Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

La primera trobada bilateral entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz se celebrarà avui a la Moncloa, l’endemà mateix que la Comissió Europea proposés suspendre parcialment el capítol comercial de l’acord d’associació amb Israel. Una qüestió que ha distanciat els dos mandataris, en el sentit que Espanya ha sigut el país que més ha empès per sancionar el Govern de Benjamin Netanyahu i Alemanya el que més s’hi ha resistit. Malgrat aquest xoc de posicions, la Moncloa insisteix en la voluntat dels dos mandataris de reforçar la unitat europea. "En un context internacional complex, l’entesa entre dos països clau com Espanya i Alemanya és essencial per avançar cap a una Unió Europea més forta i cohesionada", traslladen les mateixes fonts.

El Govern es refereix a la necessitat de fer "equilibris" diplomàtics, però assegura que Sánchez no defuig mai la qüestió palestina amb els seus interlocutors. Espanya ha estat a l’avantguarda del reconeixement de l’Estat de Palestina i, indiferentment que altres països hi siguin més o menys proclius, el seu impuls sempre està sobre la taula en les trobades internacionals. En aquest cas, el context hi acompanya, ja que països com ara França i el Regne Unit tenen previst oficialitzar el reconeixement la setmana que ve coincidint amb la Setmana d’Alt Nivell de l’Assemblea General de l’ONU.

Compromís amb Junts

Més enllà de la política de seguretat estricta, amb el focus posat a l’Orient Mitjà i a Ucraïna, el Govern ha inclòs dins de les prioritats de la seva política exterior l’oficialitat del català, del basc i del gallec a la UE. Un altre dels temes respecte als quals Alemanya ha mostrat que no està conforme. Sánchez mirarà d’erosionar aquest seguit de resistències des del convenciment que Alemanya representa un "paper clau" a l’hora d’impulsar aquest compromís pendent amb Junts. Per aconseguir-ho, es requereix unanimitat entre els Vint-i-set.

El missatge que envia l’Executiu és que no desistirà. La seva pretensió és deixar clar a Alemanya que aquesta qüestió és prioritària per al Govern i que no deixarà de formar part de la seva agenda fins a aconseguir-ne l’aprovació. "El tema estarà sobre la taula permanentment", recalquen. Per llimar les asprors, el Govern ja es va prestar a fer que la seva mesura sigui revisada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i es va comprometre a assumir els costos derivats de fer-ne la implantació. Uns 132 milions d’euros a l’any, segons els càlculs de la mateixa Comissió.

Pressupostos en l’aire

Per impulsar aquesta mesura a la UE, les mateixes fonts destaquen que Alemanya hi té un "paper clau". Entenen que si s’aconsegueix reconduir la posició dels alemanys, fins ara contrària, altres països li seguiran les petjades per aixecar el veto. La Moncloa deixa caure que serà un tema de conversa perquè "sempre treballem per convèncer tots els socis europeus" per aprovar aquesta mesura pactada amb Junts.

La negociació dels Pressupostos del 2026 depèn sobretot del fet que es desencallin compromisos pendents amb els socis d’investidura, i l’oficialitat del català a la UE n’és un. El ministre José Manuel Albares ja va incloure la "defensa de la identitat plurilingüe" en la seva tríada de prioritats de la política exterior espanyola, juntament amb Ucraïna i Gaza. La reunió al màxim nivell amb Merz serà un moment clau per calibrar avenços. El que també reconeix el Govern és la pressió que exerceix el PP perquè fracassi aquesta mesura, i el canceller alemany pertany a la mateixa família política europea que Feijóo.

La intenció de l’Executiu per tirar endavant els que serien els primers comptes públics de la legislatura, que garantirien a Pedro Sánchez allargar el mandat fins al 2027, depèn d’aclarir qüestions que els seus socis consideren "fonamentals". El Govern va arrencar el curs polític portant al Consell de Ministres la condonació parcial del deute de les comunitats, compromès amb ERC, i una reunió a Brussel·les entre Salvador Illa i Carles Puigdemont. Després d’aquesta trobada, la Moncloa va ratificar el compromís que Pedro Sánchez també es reunirà amb l’expresident i líder de Junts, amb un dia i lloc que encara no s’han fixat. Un reconeixement com a interlocutor i en aplicació de la reclamada "amnistia política".

Notícies relacionades

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

"Som el tercer govern més longeu de la UE"

Els gestos de l’Executiu central no sembla pas que estovin la posició inicial dels postconvergents, que en el primer ple del Congrés d’aquest mes van assestar al Govern un cop molt fort sumant els seus vots als del PP i Vox amb la intenció de rebutjar la reducció de la jornada laboral, un projecte impulsat pel Ministeri de Treball, que dirigeix Yolanda Díaz.

Després dels atacs a Junts de la ministra Díaz des de la tribuna, la part socialista del Govern van sortir en tromba per esmenar-los i mirar de protegir el "diàleg" amb els postconvergents.