Espanya i el Marroc pugnen per 2.670 tones de tel·luri, un tresor ocult al subsol marí canari

Sota aquestes aigües s’amaga el mont Tropic, on es calcula que hi podria haver unes 2.670 tones de tel·luri, segons una estimació feta el 2016 pel Centre Oceanogràfic del Regne Unit (NOC), en una expedició conjunta amb l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME). El tel·luri –una terra rara amb grans propietats per a la conductivitat– es considera ‘or tecnològic’, perquè és imprescindible per al funcionament de la pantalles tàctils i la fabricació de fibra òptica.

El 2014, Espanya va sol·licitar a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ampliar la plataforma continental de les Canàries fins a les 350 milles nàutiques –la distància màxima permesa–, però encara no hi ha una resolució a aquesta petició i els informes geològics presentats segueixen en estudi. El gener del 2020, Rabat va llançar un pols a Madrid pel control de les aigües pròximes a l’arxipèlag. De manera unilateral, el Parlament marroquí va aprovar dues lleis a les ZEE annexionant part de les aigües que reclama Espanya i que inclouen el mont Tropic, ubicada 269 milles al sud-oest d’El Hierro.

«Es tracta d’una declaració sense cap validesa jurídica, tret que la presenti davant l’ONU i aquest organisme li doni el vistiplau després de parlar amb els altres països interessats», assenyala el doctor en Dret de la Universitat de La Laguna (ULL), Vicente Navarro, que afirma que el Marroc no ha sol·licitat que se li reconeguin aquestes aigües, perquè sap que Espanya hi presentarà oposició i es paralitzaria l’intent. «És una mera declaració d’intencions a nivell intern, perquè exalta l’ànim patriòtic, però no té cap efecte a nivell jurídic», remarca Navarro.

El Conveni del Mar de 1982, firmat a Montego Bay (Jamaica) estableix que la delimitació entre països que estan enfrontats geogràficament s’ha d’establir mitjançant un acord bilateral, tenint en compte factors com la població que viu a la costa i que necessita els recursos marins per a la seva supervivència, així com les tradicions històriques d’ús marítim. Després de la reunió del president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, amb el rei del Marroc, Mohamed VI, «es reactiva el grup de treball sobre la delimitació d’espais marítims a la façana atlàntica, amb l’objectiu d’aconseguir avenços concrets», segons recull la declaració conjunta publicada després de la trobada dels dos mandataris.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Sobre la taula de negociació, es posarà l’àrea que ocupa el mont Tropic. La seva riquesa rau en les roques calcàries fosfatades i en les crostes de manganès polimetàl·liques, on es troben metalls estratègics com ara el níquel, el cobalt i el coure, així com terres rares. El catedràtic en Cristal·lografia i Minerologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), José Mangas, assenyala que per cada tona de roca o sediments podrien trobar-se entre un i tres quilos de terres rares. «Els japonesos han trobat sediments marins pelàgics amb altes concentracions de terres rares en aigües profundes, per això ens convenen aquestes zones de sediments ubicats a 4.000 o 5.000 metres de profunditat, on es podrien trobar terres rares», assenyala Mangas.

Encara amb la certesa que hi pogués haver més de 2.600 tones de tel·luri i grans quantitats de cobalt al mont Tropic, les tècniques actuals fan que l’explotació d’aquests recursos naturals no sigui rendible. El cost de picar pedra a milers de metres de profunditat seria tan alt que no es cobririen els preus actuals i no compensaria la inversió necessària per desenvolupar la tecnologia necessària.