Rabat obre el seu espai aeri després del gir del Govern
Interior accelera la repatriació d’immigrants de les Canàries al Marroc amb més vols
A la ruta d’Al-Aaiun s’hi afegeixen Casablanca i Agadir per augmentar les devolucions a més de 80 a la setmana
La «nova etapa» anunciada en les relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc potenciarà el retorn dels immigrants que van arribar de manera irregular a les Canàries a l’obrir dues noves rutes des de les Illes fins a Casablanca i Agadir, que se sumen a la ja existent fins a Al-Aaiun, segons informen a Europa Press fonts governamentals. La previsió de l’Executiu espanyol és que s’«incrementi significativament» el nombre d’immigrants que seran tornats al Marroc i que fins i tot es millorin els números previs a la pandèmia. Segons aquestes fonts, la ruta des de les Canàries fins a Al-Aaiun —capital del Sàhara Occidental— permet el retorn d’uns 80 immigrants aproximadament a la setmana.
La represa de les repatriacions d’immigrants arribats en pasteres a les Canàries cap al Marroc va tenir lloc la segona quinzena del mes de març, uns dies després de conèixer-se la carta de Pedro Sánchez al rei Mohamed VI. Feia gairebé un any que les devolucions estaven paralitzades, des que Rabat va decretar el tancament de l’espai aeri per raons sanitàries. Es retornaran ciutadans marroquins que estan detinguts en diversos centres d’internament per a estrangers (CIE) repartits per l’arxipèlag.
La pressió migratòria cap a Espanya es va incrementar durant la pandèmia del coronavirus i amb la crisi diplomàtica que el president del Govern, Pedro Sánchez, va tancar en la seva visita a Rabat del dijous passat. Segons dades policials, el 2021 el 40% de la immigració il·legal va arribar a les costes espanyoles des del Marroc; el 30%, des d’Algèria, i el 30% restant, des dels països subsaharians.
L’arribada de pasteres va caure un 55% al març, amb 431 entrades, en comparació amb les 3.100 del gener
La «nova etapa» es va segellar arran de la carta de Pedro Sánchez difosa el 18 de març passat pel Marroc, en què el cap de l’Executiu espanyol deia que la proposta del regne alauita sobre el Sàhara Occidental era el pla més «seriós, creïble i realista». Les fonts consultades assenyalen que la negociació de les dues noves rutes de vols amb retornats la va gestionar el Ministeri de l’Interior abans d’aquesta missiva, tot i que ara s’espera que es faci vàlida.
El retorn a les relacions diplomàtiques plenes amb el Marroc ha motivat la protesta d’Algèria, un país clau en el subministrament de gas i també en el control de la pressió migratòria, que, com a primera mesura, va retirar el seu ambaixador a Espanya pel gir sobre el Sàhara. Les fonts consultades assenyalen que, fins ara, es manté el retorn de nacionals fins a aquest país nord-africà, principalment en ferris que parteixen des d’Almeria.
L’entrada d’immigrants a Espanya de manera irregular va registrar el mes de març una caiguda d’un 55,4% respecte al mes de febrer i d’un 66,9% en relació amb el mes de gener, segons les dades del Ministeri de l’Interior. En concret, al gener hi van accedir 4.202 immigrants, al febrer ho van fer 3.117 i al març en van ser 1.388. Aquesta situació és conseqüència de la caiguda d’entrades per via marítima en aquests mesos tant a les Canàries com a les Balears i a la costa peninsular. El gruix del descens es va registrar a les Canàries, on va passar de 3.100 entrades al gener a 2.302 al mes següent i a 431 al març.
El Marroc és el segon país que més diners comunitaris rep per a la cooperació migratòria, ja que disposa de 346 milions d’euros procedents de diferents programes per assegurar la gestió de les fronteres, segons va informar la Comissió Europea el maig del 2021, coincidint amb la crisi sense precedents per l’entrada il·legal a Ceuta de més de 10.000 persones.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- ¿I ara què, Joan?
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- El futur de la democràcia Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos