Reunió clau aquesta setmana a Madrid, probablement el dimecres 27

El Govern i la Generalitat reobren el diàleg amb la «desjudicialització» com a repte

La cita a la capital, sense la presència de Sánchez i Aragonès i envoltada de discreció, busca acords concrets i marcar un camí d’avanços

ERC defensa la reunió davant les invectives de Junts i des del Govern central celebren la tornada a la «normalitat» institucional

El Govern i la Generalitat reobren el diàleg amb la «desjudicialització» com a repte

DAVID CASTRO

7
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Després de gairebé un any d’inactivitat, la taula de diàleg es torna a fer seure aquesta setmana el Govern i a la Generalitat amb un objectiu: trenar acords concrets respecte a una qüestió clau, la desjudicialització del procés. Una qüestió decisiva per a l’independentisme i que també ha plantejat la Moncloa, tot i que amb sentits diferents. La reunió ve precedida d’una gran desconfiança després del cas Pegasus d’espionatge, però ERC espera aconseguir algun pas endavant davant el cop de porta de Junts a la taula, i la cita arriba també prologada per moviments rellevants com la renúncia de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, per problemes mèdics, i la decisió d’Anna Gabriel, de la CUP, de seguir els passos de la republicana Meritxell Serret i personar-se davant el Suprem.

La cita, la tercera des de la constitució de l’òrgan, el febrer del 2020, i la primera sense la presència dels presidents, s’està gestant amb altíssimes mesures de discreció per les dues parts, fins al punt que no està confirmat ni anunciat encara quin dia de la setmana despatxaran les dues delegacions a Madrid, si bé tot apunta al dimecres 27 o el dijous 28 de juliol com a jornades més probables –són les dates ofertes per l’Executiu central, de fet–, ja que aquest dilluns és festiu a la capital, dimarts hi ha Consell de Ministres i divendres s’encadenen executiva del PSOE a Ferraz, compareixença de balanç de Pedro Sánchez i arrencada del viatge del president als Balcans. El dimecres 27 es dibuixa, a priori, com la data «més segura», indiquen fonts governamentals, a falta de quadrar els horaris. I és que dijous l’agenda monclovita està carregada per les successives entrevistes del líder socialista amb els presidents autonòmics investits aquest any: Juanma Moreno (Andalusia), Alfonso Rueda (Galícia) i Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó), els tres del PP.

Per part de la Generalitat es confirmarà l’absència de Junts, malgrat la petició expressa del president del Govern central perquè formi part de la delegació catalana. Però la formació de Jordi Turull manté la seva negativa, adduint no només que es van vetar els noms que va proposar al seu dia, sinó que aquest instrument ha quedat caduc i l’independentisme ha de passar a «l’acció» i no esperar fruits del diàleg.

En canvi, ERC manté la bandera de la negociació davant Junts, i fins i tot ha instat els seus socis del Govern a prendre decisions si consideren que no té sentit mantenir aquesta estratègia. Els republicans esperen dues qüestions bàsiques de la cita de Madrid: una, passos concrets, i dues, compromís que aquests avanços tinguin continuïtat en el temps mitjançant altres passos en la mateixa línia d’evitar el xoc judicial. L’objectiu final del president català i el conjunt de l’independentisme és conegut: amnistia i autodeterminació. Qüestions totes dues a què Madrid es nega radicalment. Aquí no hi haurà cap tipus d’acostament.

El context: passos favorables

Parlar de desjudicialització implica dues agendes diferents. Una és la que pot fer amb llum i taquígrafs qualsevol poder legislatiu: modificar el marc legal, de manera que es faciliti la reducció de l’espai de conflictivitat. En aquest sentit, continua estant sobre la taula la modificació del delicte de sedició, un dels que pesa sobre els exdirigents del procés encara fugits a l’estranger. Sobre això, la posició del president del Govern central ha sigut favorable, però ha adduït que no té majoria al Congrés per portar-la a terme. Posició de la qual no es mourà.

Però hi ha una altra agenda, més discreta. La taula de diàleg arriba precedida de dues decisions precisament de l’àmbit judicial. Una, la renúncia de la fiscal general per motius de salut. Delgado, exministra socialista, ha dirigit durant dos anys el ministeri públic amb no poques polèmiques. La fiscalia és un organisme clau en presents i futures qualificacions de casos judicials encara vius respecte al procés.

Una altra decisió recent ha sigut la decisió de la cupaire Anna Gabriel –que viu a Suïssa– de presentar-se davant el Suprem evitant entrar a la presó perquè només pesa sobre ella un possible delicte de desobediència. Segueix els passos de qui va ser delegada del Govern a Brussel·les i consellera Meritxell Serret. Quan Serret es va entregar a la justícia espanyola, va veure com l’acusació de malversació de cabals públics desapareixia i el seu cas quedava reduït a un delicte de desobediència, com havia fixat la sentència del procés amb els consellers que van compartir-hi responsabilitats. Serà jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com va passar amb els membres de la Mesa del Parlament quan la presidia Carme Forcadell.

El següent moviment el podria fer la dirigent d’ERC Marta Rovira, també vivint a Suïssa. Ella mateixa ha descartat, per ara, una tornada immediata, al·legant que tot i que es revisés a la baixa el delicte de sedició, sobre ella també pesa una acusació per rebel·lió. Tot això són passos en la línia del pacte i, per tant, als antípodes de la confrontació.

Sense concreció dels equips

A la Moncloa impera un mutisme radical. L’última setmana Sánchez ha estat centrat a ajustar el nou cor del poder al PSOE, una acció precipitada per la dimissió d’Adriana Lastra com a vicesecretària general. Relleus ratificats aquest 23 de juliol per assentiment en el comitè federal del partit.

En l’entorn del president ni han revelat la delegació –el setembre passat, a Barcelona, van acudir Yolanda Díaz, Félix Bolaños, Isabel Rodríguez i Miquel Iceta–, tot i que sí que està clar que, en absència de Sánchez, el cap serà el ministre de la Presidència, mà dreta del líder i qui ha aconseguit reconduir les relacions amb el Govern català després de l’esclat del cas Pegasus. Els interlocutors i el seu nombre s’ajustaran en funció de qui viatgi des de Barcelona, tot i que tot apunta que la delegació de l’Executiu central repetirà: Bolaños, Rodríguez i Iceta formen part del comitè d’estratègia (les ‘supermatines’) confirmat aquesta setmana, i la vicepresidenta segona entra per la quota d’Unides Podem.

«Llei del silenci fins que tanquem coses», afirmen des de la Moncloa. És a dir, boca tancada de moment. Les últimes dues setmanes s’insistia des de Madrid que era fonamental la foto entre els dos presidents, el 15 de juliol, l’evidència del retorn a la «normalitat» després del distanciament de Pegasus. I assenyalaven cap a l’actitud d’ERC al Congrés: en l’últim ple, la setmana del debat de la nació, la formació independentista va tornar al grup d’aliats de l’Executiu i va recolzar 10 de les 15 resolucions presentades pel PSOE (en 3 més es va abstenir) i va ajudar Sánchez en les votacions de diverses iniciatives legislatives. El següent repte seran els Pressupostos del 2023. Hisenda compta tornar a tenir ERC al seu costat.

Els últims mesos, els dos governs han treballat en matèries concretes que no han transcendit, el que fa afirmar també al Govern central que en la pròxima reunió hi haurà fruits. «Serà positiva, amb acords, tot i que encara està tot pendent que ho tanquem», assegura un membre del Gabinet implicat en les negociacions amb la Generalitat. No obstant, hi haurà una altra cita de la taula a finals d’any. Per a l’Executiu, en qualsevol cas, la desjudicialització és conduir els llaços amb la Generalitat per la via del diàleg, cosa que no vol dir que si hi ha indicis de delicte es portin als tribunals. Però no es revisaran la sedició i la rebel·lió, com va ratificar Bolaños en aquest diari.

Junts, a la contra

Per això, Junts –amb un exlíder i expresident, Carles Puigdemont, que segueix a Bèlgica– es veuen tots aquests avanços amb molt recel. Es pregunten si ERC i el PSOE han pactat amb el jutge Pablo Llarena per facilitar situacions com la d’Anna Gabriel. I en privat investiguen si la desjudicialització significa únicament beneficiar dirigents republicans. Ho expliquen amb relació al cas que tenen pendent Josep María Jové i Lluís Salvadó, diputats del Parlament.

Notícies relacionades

Són només alguns dels casos encara pendents, que poden aclarir o perjudicar la via del diàleg. Junts esprem la seva posició bel·ligerant contra el Govern central en tots els fronts, i recorda a ERC que la taula es reuneix sense haver-se complert les condicions d’Aragonès per descongelar les relacions pel cas Pegasus, que l’independentisme va descriure com un escàndol sense precedents.

Les condicions eren obrir una comissió d’investigació, oferir garanties que no es repetiria l’espionatge i assumir responsabilitats polítiques. De la recent cita a la Moncloa entre Aragonès i Sánchez no va sortir cap avanç públic al respecte de Pegasus però sí la decisió de mantenir el diàleg i convocar la taula, que es va reunir –ja sense Junts– el setembre de l’any passat al Palau de la Generalitat sense avançar gaire.