Balanç

Govern de Pere Aragonès: Pressupostos després d’una dècada convulsa

L’Executiu independentista va aconseguir aprovar els comptes del 2022 en temps i forma, però no ha aconseguit tancar el pacte industrial.

Govern de Pere Aragonès: Pressupostos després d’una dècada convulsa

David Zorrakino / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El més habitual és que un govern disposi anualment de pressupostos. A Catalunya no ha sigut el més comú al llarg d’una dècada. Només els del 2022, elaborats sota la presidència de Pere Aragonès (ERC) i amb Jaume Giró (Junts) com a màxim responsable dels comptes públics, s’han posat en marxa en temps i forma: és a dir, es van aprovar abans d’acabar l’exercici anterior perquè entressin en vigor l’1 de gener.

Tota una fita si es té en compte que els últims que es van portar a terme d’aquesta forma van ser els del 2010, amb els socialistes José Montilla i Antoni Castells, com a president i conseller d’Economia, respectivament. Tota l’etapa del procés o s’han prorrogat comptes o s’han aprovat amb l’exercici ja en marxa.

Després de la desbandada de seus socials abans i després del referèndum del 2017, només queden dues companyies de l’Ibex 35 amb quarter general formal a Catalunya: Grifols i Fluidra. En tot cas, Barcelona ha aconseguit refermar-se com a pol d’atracció de centres d’R+D i excel·lència de multinacionals.

L’impacte de la guerra d’Ucraïna s’ha deixat notar. L’any passat, l’economia catalana va créixer gairebé un punt més que la mitjana espanyola (5,8% pel 5%). Però en el primer trimestre de l’actual exercici, amb una alça intertrimestral del 0,1%, va registrar un alentiment més gran que la mitjana (0,3%). En tot cas el Govern considera que aquest any Catalunya creixerà el 4,9%, pel 4,3% del conjunt d’Espanya.

Notícies relacionades

Davant la falta d’un pacte per la indústria, un dels compromisos que no s’han aconseguit encara i el fiasco de la gigafactoria de bateries per a vehicles elèctrics que finalment se n’anirà a Sagunt (València) o la de la sud-coreana LG Chem, el conseller d’Empresa, Roger Torrent, es va afanyar a presentar el projecte d’una planta de components per a bateries a Mont-roig del Camp per part de la sud-coreana Iljin, una de les inversions més destacades dels últims anys amb 600 milions.

La reindustrialització dels terrenys que ocupava Nissan, amb totes les administracions en la seva comissió, tampoc s’ha aconseguit tancar. La retirada del gegant xinès Great Wall va disparar totes les alarmes i sorgeixen dubtes sobre la capacitat d’un dels líders del projecte QEV, que pretén acoblar vehicles elèctrics produïts a la Xina. Silence, per la seva banda, preveu contractar un centenar d’extreballadors del grup japonès, que suposen només el 10% del total d’afectats.