L’Espanyol escala al cinquè lloc i es permet somiar

L’equip blanc-i-blau guanya de penal amb gol de Roberto i fixa les seves opcions europees. Manolo González es queixa del poc reconeixement.

L’Espanyol escala al cinquè lloc i es permet somiar
2
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

L’Espanyol va acomiadar l’RCDE Stadium fins a l’any vinent en posició europea. La seva victòria contra el Rayo Vallecano (1-0), com sempre amb dosis de patiment, el situa en la cinquena plaça, només per darrere del Barça, Madrid, Vila-real i Atlètic. Tots els altres, per darrere. Aviat és dit. El Manolo González style, sustentat amb el pic i la pala, ha elevat l’estat d’ànim del club periquito i la seva massa social.

L’ambient al principi era diferent. L’eliminació de la Copa dijous davant un club de Segona RFEF va enfosquir per uns dies l’excepcional arrencada de temporada i va inflar la vena del coll del tècnic. I quan s’enfada, Manolo González sona temible. La seva advertència va semblar posar drets els futbolistes. "Són professionals i, si no estan endollats, tindran problemes amb mi", va amenaçar abans del partit.

I ben endollats van sortir. Potser massa. Van córrer com si algú hagués decidit escurçar el temps de joc. Roberto en particular va pressionar com si perseguís un lladregot que li acabava de robar el mòbil. L’Espanyol va actuar amb l’actitud que s’espera d’un equip ferit en l’orgull. Entre tots els defectes del conjunt blanc-i-blau no hi ha l’apatia.

El Rayo té futbolistes amb toc i busca el mateix paper que l’Espanyol en aquesta Lliga: colar-se contra pronòstic als llocs europeus. D’això anava el partit d’ahir, d’enfilar-se encara més amunt a la taula. I la pugna es va emmarcar en el microscòpic, a aprofitar la imprecisió o la badada aliena.

Com Dolan amb Chavarría. El va provocar una caiguda que el col·legiat va interpretar com a penal a prop del descans. Un penal rascadet que Roberto va aprofitar sense mala consciència. O com Edu Expósito i la seva intuïció, que va arrencar una segona groga d’Unai en una pressió oportuna amb mitja hora per jugar. Va facilitar la feina a la mina, que els partits no són mai una estona a la platja per a l’Espanyol. A aquesta vida hi ha vingut a patir.

L’angoixa viu impregnada a la samarreta blanc-i-blava. Dolan va rebre la segona groga a quatre minuts del final, per igualar el tauler. Però l’esperit de resistència es va mantenir ferm. La festa espanyolista es va escampar per celebrar la tercera victòria seguida i la millor arrencada de lliga dels últims 15 anys. Dies per somiar a l’RCDE Stadium.

Notícies relacionades

El discurs de Manolo

Manolo, però, va comparèixer amb un discurs crític, cuit per les crítiques després de l’eliminació de la Copa. "Tinc una sensació agredolça per primera vegada després de guanyar un partit amb l’Espanyol. Estic cansat de veure que podem anar la setmana que ve al camp del Getafe i si perdem ens tornaran a donar canya. Sé que no soc Capello i soc conscient que la cagada de l’altre dia és importantíssima. Jo mateix m’hauria ficat en un forat. Però penso que hem de disfrutar de la situació en què estem, des del punt de vista institucional, amb un camp gairebé ple i l’equip ja cinquè. Disfrutem de les coses, no ens fuetegem quan una cosa un dia va malament. Disfrutem d’una puta vegada de l’Espanyol", va deixar anar.

Temes:

LaLiga Espanyol