La caiguda de naixements esquerda els escuts de Govern i autonomies per protegir la natalitat

Va arribar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) un dimecres d’agost del 2022 per dir-nos que estan naixent a Espanya tan pocs nens que la natalitat s’ha empoltronat als nivells més baixos de la sèrie històrica. Això és preocupant per al present del país perquè salten a la vista una sèrie de problemes econòmics que repercuteixen nocivament al teixit social. Però és també inquietant per al futur, ja que es preveuen tensions enormes en el mercat de treball i en el sistema de pensions dels pròxims anys.

Per donar xifres a la tendència: del gener al juny del 2021 hi va haver 160.681 naixements i en el mateix període d’aquest any se’n van comptabilitzar 159.705 (gairebé mil menys), cosa que porta els registres fins a mínims històrics. Aquest 2022 és el vuitè any consecutiu que l’INE comptabilitza un descens de la natalitat durant els primers sis mesos de l’any. En concret, la tendència és a la baixa des del juny del 2015, quan els naixements vorejaven els 205.000, segons informa Europa Press.

La pandèmia ens va posar davant d’un miratge, vist això, ja que si bé han remès els efectes més greus en el sistema nacional de salut, han irromput indicis que situen l’economia espanyola en un escenari ple d’incertesa. La invasió de Rússia a Ucraïna ha escorat el discurs d’una recuperació rotunda i ha apagat l’eufòria dels 140.000 milions de fons europeus. Les perspectives no són tan bones; mals temps per tenir fills.

El PSOE, conegudes les dades, ha fet un diagnòstic realista, però les fonts consultades del partit que dirigeix Pedro Sánchez confien que es revertirà. D’una banda, reconeixen que l’economia es troba ferida pels efectes de la pandèmia i per la guerra a Ucraïna, que han sigut dues tragèdies successives. Han marcat «decisions familiars» indubtablement, apunten les fonts socialistes.

No és aliè a això el Govern. És cert que des que va començar la legislatura ha activat «polítiques de suport a les famílies». També ho és que l’esforç prosseguirà, asseguren. La reforma laboral, el pla davant del repte demogràfic, la normativa contra la precarietat en el treball, la futura llei de vivenda «poden ser claus per acompanyar un canvi de tendència» en els registres de natalitat.

A l’enumeració cal sumar la pròxima Llei de Famílies. La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va anunciar que al setembre començarà el procés d’infantament. Entre les propostes estel·lars, la prestació universal per criança i l’ampliació a sis mesos (actualment, 16 setmanes) dels permisos de paternitat i maternitat. 

Abundant normativa

Revisar el bagatge legislatiu que ha portat a terme la coalició de PSOE i Unides Podem per fomentar la natalitat és costós. Atès que es tracta d’una matèria transversal, les mesures inclouen àmbits variats, des del laboral al de les ajudes públiques. Les comunitats autònomes, competents en educació, han desplegat una infinitat de polítiques, i no només aquí, sinó també en moltes d’altres (vivenda o fiscalitat, per exemple). La xarxa estatal, independentment de la seva dispersió, existeix. 

Una altra cosa és que funcioni, perquè arriba l’INE un dimecres d’agost amb les xifres de natalitat del primer semestre del 2022 i tota aquesta bateria de lleis i propostes empal·lideix. 

Bateria que no és ni prima ni curta. Al Congrés, recentment, va ser avalat el decret sobre el nou sistema de cotització per a autònoms. A més d’augmentar les ajudes donades als que no puguin mantenir el negoci i tinguin un o més fills a càrrec, articula una bonificació específica per a les autònomes que, després d’haver deixat l’activitat per naixement, hi tornen o a una altra durant els dos anys següents al part.

Es tracta d’un avenç significatiu, sens dubte, que podria alleujar la preocupació de les dones sobre com espavilar-se laboralment si són autònomes i decideixen quedar-se embarassades. Un altre gran avenç va passar fa tres anys, l’1 de març del 2019, concretament: el Govern, al decret sobre igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, va equiparar els permisos de maternitat i paternitat (les 16 setmanes citades abans) i va blindar el dret a la conciliació.  

En aquesta línia, la reforma laboral, també via decret, va establir que les persones amb contractes fixos-discontinus «no podran patir perjudicis per l’exercici dels drets de conciliació», una qüestió a què va donar prioritat quan referent a això va remarcar la prevalença dels convenis d’empresa sobre els convenis del sector.

La llei de treball a distància, del juliol del 2021, es va endinsar en el dret a la conciliació (article 4.5) i en el de l’adaptació de jornada, ja recollit a l’Estatut dels Treballadors. La normativa de l’Ingrés Mínim Vital, amb prestacions per naixement per a famílies vulnerables, i la llei de protecció a la infància enriqueixen el bagatge. 

A l’àrea sanitària, una altra aportació. El mes de novembre passat va ser modificada la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut per incloure la reproducció assistida, a la qual podran recórrer dones sense parella, lesbianes i transsexuals.

Fins aquí l’elenc normatiu. Ara bé, de política també viu el foment de la natalitat. Un altre debat és que sigui suficient i eficaç. Pensant en la situació de les dones en l’entorn rural, l’Executiu ha desenvolupat un pla de 130 mesures. Aquest pla ja porta dos anys de vida i només el 2021 va motivar una despesa de 4.000 milions d’euros, segons els càlculs de la Moncloa. L’abast de les propostes convé tenir-lo en compte, atès que a les zones rurals resideixen més dones (un 76,3% més que homes). Per contra, la renda és un 25% inferior, i conseqüentment, superior el risc de patir pobresa. Les mesures es fixen sobretot en l’emprenedoria i en les oportunitats laborals. 

Ventall autonòmic

La panòplia de polítiques de foment de la natalitat a les comunitats autònomes és inabastable, ja que estan trossejades en àmbits dispersos. Des de les ajudes per naixement o per ingrés a l’escola bressol a iniciatives com la que aquest mateix any va anunciar Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid: la creació de places per a nens i nenes de 0 a 3 anys a les escoles públiques. 

Ara bé, sense sortir de Madrid. El Govern madrileny va aprovar aquest mateix 2022 una estratègia de natalitat amb mesures de tota mena, també de vivenda. Mitjançant un pla sobre això, s’ha proposat ajudar els joves que lloguin casa, però tal com aquest diari va publicar, en el millor dels casos afavorirà un 0,07% dels menors de 35 anys que resideixen a la Comunitat. Tenint en compte que l’alça del preu del lloguer absorbeix ja el 35% del sou mitjà en vuit autonomies, sembla clar que les ajudes aquí haurien de ser més ambicioses.

Ajudes (directes i indirectes) durant l’embaràs i primers anys de vida del menor, deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF per fill i prestacions a partir del tercer fill (famílies nombroses) són altres mesures, variables segons el territori, ja que no hi ha cap marc bàsic. Hi ha plans de natalitat regionals, sí, però no un marc bàsic.

No sembla que estiguin funcionant d’acord amb les dades de l’INE publicades aquest dimecres. Segons la taula autonòmica feta per Efe, la taxa interanual surt a favor només a Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Cantàbria, Catalunya i Madrid. En comunitats com La Rioja i les Balears les caigudes han sigut notòries (del 8 i del 4 per cent, respectivament). Al País Basc s’ha quedat el descens en una mica més del 2%, cosa que l’administració foral es temia, ja que al juny el Parlament va aprovar una Estratègia amb propostes d’aquest caire: ajudes de 200 euros al mes per fill fins als 3 anys, concessió de préstecs sense interessos per a projectes d’emprenedoria o de vivenda per a joves o gratuïtat del cicle escolar de 0 a 2 anys.

L’oposició

Amb la taula plena de mesures, tant les del Govern com les de les autonomies, es pot preguntar-se si no seria més efectiva una llei específica que, dins de paràmetres bàsics, les enumerés totes. O que en plantegi de noves i més ambicioses. Al PSOE no es pronuncien; s’emplacen al patrimoni ja en vigor i a les lleis que vindran. La de vivenda serà fonamental, insisteixen les fonts. El PP tampoc es manifesta; és probable que abordi la crisi de la natalitat a Espanya a partir de la setmana que ve, indiquen a aquest mitjà fonts de la formació.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

El PNB, consultat al respecte, s’obre al diàleg sempre que el projecte o proposició de llei no menyscabi el camp competencial ja mobilitzat a Euskadi, com prova l’Estratègia aprovada al juny. Ciutadans, segons les seves fonts, apressa a aturar la precarietat, a llançar un paquet de mesures contundents de suport a les famílies i garantir el sistema de pensions davant la corba demogràfica. Reclamen, a més, un Pacte d’Estat per la Natalitat.

Si no una llei, potser serveix un compendi d’abast polític per començar a revertir la crisi de la natalitat, derivada, és clar, de la crisi econòmica.