‘Fact-check’

Els 8 compromisos de Pere Aragonès: així estan un any després de la seva investidura

El president encarrila alguns dels seus reptes, gràcies a pactes variables, en els seus primers 12 mesos al capdavant de la Generalitat

  • ESPECIAL MULTIMÈDIA | Anatomia de l’aragonesisme

Els 8 compromisos de Pere Aragonès: així estan un any després de la seva investidura

David Zorrakino / Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan va ser ungit president del Govern, Pere Aragonès va dibuixar una Generalitat «republicana» amb quatre banderes –la social, la feminista, la verda i la democràtica– i vuit compromisos «inajornables». 12 mesos després del discurs amb què es va oferir a dirigir la Generalitat, ¿quin és el grau de compliment de les seves principals promeses? 

Grans consensos i pactes nacionals

ERC s’ha abraçat a la ‘realpolitik’ a l’agafar el timó del Palau de la Generalitat. Aragonès va apostar per grans consensos i pactes nacionals, alguns de sectorials, que costa desencallar –com el Pacte Nacional per la Indústria o el Pacte Nacional per a la Transició Energètica– i d’altres molt més concrets que sí que han complert, com la renovació dels càrrecs per designació caducats. La dissolució dels blocs ha donat peu a diferents aritmètiques: amb el PSC i Junts va tancar l’acord sobre els mitjans públics, amb els comuns, els Pressupostos i amb la CUP va poder ser investit. La falta d’acord en defensa de la immersió lingüística torna a tensar l’independentisme, mentre que altres plans com els Jocs Olímpics i la Copa Amèrica acosten Aragonès (i a Junts) al PSC. 

Taula de diàleg i Acord per l’Amnistia i l’Autodeterminació

El diàleg està en ‘stand by’. La taula entre governs només s’ha reunit una vegada amb ERC al capdavant de la Generalitat, el 15 de setembre de 2021, i es va acordar conversar «sense terminis» en una cita amb l’absència destacada de Junts, que es va negar a canviar la seva alineació perquè només hi acudissin consellers. La negociació s’ha enterbolit encara més després que es destapés l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus. Si bé Aragonès va acusar Sánchez de «dinamitar-lo», la taula feia mesos que era fora del calendari del Govern. Això va obrir la porta que Esquerra comencés a plantejar-se possibles plans b que passaven pel que el president va batejar com l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació. L’encàrrec a la societat civil va fer que acabés naixent com un pacte «social» que està format per una trentena de persones a fi de reunir recolzaments en defensa d’un altre referèndum i del final de les causes judicials pel procés. Els seus treballs finalitzaran l’1 d’octubre de 2022 i aleshores esperen obtenir el recolzament de més 90 entitats.

Pla de rescat social de 700 milions d’euros 

El president va prometre un pla de rescat social de 700 milions d’euros que s’ha anat desenvolupant atenent l’afectació de la pandèmia, la recuperació econòmica després del confinament i la guerra a Ucraïna. Fonts del Govern asseguren que s’han destinat 900 milions a combatre els efectes de la covid en el mercat laboral, que la Renda Garantida de Ciutadania s’ha ampliat amb 140 milions (amb això arriba als 430) i que 20 milions més s’han dedicat a les despeses de lloguer de persones vulnerables. La partida per a polítiques de vivenda promesa es va reduir a 749 milions d’euros en els Pressupostos, però el pacte amb els comuns contenia que s’estiraria fins als 1.000 milions d’euros «en funció dels ingressos».

Pressupostos: 25% de Salut a atenció primària i 2% del total a Cultura

La despesa en sanitat es va incrementar en 900 milions d’euros, un 15% més que el 2020, però els comptes de la Generalitat no van arribar a altres compromisos. La inversió en ambulatoris es va quedar en un 17%, vuit punts per sota del promès. Malgrat això, fonts del Govern remarquen que és una de les partides que més va incrementar amb un pressupost total d’1.885,1 milions d’euros, un 20,7% més que el 2020. Tampoc es va aconseguir el 2% en cultura, tot i que la Conselleria va elevar el pressupost en 85 milions (de 300 a 385 milions d’euros), però es va quedar en un 1,3% del total.

Gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys i baixada de les ràtios

Aquesta etapa d’educació infantil començarà a ser gratuïta el curs vinent per a les famílies catalanes en el nivell P-2 de les escoles bressol municipals i de les que depenen de la Generalitat –no de les privades–. L’administració catalana assumirà els 1.600 euros per plaça donant als ajuntaments que gestionen aquests centres les partides concretes. Quant a la baixada de les ràtios, es farà de forma progressiva en tots els cursos durant els pròxims nou anys, començant el curs que ve a P-3 amb un descens de 25 a 20 alumnes per aula.

Pact Nacional per la Salut Mental i Emocional

En el seu primer acte com a president, Aragonès es va comprometre a impulsar un Pacte Nacional per la Salut Mental i Emocional. Al novembre, el Consell Executiu va aprovar la creació del programa per elaborar el projecte amb un termini de tres anys i, en el debat monogràfic que es va dur a terme al Parlament a finals de desembre, PSC, ERC, Junts, CUP i comuns van avalar una moció en la mateixa direcció per reforçar aquesta línia de treball com un pla conjunt entre l’executiu i el legislatiu.

Prova pilot de la renda bàsica universal

L’oficina per dissenyar un pla pilot que estudiï la implementació de la renda bàsica universal es va aprovar al juny i, dos mesos i mig després, el Govern va nomenar el doctor en Sociologia Sergi Raventós com a cap. La Generalitat es compromet que la prova estigui en marxa, com a molt tard, l’1 de desembre del 2022 amb una nova partida de quatre milions d’euros. L’estudi contempla l’elecció d’un total de 5.000 persones de localitats concretes que rebran una renda mensual que serà a prop del llindar de la pobresa i que servirà com a grup de control per amplificar-lo després a la resta de Catalunya.

Convertir l’ICF en un banc públic

El Banc d’Espanya va desestimar la sol·licitud perquè l’Institut Català de Finances (ICF) es converteixi en un banc públic. La Generalitat va presentar un recurs i encara no s’ha resolt. Fonts del Govern remarquen que «l’objectiu estratègic de tenir un banc públic català es manté intacte», per la qual cosa insistiran en la via de la llicència bancària sense descartar altres vies encara per concretar. A més, el conseller Jaume Giró es va reunir amb el vicepresident del Banc Central Europeu per sol·licitar aquesta «determinació».