Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

El Govern central tanca la porta a un traspàs integral de l’IRPF, com planteja ERC en la seva proposició de llei perquè Catalunya recapti aquest tribut. Es tracta d’una posició que fonts d’Hisenda qualifiquen de "màxims" i situen com una línia vermella. Allò a què s’obren és a encaixar un traspàs "progressiu" i remarquen que aquesta paraula és molt important. Si es produïssin avenços en aquest sentit per part dels seus interlocutors, les mateixes fonts coneixedores de les negociacions fan una picada d’ullet per intentar desbloquejar aquesta carpeta a l’assegurar que estarien en condicions d’assumir la data posada sobre la taula pels republicans. En la seva proposta, ERC planteja un desplegament que començaria el 2027 i finalitzaria el 2029.

El xoc pel finançament singular entre el Govern central i ERC, després de qualificar Hisenda el plantejament d’ERC per a la gestió de l’IRPF com a "inassumible", va portar Oriol Junqueras a elevar l’envit avisant que sense acord no hi haurà Pressupostos. "Si ells consideressin inassumibles qüestions que són fonamentals per al país i per a la gent del nostre país, doncs és evident que també seran inassumibles per a nosaltres qüestions que per a ells són rellevants com els Pressupostos", va advertir dilluns el líder dels republicans en una entrevista a TV3.

Des de la Generalitat van admetre després les diferències amb el departament que dirigeix María Jesús Montero i van mantenir la seva posició a favor que Catalunya recapti el 100% d’aquest tribut. "El model està clar: recaptar progressivament el 100% de l’IRPF i ordinalitat, a més de la solidaritat. Aquest és l’objectiu que perseguim, el marc de joc", va defensar dimarts la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, després d’admetre que "hi ha moments en una negociació en què s’ha de treballar per arribar a acords". El president de la Generalitat, Salvador Illa, mirava de rebaixar la imatge de col·lisió per emmarcar les diferències en "una feina complicada, complexa, que estem fent".

Al Govern central són conscients que l’acord en el finançament singular és una carpeta fonamental per a ERC i miren de rebaixar tensions, fins i tot sense deixar de visibilitzar les seves línies vermelles. "És un tema de progressivitat i com es fa aquesta progressivitat", remarquen. Per a l’Executiu també és fonamental aplanar la negociació dels Pressupostos del 2026. Es tractaria dels primers de la legislatura i donarien més garanties a Pedro Sánchez per poder esgotar el seu mandat fins al 2027.

El camí de dèficit

En aquest estira-i-arronsa, ni tan sols hi ha avenços amb els grups respecte al camí de dèficit, el primer pas per elaborar els comptes públics. La pretensió que els objectius de dèficit es debatin al Congrés abans que finalitzi el mes de setembre es complica, tenint en compte que abans s’hauran de portar a un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que encara no s’ha convocat.

A l’Executiu avancen que estan disposats a donar més capacitat de dèficit a les comunitats autònomes. No obstant, en la seva determinació de presentar els Pressupostos, asseguren que si no s’aprova el nou camí d’estabilitat seguiran endavant amb el projecte de Pressupostos sota l’arquitectura de l’actual. Presentar-los fins i tot sense tenir lligats abans els vots és una "decisió política" sobre la qual no es pensa fer marxa enrere, segons remarquen.

Notícies relacionades

Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

"Som el tercer govern més longeu de la UE"

La condició de Montero com a ministra d’Hisenda i candidata a les pròximes eleccions a la Junta d’Andalusia l’obliga a fer equilibris davant el discurs del greuge amb Catalunya que agita el president andalús, Juanma Moreno. Montero treballa també de manera paral·lela en una proposta alternativa per al model de finançament autonòmic, que pretén presentar-se "aviat" i amb el qual es busca fer extensibles els compromisos amb ERC a totes les comunitats autònomes.

Un model que titllen de federal i sota la pedra angular de la defensa de la solidaritat interterritorial. De portes cap endins, el Govern ha de quadrar el cercle també amb els líders territorials del partit, que més enllà del sempre crític Emiliano García-Page han avisat sobre el seu rebuig de qualsevol proposta que posi en risc el principi d’igualtat.