Temor al PSOE i al Govern central que la inflació els porti cap a una derrota electoral

El PSOE hiperventila de nou. Ho ha fet moltes vegades al llarg de la legislatura. Sobretot durant la pandèmia. Però, malgrat la successió de catàstrofes que ha hagut de gestionar el Govern, la situació semblava controlada. L’economia creixia i Espanya encarava un procés de canvi, gràcies al mannà dels fons europeus. Estabilitat (dins d’un ordre per a un Executiu sense majoria parlamentària) i creació d’ocupació. No era una mala carta de presentació per afrontar les pròximes eleccions generals. A més, amb un líder de l’oposició, encara Pablo Casado, que no era percebut pels espanyols com una alternativa.

Però el 24 de febrer Vladímir Putin va envair Ucraïna i totes les previsions van fer una volta de campana. Les primeres setmanes, expliquen fonts socialistes, es va produir una breu lluna de mel de l’electorat amb el PSOE. L’impacte del conflicte i la decisió de distanciar-se d’Unides Podem, en assumptes com l’enviament d’armes al poble ucraïnès i l’augment de la despesa militar, van enfortir la marca. Aquest repunt va durar poc. La setmana passada el Govern va passar dies molt complicats amb la vaga del transport i el retard a l’hora d’oferir una resposta. No falten crítiques en el partit i en el Govern a la gestió que n’ha fet la ministra Raquel Sánchez.

Aquest estat d’estrès s’ha rebaixat amb el resultat del Consell Europeu, que permet a l’Executiu actuar perquè l’alt preu del gas al mercat internacional no marqui el preu de la llum, i les mesures aprovades dimarts al Consell de Ministres. Amb més o menys pressa, el Govern ha actuat davant l’increment del cost de la gasolina. Però el més rellevant, perquè ha recorregut a l’escalada de la inflació, serà la intervenció del mercat de l’energia a Espanya i Portugal, que ha d’avalar la Comissió Europea.

L’amenaça de la inflació

La inflació és, en aquests moments, la principal amenaça per al Govern, junt amb les conseqüències econòmiques del conflicte a l’est d’Europa, molt més visibles ara. Els ciutadans ho han notat a la factura elèctrica, amb diversos mesos consecutius de pujades, i en l’augment del preu dels aliments. Si això no es corregeix, indiquen al PSOE, no serviran de res els esforços de l’Executiu per elevar i sostenir les rendes baixes amb l’Ingrés Mínim Vital i les successives pujades del Salari Mínim Interprofessional. «Cada vegada és més car omplir el carro al supermercat».

A Moncloa reconeixen que «ens preocupa i ens ocupa» la inflació, però «creiem que és conjuntural», que baixarà «amb les mesures que hem pres i el desacoblament del gas del preu de la llum». I que es notarà també en el preu dels aliments. Són setmanes i fins i tot mesos d’incertesa. A les fosques enmig d’un túnel. Una situació que remet a aquells primers temps de la pandèmia, en què malgrat els mecanismes de rescat, es temia per una caiguda de l’economia –que els ertos es convertissin en eros– que finalment no es va produir. Però el clima de pessimisme és semblant. Amb l’agreujant d’una possible pujada dels tipus d’interès.

El comportament del consum

La clau més immediata, apunten fonts de l’organització, serà el consum. «Una part important dels espanyols han estalviat per les mesures restrictives que es van prendre en la pandèmia i pel temor del contagi en les successives onades de coronavirus» . «Si hi ha por de les conseqüències d’una desacceleració, es notarà ja a les sortides de Setmana Santa». La dada d’ocupació hotelera, assenyalen al PSOE, pot ser un termòmetre. I, tot i que vagi bé, no es descarta que per la repercussió de les sancions a Rússia, calgui abaixar la dada de creixement econòmic i se’n ressenti la generació d’ocupació.

La Moncloa no vol calibrar aquest escenari en termes electorals i fins i tot assegura que si la guerra acaba amb un acord entre les parts, que s’està negociant, es podrien reduir les mesures de la UE contra Rússia. Però el camí cap a les eleccions, en el dia d’avui, no sembla aclarit, sinó amb molts obstacles pel mig, malgrat que el percentatge de vot ha anat lentament creixent des del gener passat. Fonts del partit assumeixen que la situació amb què s’acudeixi a les urnes serà diferent, en funció del resultat de totes les decisions que s’han pres aquestes setmanes. «Serà de resistència o de dificultat».

A diferència del que va passar el 2010, sostenen, quan la falta de reacció de José Luis Rodríguez Zapatero el va convertir en un emblema de la crisi econòmica, ara l’opinió pública comprèn que el que passa no és culpa del Govern. «Se’ns mesurarà per la resposta que donem als problemes». «La batalla és que la gent percebi que estem actuant, que oferim solucions, com va passar en la pandèmia».

«Amb Sánchez o contra Sánchez»

A Unides Podem rebutgen situar-se en una lectura en què tot és desfavorable per a l’Executiu de coalició. No perquè es neguin les complicacions que travessa el Govern –com a la resta d’Europa, recorden–, sinó per la impossibilitat d’endevinar el context nacional i internacional que existirà quan Pedro Sánchez convoqui eleccions. Com haurà avançat la guerra, quin impacte tindrà la plataforma electoral de Yolanda Díaz o si en les pròximes eleccions andaluses Vox entrarà a la Junta.

Notícies relacionades

Aznar crida el PP a "entusiasmar" els propis i no només "atiar" Sánchez

Junts vol prohibir el burca i el nicab al carrer i el vel en nenes a les escoles

Per la formació morada, que la ultradreta formi part dels governs del PP, com està a punt de passar a Castella i Lleó, pot contribuir a la mobilització de l’esquerra. Al PSOE també ho creuen, tot i que no pensen que resulti suficient per millorar les seves opcions, i menys en les actuals circumstàncies.

En qualsevol cas, a Unides Podem veuen, i això és una cosa que també sostenen a les files socialistes, que les generals seran una altra vegada un «amb Sánchez o contra Sánchez». «Al PSOE no entenen, per més que ho repetim, que Sánchez els impedeix guanyar espai pel centre». L’arribada d’Alberto Núñez Feijóo, asseguren diferents fonts, amb un perfil més institucional i moderat, té com a primera conseqüència la desaparició de Ciutadans, que no resisteix en les enquestes. Aquests vots, defensen, «se’n van tots al PP de Feijóo». Les eleccions, remarquen, seran una altra vegada una pugna «entre blocs».