Josep Matalí, Sant Joan de Déu: "Hem de capacitar-nos per donar un major acompanyament emocional als joves"

-¿Com pot la societat arribar millor als adolescents per a atendre els seus problemes?

-La resposta és molt polièdrica. Un, hem d'empoderar-nos més i capacitar-nos, tots, per a donar un major acompanyament emocional als joves. Dos, limitar el món de les xarxes socials Tres, donar una resposta més ràpida en el moment adequat. El sistema està col·lapsat, però no sempre hem de plantejar respostes sanitàries. L'escola és un lloc on no només aprendre sinó desenvolupar-se com a persona. I existeix el factor de la pobresa, l'habitatge.... elsjoves ho estan patint molt.

.

-Els adults no som prou rics, emocionalment, per afrontar el problema dels nostres fills?

-Es tracta d'entendre que els joves funcionen per uns algoritmes que no són els nostres. I això ens genera dificultats. Hem de ser capaços d'entendre les seves motivacions i poder acompanyar-los en les decisions que prenen i en el que senten. Hem de millorar el tema de la identificació i la comunicació.

-¿Quin paper ha de jugar l'escola i l'institut?

-Davant dels malestars emocionals, a l'escola tenim tutors i equips psicopedagògics que ajuden. L'escola ha de ser clau en la identificació precoç de les situacions i poder-les derivar. Existeixen d'altres models en què l'escola és l'element clau de la gestió molts professionals s'hi desplacen... En tot cas, els recursos de Salut són limitats.

-Quina importància tenen els factors socials?

-Nois amb un bon teixit social i un bon entorn pateixen molt menys que altres. El teixit pot ser esportiu, associatiu, pot ser un Cau, un grup de ball. Són experiències que esmorteeixen situacions de dificultat. Els rics pateixen menys. Es tracta de qüestions com l'accés a les extraescolars o el suport per poder sortir de casa.

La pobresa té veure amb l'accés a dinàmiques socials sanes, o la tendència a usar més les pantalles perquè no tenen res a fer.

-Ha esmentat les xarxes socials...

-Cada vegada els algoritmes són més invasius. Avui el 'dimoni' és TikTok, però Instagram tampoc ajuda... Si fan servir les xarxes, supervisem-ho perquè poden caure en problemes de salut mental i en tendències dd'ultradreta. Sobre les pantalles, nosaltres diem 'regulació amb educació'. Això vol dir barra lliure? No. S'ha d'anar amb compte.

-Hi ha pares i mares que deriven la responsabilitat a metges i mestres?

-Ser pare avui és més complicat que fa 30 anys. Avui vivim moltes maneres d'abordar la qüestió. Però hi ha coses importants: si li dediques temps i interès al teu fill, les coses aniran millor. Punt.

Si mostres interès genuí pel que li passa, és possible que t'ho expliqui. Me'n refio molt de la intuició dels pares: si veus que el teu fill funciona bé, anem bé. Si veus que alguna cosa no encaixa, atura i pregúnta-li.

Moltes vegades preguntes als joves què en saben dels seus pares i no tenen ni idea de en què treballen. Si vols que els teus fills parlin amb tu, parla tu amb ells.Explica'ls cóm ha anat el dia. Es tracta del modelatge: si mon pare tampoc està perfecte tots els dies, i a vegades pateix, però tira endavant, jo entendré que això és la realitat i que mon pare o ma mare són resilients.

-Com podria fer-ho millor el Departament de Salut i el Govern per, amb els recursos de què disposa, encertar més a la diana dels problemes dels joves?

Notícies relacionades

Xarxes socials i salut mental juvenil: entre la visibilització i la banalització

La IA com a psicòleg?

-Primer, jo faria una bona anàlisi de la situació, després veuria qui atén a quí. I, finalment, veuria si tenim capacitat de generar nous espais d'atenció. Podríem copiar altres models com el de Barnahus per a nens víctimes d'abús, en el que existeixen centres fora dels Hospitals on es coordinen Salut, Justícia i Atenció a la Infància i es fa una sola entrevista en un espai més confortable.

Això implica un replantejament del sistema, que implica coordinar diferents àrees i dissenyar una cosa polièdrica. Catalunya té molts recursos, comparats amb altres comunitats. Es tracta de no duplicar. Necessitem més respostes a les situacions de crisi. I, finalment, avaluar si som efectius davant les noves demandes i realitats com l'autisme, les conductes suïcides i les autolesions, o el consum de substàncies. Per últim, si el teu fill està malament, pregúnta-li què li passa, abans de portar-lo directament al psicòleg.