¿Per què la Fiscalia no ha arxivat ja la investigació a Joan Carles I?

Les investigacions obertes per la Fiscalia del Tribunal Suprem sobre el patrimoni de Joan Carles I continuen vives, i a més ja s’ha complert més d’un mes des que es va acordar prorrogar totes les línies d’investigació. Es tracta de la història d’un arxivament anunciat que no arriba a executar-se, malgrat que tot Espanya ho dona per fet. ¿Quines són les raons del retard?

Són tres les diligències d’investigació sobre rei emèrit, totes de caràcter preprocessal. ¿Què vol dir això? Doncs que són prèvies a la presentació d’una querella davant els jutges del Tribunal Suprem, que serien els competents per investigar-lo i, arribat el cas, sotmetre’l a judici. L’arxivament que s’espera per a les pròximes setmanes suposarà tancar qualsevol possibilitat que això passi.

Les primeres investigacions van ser les incoades el 2018 per la Fiscalia Anticorrupció, pel suposat cobrament de gairebé 65 milions en comissions per la construcció de l’AVE a la Meca. Més tard, ja amb l’assumpte a càrrec de l’equip de fiscals del Tribunal Suprem, se’n van obrir dues més, pel presumpte ús per part de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en què no figuren com a titulars, així com per l’existència d’un compte amb 10 milions d’euros a nom de l’ex cap d’estat a l’illa de Jersey, un paradís fiscal.

Per investigar-les totes, la Fiscalia disposava d’un termini inicial de sis mesos que pot prorrogar-se les vegades que calgui. La qüestió és que, després de filtrar-se l’octubre passat que se sospesava l’arxivament, una decisió que mai ha sigut oficialment desmentida, tota l’atenció es va centrar en el moment en què complia l’esmentat termini a finals de l’any passat, ja que es va donar per descomptat que no hi hauria nova pròrroga i s’aprofitaria per donar carpetada definitiva a l’assumpte.

Nit de Nadal, Pasqua Militar i Suïssa

No obstant, diferents circumstàncies van aconsellar allargar el temps de les investigacions, tot i que es té per segur que el termini, que arriba fins al juny, no es completarà. La primera va ser la coincidència del final de l’última pròrroga amb el discurs del rei Felip VI la Nit de Nadal. Es va decidir llavors allunyar l’escàndol que sens dubte suposaria el tancament de l’assumpte de la tradicional cita del monarca amb els espanyols.

Durant aquells dies es va començar també a dir que seria convenient mantenir la situació fins després del 6 de gener, per evitar que l’arxivament de les actuacions –no per anunciat menys escandalós– coincidís amb la desfilada de la Pasqua Militar.

Però ja acaba el mes de gener i no hi ha notícia de cap arxivament. La raó, segons les fonts consultades per aquest diari, sembla trobar-se ara en l’anàlisi de l’última documentació arribada de Suïssa, relativa a les finances del rei emèrit dels anys posteriors a la seva abdicació del 2014. Les dades es van enviar a l’Agència Tributària i s’espera rebre el seu dictamen. Quan arribi aquesta resposta no hi haurà més motius per demorar la decisió final: o arxivament o presentació de querella, això últim prou improbable.

La carpetada

Les raons per donar carpetada són conegudes: alguns dels presumptes delictes atribuïts a l’exmonarca haurien ocorregut quan Joan Carles I era penalment irresponsable abans de la seva abdicació el 2014; d’altres haurien prescrit i existeix una falta de pes probatori a la qual s’hi han sumat dues regularitzacions fiscals per prop de 5 milions d’euros que tanquen la porta a atribuir-li la comissió de delictes fiscals.

Notícies relacionades

Salvador Illa: «En moments de crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets som els catalans i els gallecs»

El jutge planteja què fer amb els correus que acrediten l’ús polític d’Hisenda per part de Montoro: de Rato i Aguirre als Pujol

Un altre punt d’anàlisi té a veure amb l’inusual del cas no només per la personalitat contra la qual es dirigeixen les indagacions, sinó per la durada i el manteniment a la Fiscalia. De fet, l’ocorregut amb el rei emèrit, constitueix una «excepció a la regla general» segons la norma fixada pel mateix Ministeri Públic el 2013 per a aquest tipus de diligències preprocessals.

Segons l’esmentada circular, el principi de proporcionalitat «proscriu mantenir obertes sine die les diligències d’investigació». En coherència amb aquest principi, l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal estableix el termini màxim de durada de les diligències de sis mesos. L’esmentada limitació pretén evitar que qualsevol investigació es pugui perpetuar en el temps, incorrent en la justament injuriada ‘inquisitio generalis’ de durada indefinida. No sembla en tot cas que s’arribi a aquests extrems, ja que les fonts del Ministeri Públic consultades apunten a les pròximes setmanes de febrer com a data més adequada per a l’arxivament de les actuacions contra el rei emèrit.