilitat, com fa la vicepresidenta i tot l’Executiu».

Els socialistes sí que rebutgen més de ple la proposta llançada aquest dimarts per Unides Podem de limitar la pujada de les hipoteques variables als més vulnerables. Cuidant al màxim les seves paraules i evitant el xoc frontal amb el seu soci de coalició, Sánchez va recordar que els límits a les hipoteques «no estan permesos» per la Unió Europea, però sí que va dir «compartir» l’anàlisi dels morats i d’UGT que és necessari que la pujada dels tipus d’interès, necessària per controlar la inflació, «no es traslladi» a les hipoteques. I això «explica», va abundar, que el Govern hagi proposat un gravamen als impostos extraordinaris de la banca i de les energètiques, perquè a més les entitats financeres van ser «rescatades pels diners dels contribuents».

Un dels debats polítics que han colonitzat la jornada ha sigut l’incompliment de la llei per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ja que aquest dimarts vencia el termini fixat per la reforma aprovada el juny passat perquè els vocals proposessin dos magistrats per al Tribunal Constitucional, afegits als altres dos que li correspon designar a l’Executiu. Sánchez va continuar amb la línia conciliadora expressada hores abans per la ministra de Justícia: va apel·lar a la «responsabilitat» del Poder Judicial perquè «al més aviat possible» postuli dos candidats per al TC. És més, es va mostrar segur que així serà: li consta que hi ha negociacions entre els dos blocs i no dubta que «en uns dies» estarà llesta la proposta.

No a la «triperia» política

Però de seguida el líder socialista va disparar contra el PP. Va manifestar la seva «decepció» amb el principal partit de l’oposició, el de Pablo Casado i el d’Alberto Núñez Feijóo. No és una «decepció personal, és de país», va dir. Perquè ell va viure «moments molt difícils» amb Mariano Rajoy perquè s’oposava a la corrupció del PP, però es va posar al seu costat per «defensar la integritat territorial quan va ser atacada», la tardor del 2017, en el procés.

Sánchez va assegurar que comparteix la «indignació» del president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, però va rebutjar que la responsabilitat sigui del Govern i del PP, perquè el bloqueig respon, segons el seu judici, a una estratègia dels conservadors, com ho testifica que la tardor del 2021 les dues grans forces arribessin a un acord «en 24 hores» per tancar la renovació del Defensor del Poble, del Tribunal de Comptes o del Tribunal Constitucional. La raó que porta el PP a no «complir la Constitució» és, per a l’Executiu, clara: vol un TC favorable per «mirar de derogar avenços i conquestes socials» que les Corts han anat aprovant en els últims anys i que els populars han recorregut, com la llei d’eutanàsia, la de l’avortament o la reforma educativa.

L’altre debat de la jornada orbitava entorn de l’assistència del rei emèrit al funeral d’Isabel II a Londres, el pròxim 19 de setembre. El cap de l’Executiu va evitar comentar si hagués preferit que Joan Carles no volés fins a la capital britànica: «En aquesta qüestió el que sí que puc dir és que el Govern d’Espanya està totalment coordinat amb la Casa Reial i que nosaltres ens ocupem i preocupem en el millor sentit de la paraula de la delegació encapçalada pel rei Felip VI i la reina Letícia». I a l’insistir-li si no li hauria agradat que el pare de l’actual Monarca no hi assistís, va reiterar que aquesta és una qüestió que «competeix al rei Joan Carles».

Notícies relacionades

El president va evidenciar durant l’entrevista a TVE el canvi d’estratègia operat després de les eleccions andaluses del juny passat: la recerca d’una empatia més gran, la insistència que el Govern defensarà sempre la «classe mitjana i treballadora», l’esforç de «pedagogia», subratllar que l’Executiu està bregant amb esdeveniments excepcionals –«tret d’una invasió zombi, aquest Govern ha hagut d’enfrontar situacions inèdites»–, la seva convicció que no tot el peix està venut de cara a les pròximes eleccions. Sánchez va emfatitzar que es pren «seriosament» les enquestes i les analitza, i treballa per «donar-los la volta». «Entenc la frustració, angoixa i fins i tot l’emprenyament dels ciutadans. El que ens correspon no és queixar-nos, és actuar».

Sense reconèixer explícitament un gir en la seva estratègia (parlar d’això és «triperia política», va despatxar), va remarcar que donarà la cara: «Tinc molts defectes, també he comès errors, parlo clar, no m’amago». I de nou va donar mostres de resiliència: «Sé que la dreta econòmica, política i mediàtica vol que els progressistes ens rendim, i no ens rendirem». En suma, que no aplanarà el camí per a Feijóo i que defensarà la plaça (la Moncloa) fins al final.