Un any del conseller Argimon

Govern de Pere Aragonès: La malaltia incurable de la sanitat pública catalana

Els metges de família denuncien la falta de personal i, els sindicats, que el pressupost de Salut és el mateix que fa 14 anys

Govern de Pere Aragonès: La malaltia incurable de la sanitat pública catalana

FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

La sanitat pública catalana encara no s’ha recuperat de les retallades del 2010. Per entendre el seu estat actual ens hem de remuntar a aquella època. La situació ha millorat lleugerament en els últims anys, però el pressupost de la Generalitat destinat a Salut és pràcticament el mateix que el del 2008. Facin els càlculs: 14 anys després, la conselleria que va liderar la gestió de la pandèmia de la covid-19, que encara no s’ha acabat, continua tenint el mateix tros del pastís. Això es reflecteix en contractes laborals precaris, falta de metges i infermeres i jornades laborals impossibles. El primer any de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut no ha revertit aquesta situació, ni tampoc ha enfortit l’atenció primària, la porta d’entrada del sistema.

La xifra l’aporta el sindicat Metges de Catalunya. El pressupost destinat a Salut aquest any és d’11.200 milions d’euros, però a aquesta suma se li han de restar uns 1.500 que aniran destinats a pagar la ‘factura covid’. «Ens quedem en 9.700 milions. El 2019 van ser 9.500 milions. El 2008, 9.096 milions», diu el secretari general, Xavier Lleonart.

Lleonart creu que Argimon té una «oportunitat històrica» per reconciliar-se amb el personal sanitari, però opina que, alhora, «va en camí de desaprofitar-la». «Demanem que s’equiparin les nostres condicions laborals a les dels països de l’entorn. Es va aprovar per majoria al Parlament. Si el Govern no ho fa, el crèdit serà zero», diu.

Notícies relacionades

Els metges de família, que dins de la sanitat han sigut els que més han suportat el pes de la pandèmia, critiquen que Salut, lluny d’haver incrementat la plantilla dels centres d’atenció primària (CAP), ha contractat «psicòlegs i nutricionistes» en comptes de «metges i infermeres». «Els psicòlegs ni tan sols són clínics, així que som molt escèptics», diu Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

La Camfic denuncia la precarietat dels CAP, que no ha sigut revertida, i demana una llei d’atenció primària que garanteixi la universalitat i un finançament.