ESPORT
Un any de Govern de Pere Aragonès: el xoc de Catalunya i l’Aragó pels Jocs d’hivern 2030
El president no imaginava la bomba de rellotgeria que activava a l’enviar la carta formal per organitzar els Jocs d’hivern
Poc s’imaginava Pere Aragonès la bomba de rellotgeria que activava quan va enviar la carta oficial al COE per optar als Jocs d’hivern del 2030, la principal carpeta en matèria esportiva del seu primer any de mandat. La tensió política s’ha viscut des del tret inicial de la carrera olímpica. No havien passat ni 48 hores de la missiva d’Aragonès quan ja hi va haver el primer incendi. I sonat. El president de l’Aragó, Javier Lambán, va anunciar la ruptura per part del seu Govern del compromís amb la candidatura conjunta amb Catalunya, i va denunciar que la seva confiança en la Generalitat era «inexistent» després de la «deslleialtat» del seu homòleg.
Un to dur que ha mantingut des d’aleshores i amb què Aragonès ha hagut d’aprendre a lidiar: després de suspendre una trobada al gener amb el president de la Generalitat, Lambán al març va acusar l’independentisme «intolerant, supremacista i excloent» d’«arruïnar i boicotejar» els jocs. Malgrat aquests estirabots, el diàleg semblava obrir-se un espai a poc a poc per arribar a un acord tècnic. El COE i els governs català i espanyol van validar l’1 d’abril «la proposta presentada, debatuda i acordada» davant la cadira buida que havia deixat l’Aragó, que es va desmarcar a última hora del pacte. Lambán va qualificar de «desafiament» la reunió i va afirmar que el seu Govern «no podia acceptar per dignitat» un repartiment que donava 54 proves a l’Aragó i 42 a Catalunya. I allà continua encallada la negociació.
La consulta
El Govern apressa el COE perquè, si l’Aragó continua enrocat, valori una opció de Catalunya en solitari, però el COE només veu viable una candidatura conjunta. A més del front aragonès, la Generalitat ha de bregar també amb el front interior: no només pel poc entusiasme olímpic sinó per rebatre els contraris als jocs, que es comencen a mobilitzar pel ‘no’. Aragonès va convocar per al 24 de juliol una consulta entre 55.000 persones de l’Alt Pirineu i Aran en què si guanyarà el ‘no’ el Govern apagaria el peveter. El dubte ja no és si el tren olímpic seguirà en marxa a partir d’aquesta data, sinó si haurà descarrilat abans entre tanta turbulència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gènere i trastorn El 40% de les dones amb problemes de salut mental han patit violència física o psicològica, segons un estudio
- ENTREVISTA Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»
- Una investigació Com va descobrir l’autoritat suïssa la fortuna de Bárcenas, de 48,2 milions d’euros el 2010
- El drama de la migració El Govern ressitua gairebé un miler de menors en diverses comunitats
- Les morts de migrants a les costes espanyoles baixen de 10.000 a 3.000