El tractat vigent entre Espanya i el Marroc serà actualitzat, però ja recull el respecte a la integritat territorial

La trobada aquest dijous a Rabat entre Pedro Sánchez i Mohamed VI va solemnitzar l’obertura d’una «nova pàgina» en els llaços entre Espanya i el Marroc, que ara s’ha de desenvolupar plenament i els primers traços del qual van quedar plasmats en un comunicat conjunt. Un text de 16 punts, que es va treballar en els dies previs i es va acabar de tancar en la mateixa trobada, i que ha sigut criticat per l’oposició perquè no esmenta el respecte a la «integritat territorial», com a fórmula de protecció política de Ceuta i Melilla. No obstant, tot i que l’Executiu no hi ha al·ludit aquesta textualitat està recollida ja al Tractat d’Amistat, Nou Veïnat i Cooperació vigent, que regeix des de 1991 la relació bilateral entre els dos països.

En aquest text es recull que les dues parts «s’abstindran de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força contra la integritat territorial o a la independència política». Aquest recordatori és rellevant perquè el mateix Govern, abans que ho fessin els grups parlamentaris, ha alimentat el debat sobre aquest concepte de manera pública. Primer, perquè és una expressió inclosa a la carta del 14 de març del president del Govern al rei marroquí en la qual Espanya reconeixia per primera vegada el seu pla d’autonomia per al Sàhara com la «base més seriosa, realista i creïble per resoldre el desacord». I segon, perquè Sánchez ha justificat aquest gir històric en la posició espanyola, en què assegura una «relació sòlida basada en el respecte mutu i la integritat territorial dels dos països».

Tant la Moncloa com el Ministeri d’Exteriors s’han mostrat molt obsessionats amb aquest assumpte. Al setembre, després que Sánchez sacrifiqués l’anterior cap de la diplomàcia, Arancha González Laya –un cessament que demanava Mohamed VI–, i nomenés José Manuel Albares per recuperar la interlocució, l’acord que s’ha aconseguit ara a Rabat va estar a punt de fructificar. El rei havia fet senyals d’apaivagament amb un discurs a l’agost en què apuntava ja a l’obertura d’una «etapa inèdita». Espanya ja estava decidida en aquell moment a claudicar sobre el Sàhara en favor de la postura marroquina. El problema és que el Marroc no oferia res a canvi i el Govern buscava una fórmula per blindar Ceuta i Melilla.

Rere el Sàhara, Ceuta i Melilla

En el rerefons d’aquesta exigència hi conviuen dues raons de pes. Una, que el maig Espanya va patir una agressió directa del Marroc amb l’enviament a les costes de Ceuta de milers de marroquins, que va requerir fins i tot la intervenció de l’Exèrcit, i va suposar una demostració de Rabat del seu poder desestabilitzador. I dos, que els més alts nivells d’Exteriors i de Defensa es tem que el regne alauita, si aconsegueix el control del Sàhara, converteixi les dues ciutats autònomes en els seus pròxims objectius territorials i en faci una reivindicació identitària nacional.

Això dona actualitat a la reclamació espanyola en aquests mesos de negociacions i al fet que considerin una victòria el punt del comunicat conjunt que al·ludeix a la «plena normalització de la circulació de persones i de mercaderies» amb «dispositius apropiats de control duaner». La traducció que fonts governamentals fan d’aquesta expressió és que el regne alauita ha acceptat establir una duana a Ceuta, que mai ha existit, i reobrir la que hi havia a Melilla, que el Marroc va clausurar el 2018 de manera unilateral. I consideren que aquests controls són un reconeixement explícit de l’existència de les fronteres i, per tant, soscaven la pretensió marroquina.

Actualització del tractat

S’ha esgrimit, a més, com a raó que el text de Rabat no inclogui l’al·lusió al respecte de la «integritat territorial» que Espanya no negocia la seva sobirania. La realitat és que aquest compromís ja està plasmat al Tractat d’Amistat, Nou Veïnat i Cooperació que va firmar Felipe González. I, tot i que durant tots aquests anys no ha impedit continus conflictes, mentre no es modifiqui, regula les relacions entre els dos països i estableix mecanismes com la RAN (Reunió d’Alt Nivell).

La declaració conjunta, que pot considerar-se el pròleg d’aquesta nova etapa, recull actuacions de tornada a la situació prèvia a la crisi com la reobertura «ordenada» de les fronteres de Ceuta i Melilla, el restabliment immediat del trànsit marítim, la tornada de l’operació Pas de l’Estret, la preparació d’una RAN abans que finalitzi l’any o reprendre el debat sobre la delimitació d’espais marítims a la façana atlàntica. I altres de futur com les converses sobre la gestió dels espais aeris, l’impuls de grups de treball en tots els assumptes comuns i la mateixa actualització del Tractat de Bon Veïnat, Amistat i Cooperació. Per impulsar tots aquests acords, el president del Govern i el rei alauita nomenaran els seus representants en un comitè que vigilarà el seu compliment.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

El Marroc va suspendre la Reunió d’Alt Nivell que estava prevista el desembre del 2020 de manera unilateral en càstig pel nul suport que Espanya va donar al reconeixement dels EUA a la sobirania marroquina del Sàhara Occidental només una setmana abans. Aquest va ser l’origen de les hostilitats i no l’acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va ser l’excusa de Rabat per fer fer notar el seu enuig. La prova és que la crisi no va acabar amb la tornada de Ghali a Alger o el sacrifici de González Laya, que va apostar per donar-li atenció en un hospital de Logronyo, sinó quan Espanya va canviar la seva posició i va recolzar obertament el pla d’autonomia marroquina, en línia amb el que van fer els EUA, França i, més recentment, Alemanya.

En una conversa informal amb els periodistes que van viatjar a l’avió del Govern a Rabat, el president va defensar el gir sobre el Sàhara perquè és «bo» per als interessos d’Espanya i que creu és la «millor sortida» per resoldre un conflicte territorial que està enquistat des de fa gairebé cinc dècades, quan el 1975 Espanya va abandonar aquesta colònia al nord de l’Àfrica. La solució, va insistir, es trobarà en el si de l’ONU, amb el treball que està fent el nou enviat especial, Staffan de Mistura, i seran el Marroc i el Front Polisario els que ho decidiran. El 20 d’abril Mistura presentarà el seu informe davant les Nacions Unides. Segons va exposar Sánchez és rellevant, que diversos països, «que no són menors», com els EUA, França i Alemanya, recolzin la via de l’autonomia.