Una capital que es reivindica "viva"

Sara Puig i Ramon Agenjo són d’aquestes cares. Van ser proclamats, respectivament, Barcelonina i Barceloní de l’Any 2025, un títol jove en el calendari de la ciutat, però que ja ha començat a sonar amb pes propi i que aspira a reconèixer la tasca d’aquelles persones que han treballat en favor de la capital catalana, encara que moltes vegades aquesta feina hagi quedat silenciada.

Puig presideix avui la Fundació Joan Miró; Agenjo està al comandament dels despatxos de Damm i de la cúpula de Barcelona Global. Art i empresa, cultura i economia, dos mons diferents que han compartit un mateix terreny de joc: el d’una capital que s’ha reivindicat "viva", amb ganes de ser escoltada dins i fora de les seves fronteres. El reconeixement l’atorga EL PERIÓDICO i l’acte d’entrega va fugir de la solemnitat protocol·lària gràcies a Laura Fa i Lorena Vázquez, les Mamarazzis, que els van entregar el guardó. Amb el teló de fons d’una distinció que va barrejar prestigi i voluntat d’arrelament, les Mamarazzis van proposar als premiats un intercanvi directe: una xerrada distesa, pensada per ensenyar al públic la cara més pròxima de les dues persones que han sigut elegides representants de l’any.

Missatge als joves

Puig va afirmar que se sent "barcelonina, cent per cent local, mare de Barcelona i filla de Barcelona". "No puc estimar més a la meva ciutat". Quan li van preguntar sobre si ha fet falta trencar més sostres de vidre va assegurar: "A Barcelona hi estem bé. Ja n’hem trencat molts. Hem fet molt bona feina". Tot i això, va manifestar que una assignatura pendent és "la part més íntima, la conciliació familiar", per bé que, secundada també per les mateixes Mamarazzis, va reconèixer que "les noves generacions ho porten més bé".

A l’hora d’al·ludir als referents per tirar endavant la seva feina, en va dir quatre: la seva tia, que va fundar el Sanatori de Puigdolena; l’escultor Xavier Corberó; l’antiga directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, i la presidenta de la Fundació del Palau de la Música, Mariona Carulla. També va enviar un missatge als joves per animar-los "a no parar de tenir idees, a ser autèntics, honestos i, sobretot, a tenir perseverança".

Puig va remarcar la importància d’enfortir el vincle entre la Fundació Miró i l’ecosistema cultural barceloní. La seva gestió en el 50è aniversari de la institució ha pivotat precisament sobre aquest doble eix, local i global, amb exposicions a Montjuïc i també en escenaris internacionals.

Agenjo, per la seva banda, es va definir amb un toc d’humor com un "Barceloní autenticus, una espècie rara". Responent a la pregunta sobre el projecte que li ha faltat a la ciutat, va esmentar "un congrés de cultura internacional". Va afegir que s’imagina un futur amb una "bona Barcelona", i aquí les Mamarazzis van demanar al públic un aplaudiment per aquesta "bona notícia".

Defensa de la cuina

Per a aquesta Barcelona del futur, va manifestar el desig que hi hagi "els 40 principals de la gastronomia catalana, 40 plats típics de la gastronomia catalana", i va demanar que "no mori la tradició de la cuina". En el discurs que va fer també va destacar la importància de mantenir vius els que han creat en petit format, com ara les bandes de música de barri i els grups excursionistes.

Notícies relacionades

"Representen l’amor per la ciutat"

Petons, nervis i la cita més críptica de Julio Camba

Agenjo, amb quatre dècades vinculat al grup Damm i hereu d’una llarga tradició familiar lligada a l’empresa, va compaginar el món corporatiu amb un intens compromís en el mecenatge social, cultural i esportiu. El seu perfil com a president de Barcelona Global l’ha situat, a més, en la primera línia dels debats sobre la projecció internacional de la capital catalana i la captació de talent.

La conversa amb les Mamarazzis va aconseguir que els assistents arribessin a conèixer la manera com Puig i Agenjo han entès el reconeixement que han rebut d’aquest diari.