Un any de Govern de Pere Aragonès: el xoc de Catalunya i l’Aragó pels Jocs d’hivern 2030

Notícies relacionades

El COE atura el compte enrere de la candidatura de Catalunya i Aragó als Jocs Olímpics d’Hivern 2030

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Un to dur que ha mantingut des d’aleshores i amb què Aragonès ha hagut d’aprendre a lidiar: després de suspendre una trobada al gener amb el president de la Generalitat, Lambán al març va acusar l’independentisme «intolerant, supremacista i excloent» d’«arruïnar i boicotejar» els jocs. Malgrat aquests estirabots, el diàleg semblava obrir-se un espai a poc a poc per arribar a un acord tècnic. El COE i els governs català i espanyol van validar l’1 d’abril «la proposta presentada, debatuda i acordada» davant la cadira buida que havia deixat l’Aragó, que es va desmarcar a última hora del pacte. Lambán va qualificar de «desafiament» la reunió i va afirmar que el seu Govern «no podia acceptar per dignitat» un repartiment que donava 54 proves a l’Aragó i 42 a Catalunya. I allà continua encallada la negociació.

La consulta

El Govern apressa el COE perquè, si l’Aragó continua enrocat, valori una opció de Catalunya en solitari, però el COE només veu viable una candidatura conjunta. A més del front aragonès, la Generalitat ha de bregar també amb el front interior: no només pel poc entusiasme olímpic sinó per rebatre els contraris als jocs, que es comencen a mobilitzar pel ‘no’. Aragonès va convocar per al 24 de juliol una consulta entre 55.000 persones de l’Alt Pirineu i Aran en què si guanyarà el ‘no’ el Govern apagaria el peveter. El dubte ja no és si el tren olímpic seguirà en marxa a partir d’aquesta data, sinó si haurà descarrilat abans entre tanta turbulència.