Pedro Sánchez es rearma davant el PP: «L’impost més car és la corrupció»

Amb un PP a l’alça en les enquestes (incloent-hi el CIS) després de la coronació d’Alberto Núñez Feijóo i el cas mascaretes que assetja l’Ajuntament de Madrid per la investigació de la Fiscalia Anticorrupció, que ha destapat una presumpta estafa d’11 milions d’euros, Pedro Sánchez es vol rearmar. Endurir el to contra els populars, situar-los davant el mirall, davant els «tres problemes» que, segons el seu parer, el seu nou cap de files té sobre la taula sense resoldre: la «corrupció», la relació amb Vox i una baixada d’impostos que reclama i que amaga un anunci de «retallades» en l’estat del benestar.

Aquest ha sigut un dels eixos de l’entrevista del president del Govern espanyol, aquest dilluns, just després de les vacances de Setmana Santa, a ‘Espejo público’, a Antena 3. També ha donat per segur que es revisaran a la baixa les xifres de creixement de l’economia espanyola, tot i que no ha volgut anticipar-ne la xifra, perquè ja ho anunciarà la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, i va corroborar que les pensions s’actualitzaran de cara a l’any que ve, d’acord amb l’IPC, perquè així ho marca la llei i no depèn de la voluntat política de l’Executiu, mentre que la pujada salarial dels empleats públics dependrà del pacte de rendes que espera que firmin els agents socials.

Feijóo va proposar al president, durant la reunió que van mantenir el 7 d’abril a la Moncloa –la primera que van mantenir amb el gallec ja com a líder del PP– una reforma immediata en l’IRPF amb efectes retroactius des del gener i una deflactació de la tarifa d’aquest impost per afavorir les famílies més necessitades, i va recordar que des del 2008 el gravamen de la renda no s’adapta als preus. Sánchez va respondre que el PP «sempre» proposa abaixar impostos quan és a l’oposició i que governi la llista més votada «sempre» que sigui la seva. I no obstant, el «penúltim pla fiscal» aprovat pel PP va anar a càrrec d’«un senyor avui condemnat», Rodrigo Rato, mentre que Cristóbal Montoro, quan era ministre d’Hisenda de Mariano Rajoy, va impulsar una amnistia fiscal i «va apujar 50 impostos».

«Siguem seriosos», va reclamar. I en aquest punt va llançar la seva càrrega de profunditat, la seva asseveració que el PP té «tres problemes que no ha resolt». Un, la «corrupció», i perquè la direcció nacional no ha dit «res» ni de la presumpta comissió que va cobrar el germà d’Isabel Díaz Ayuso per la compra de mascaretes el 2020 ni tampoc de la investigació de la Fiscalia sobre els negocis dels comissionistes Alberto Luceño i Luis Medina en el pitjor moment de la pandèmia amb l’Ajuntament de Madrid, que dirigeix José Luis Martínez-Almeida. Tots dos van guanyar prop de sis milions d’euros venent material sanitari al consistori de la capital.

«Retallades» a l’estat del benestar

Segon problema, la «ultradreta». La seva relació amb ella. I tres, que la baixada d’impostos que reclama insistentment el PP «no és un projecte de país», perquè si alguna «lliçó» ha deixat la pandèmia és que l’estat del benestar és la «pedra angular de la cohesió social i territorial», perquè els sous dels professionals sanitaris o educadors es financen via impostos. «Tots aquells que estan dient que volen abaixar impostos estan anunciant retallades com van fer després de la crisi financera», va avisar. Sánchez va defensar que el seu Govern sí que ha tocat certs gravàmens, com la baixada en un 60% dels impostos de la factura de la llum i les taxes portuàries als pescadors; i, a més, ha aprovat ajudes directes en el seu pla de resposta a la crisi, però una rebaixa «generalitzada» dels impostos, com exigeix el PP, «no és creïble i no ho està fent ningú a Europa».

Així que és un «clàssic» del PP que demani abaixar la fiscalitat quan és a l’oposició, «i quan arriba al Govern el que fa és aplicar amnisties fiscals, ara prohibides per llei, i apujar fins a 50 impostos a la classe mitjana i treballadora». I «veient el que estem veient» en relació amb la compra de mascaretes a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, va insistir, a més de l’apel·lació a la direcció nacional del PP que «alguna cosa hi haurà de dir i fer», cal recordar que «l’impost més car que paguen els ciutadans és el de la corrupció». Era la seva manera d’intentar frenar l’‘efecte Feijóo’ que apunten les enquestes, advertint que la promesa de rebaixa fiscal és buida i és enverinada.

🗣 @sanchezcastejon: “Las elecciones serán en tiempo y forma, en diciembre de 2023”#PedroSánchezESp

▶ https://t.co/CdeaGxOKoK pic.twitter.com/THeG0N4eQV

— Espejo Público (@EspejoPublico) 18 de abril de 2022

El president va evitar afirmar que tots els contractes firmats pel seu Executiu en l’arrencada de la pandèmia estiguin lliures de tota sospita. Pel que pugui passar. «Sens dubte, el que puc dir és que si hi hagués qualsevol cas actuaríem amb la més gran de les contundències», va prometre, per després criticar que el PP carregui contra la Fiscalia o contra l’advocat que ha denunciat Almeida per no perseguir el ‘pelotazo’ de les mascaretes. La cúpula dels conservadors, va recalcar, ha de ser conscient que la corrupció «el va fer fora de la Moncloa». «Els silencis, o el fet de mirar cap a una altra banda de l’actual direcció del PP, no és precisament el millor dels exercicis i la reivindicació d’exemplaritat que exigeixen els ciutadans», va continuar.

Susanna Griso, conductora d’‘Espejo público’, li va preguntar si, en vista de la pujada que experimenta el PP en les enquestes es planteja avançar les eleccions. Sánchez va reiterar que no, que els comicis seran «en temps i forma», perquè Espanya necessita «estabilitat» i reformes i tornar a l’«hàbit» de les legislatures de quatre anys. Les generals, va assegurar, seran el desembre de 2023 –no seran ni el 24 ni el 31 (Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any), va garantir–, i va assenyalar que les dades que les enquestes pronostiquen per a Feijóo són «les mateixes» que al seu dia van adjudicar al seu antecessor, Pablo Casado, i aquest finalment es va enfonsar, tombat pel seu propi partit.

De passada, això sí, va preparar el terreny de l’argumentació: el que estarà en joc en aquestes futures eleccions serà la disjuntiva entre un Govern de coalició progressista liderat pel PSOE «amb el que representa l’espai de Yolanda Díaz» –no va esmentar Unides Podem– o un Executiu «del PP amb la ultradreta». I va advertir que en aquest últim cas, qui marcaria el rumb seria Vox, com passarà, vaticina, a Castella i Lleó, o segurament a Andalusia, on la convocatòria electoral està per caure. «El PP s’ho ha de fer mirar: aquest Govern de coalició a Castella i Lleó es podria replicar en altres zones d’Espanya i en el conjunt del país». És l’avís que repetiran molt els socialistes en els successius comicis.

Una altra data, més pròxima, és la del debat de l’estat de la nació. Sánchez es va comprometre a celebrar-lo en el primer període de sessions del 2022, que conclou el 30 de juny, de manera que el quadrarà «entre el maig i el juny», tot i que va defensar que ell mateix i el seu Executiu han retut comptes davant el Parlament «en multitud d’ocasions».

España es uno de los cuatro países del mundo más buscados como destino turístico. A pesar de las dificultades derivadas de la guerra, de las que nos hacemos cargo, los datos del turismo son francamente positivos y certifican que nuestra economía sigue creciendo. #PedroSánchezESp pic.twitter.com/wlrjb3jP91

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 18 de abril de 2022

El conflicte a Ucraïna

El líder socialista va confirmar que el Govern rebaixarà la previsió de creixement prevista per a aquest any (7%) per l’impacte de la guerra a Ucraïna. «És evident», va dir, que el conflicte danya l’economia europea i global, i que, per tant, «hi haurà una revisió a la baixa de les xifres de creixement del PIB a Espanya, Europa i el món», però això no significa que no hi hagi d’haver un creixement «robust» a Espanya i que es continuï creant ocupació. De fet, es demostren les bones dades del sector turístic per Setmana Santa, va recordar, i el fet que Espanya sigui un dels quatre països del món més buscats.

L’Executiu, va al·legar, no s’«escuda» ni posa «remeis ineficaços» a la situació econòmica, però remarca que el 70% de la pujada de l’IPC es deu a l’alça del cost de l’energia, i això «té molt a veure amb el conflicte a Ucraïna». I per això, per abaixar el preu de la llum, el Govern està ara mateix en «plena negociació» amb Brussel·les perquè autoritzi l’excepció ibèrica, que Espanya i Portugal puguin imposar temporalment un preu de referència del gas perquè no contamini tot el mercat. No va avançar quin serà aquest límit i si distarà molt dels 30 euros per megawatt que van plantejar Madrid i Lisboa. També va considerar «evident» que les elèctriques s’estan emportant beneficis caiguts del cel, tot i que ho neguin: «Si produeixes a preu d’energia renovable i cobres al preu del gas és evident que algun benefici t’estàs emportant».

España está con Ucrania. En pocos días reabriremos la embajada española en Kiev, como muestra de nuestro compromiso con el pueblo ucraniano. Esta es una guerra de Putin contra los valores que representa la UE. Por eso, la unidad es nuestra principal fortaleza. #PedroSánchezESp pic.twitter.com/kJB5zzrRY9

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 18 de abril de 2022

Sánchez espera que el repunt de l’IPC sigui «conjuntural», ja que les previsions dels organismes internacionals, incloent-hi el Banc d’Espanya, indiquen una baixada de la inflació el 2023, i confia que sigui de manera «brusca i abrupta», fins a l’entorn del 2%. De qualsevol manera, va asseverar, la revalorització de les pensions està garantida, perquè així figura en la llei, i «no depèn de la voluntat política de cap Govern». Sobre si la pujada salarial s’aplicaria als funcionaris, va recordar que empresaris i sindicats estan negociant un pacte de rendes, en què no s’ha de parlar només de sous, sinó també de repartiment de dividends i beneficis per part de les grans empreses», i en funció d’aquest acord «es veurà quina és l’evolució i la negociació que s’articula» respecte als empleats públics.

Notícies relacionades

Sondeig: Sánchez aprova per la resposta a la guerra d’Ucraïna però suspèn per la pujada de preus

Feijóo gira la truita

Respecte a la guerra a Ucraïna, el president va confirmar que Espanya, com a mostra del seu «compromís» amb el país, «ben aviat, d’aquí pocs dies», reobrirà l’ambaixada espanyola a Kíiv. I amb relació al canvi de posició sobre el Sàhara, va defensar de nou que per a Espanya la relació amb el Marroc és «estratègica» en molts àmbits: en la política migratòria, per descomptat, però també a nivell de cooperació policial, lluita contra el terrorisme i el narcotràfic i la relació comercial. Va al·legar que d’entre les dues propostes que hi ha sobre de la taula, la del dret a l’autodeterminació de l’excolònia espanyola i la de l’autonomia, el Govern creu que és «interessant» explorar aquesta segona alternativa, a favor de la qual s’han posicionat altres països de manera més o menys clara. Va afegir que el Govern segueix considerant també «estratègica» la relació amb Algèria, i que espera que es pugui resoldre el conflicte diplomàtic aviat.

Finalment, va defensar que és un debat «superflu» el que planteja el PP sobre el nombre de ministeris (22) i assessors, perquè el gruix de les partides de la despesa pública es destina a pensions, sanitat o educació. I entén, a més, que cal reflexionar sobre la necessitat de comptar amb un Ministeri de Ciència quan es tracta de potenciar, per exemple, la investigació en vacunes, o amb el de Cultura i Esport per donar suport a aquesta indústria.